Arne Tiselius

Arne Tiselius

Nom original	(sv) Arne Wilhelm Kaurin Tiselius
Biografia
Naixement	10 agost 1902 Estocolm (Suècia)
Mort	29 octubre 1971 (69 anys) Helga Trefaldighet (Suècia)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Cementiri vell d'Uppsala, Kvarter: 19 Gravplats: 1353 (1971–) 59° 51′ 10″ N, 17° 37′ 18″ E
Residència	Suècia
Formació	Universitat d'Uppsala
Director de tesi	Theodor Svedberg
Activitat
Camp de treball	Bioquímica
Ocupació	bioquímic, químic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat d'Uppsala
Membre de	Royal Society (1957–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1949–) Reial Acadèmia Sueca d'Enginyeria Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia Polonesa de les Ciències Societat Científica de Finlàndia Acadèmia de Ciències de l'RDA
Professors	Theodor Svedberg
Alumnes	Robert Williams
Obra
Estudiant doctoral	Robert Williams
Família
Família	Tiselius (en)
Premis
(1962)  doctor honoris causa from the University of Lyon (en) (9 maig 1957)  Membre estranger de la Royal Society (1957)  doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid (1955)  Medalla Franklin (1955)  medalla August Wilhelm von Hofmann (1953)  Premi Centenari de la Royal Society of Chemistry (27 novembre 1948)  doctor honoris causa per la Universitat de París (1948)  Premi Nobel de Química (1940)  Premi Björkén

Arne Wilhelm Kaurin Tiselius (Estocolm, Suècia 1902 - Uppsala 1971) fou un bioquímic suec guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1948.

Biografia

Va néixer el 10 d'agost de 1902 a la ciutat d'Estocolm. Després de la mort del seu pare es va traslladar al costat de la seva família a Göteborg on va ingressar a l'escola, i després de la seva graduació al "Realgymnasium" l'any 1921 va estudiar química a la Universitat d'Uppsala. Posteriorment va esdevenir assistent d'investigació al laboratori de Theodor Svedberg l'any 1925 i va doctorar-se el 1930 sobre el mètode de la fase mòbil en el seu estudi de electroforesi aplicada a proteïnes per al que va utilitzar un aparell conegut com a tub de Tiselius. A partir d'aquell any inicià la seva tasca docent a la Universitat d'Uppsala, d'on fou nomenat catedràtic de química el 1938 i director de l'Institut de Bioquímica l'any 1946

Tiselius morí el 29 d'octubre de 1971 a la ciutat d'Uppsala.

Recerca científica

Inicià la seva recerca al voltant dels processos de difusió i adsorció, que continuà durant la visita d'un any al laboratori de Hugh Stott Taylor a la Universiat de Princeton amb l'ajuda d'una beca de la fundació Rockefeller, on aconseguir desenvolupar el plasma sanguini sintètic. Al seu retorn a Uppsala va reprendre el seu interès en les proteïnes, i s'interesà en l'ús de mètodes físics als problemes bioquímics, la qual cosa el va conduir a desenvolupar un mètode millorat d'anàlisi electroforètic que va anar millorant els anys posteriors.

L'any 1948 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus treballs sobre la naturalesa del plasma sanguini.

Tiselius va prendre part activa en la reorganització de la investigació científica a Suècia en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, i va ser president de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada entre 1951 i 1955 i vicepresident de la Fundació Nobel l'any 1947 i posteriorment president d'aquesta l'any 1960.

Reconeixements

En honor seu s'anomenà el cràter Tiselius sobre la superfície de la Lluna.

Enllaços externs

• «Arne Tiselius» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.