Vés al contingut

Arquebisbat de Saint-Pierre et Fort-de-France

(S'ha redirigit des de: Arquebisbat de Fort-de-France)
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Fort-de-France
Archidioecesis Arcis Gallicae
Imatge
La catedral deFort-de-France
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 14° 36′ 34″ N, 61° 04′ 35″ O / 14.6093175°N,61.0762507°O / 14.6093175; -61.0762507
EstatFrança
RegióMartinica
ComunaFort-de-France Modifica el valor a Wikidata
Parròquies47
Conté la subdivisió
Població humana
Població395.628 (2019) Modifica el valor a Wikidata (366,32 hab./km²)
Llengua utilitzadafrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.080 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1643
CatedralSant Lluís , Nostra Senyora Assumpta (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe metropolitàDavid Macaire, O.P.

Lloc webmartinique.cef.fr/ martinique.cef.fr

Facebook: eglisecatholiquemartinique X: DiocMartinique TikTok: eglisecathomartinique Modifica el valor a Wikidata


L'arquebisbat de Fort-de-France (francès: Archidiocèse de Saint-Pierre et Fort-de-France, llatí: Archidioecesis Arcis Gallicae) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França. Al 2016 tenia 322.700 batejats sobre una població de 393.500 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe David Macaire, O.P.

Territori

[modifica]

La diòcesi comprèn l'illa de Martinica.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Fort-de-France, on es troba la catedral de Sant Lluís. A Saint-Pierre es troba la cocatedral de Nostra Senyora Assumpta

El territori s'estén sobre 1.100 km², i està dividit en 47 parròquies.

Història

[modifica]

Els jesuïtes van establir la primera missió per a l'evangelització de Martinica en 1640, liderada pels pares Bouton i Hempteau.

La prefectura apostòlica de les Illes i de Terraferma es va erigir el 1643. Incloïa tots els territoris francesos de les Antilles i de la Guaiana Francesa.

El 1654, els pares Ceubergeon i Gueimu van ser assassinats per la població local en rebel·lia.

Al desembre de 1731 va cedir una part del territori per tal d'erigir la prefectura apostòlica de la Guaiana Francesa (avui diòcesi de Caiena).

El 27 de setembre de 1850, sota la butlla Cum omnia del papa Pius IX, la prefectura apostòlica es va elevar a la diòcesi, sufragània de l'arxidiòcesi de Bordeus i va assumir el nom de diòcesi de Martinica. Al mateix temps va cedir una part del territori a l'avantatge de la construcció de la diòcesi de Guadalupe i Basse-Terre (avui diòcesi de Basse-Terre).

A partir del mateix any, la seu episcopal va ser traslladada a Saint-Pierre, però després de la catastròfica erupció volcànica de 1902 va tornar a Fort-de-França. Des de l'establiment, la diòcesi ha unit el títol de Saint-Pierre (Sancti Petri).

El 26 de setembre de 1967, la diòcesi va ser elevada al rang d' arxidiòcesi metropolitana amb la butlla QuodChristus del Papa Pau VI.

Cronologiaepiscopal

[modifica]
  • Etienne Jean François Le Herpeur † (3 d'octubre de 1850 - 13 d'abril de 1858 mort)
  • Louis-Martin Porchez † (24 de juny de 1858 - 11 de juny de 1860 mort)
  • Amand-Joseph Fava † (25 de gener de 1871 - 3 d'agost de 1875 nomenat bisbe de Grenoble)
  • Julien-François-Pierre Carmené † (24 d'agost de 1875 - 30 d'agost de 1897 renuncià)
  • Étienne-Joseph-Frédéric Tanoux † (5 de febrer de 1898 - 22 de novembre de 1899 mort)
  • Maurice-Charles-Alfred de Cormont † (7 de desembre de 1899 - 27 de novembre de 1911 nomenat bisbe d'Aire)
  • Joseph Félix François Malleret, C.S.Sp. † (3 de febrer de 1912 - 25 de juny de 1914 mort)
  • Paul-Louis-Joseph Lequien † (15 de març de 1915 - 5 de gener de 1941 mort)
  • Henri-Marie-François Varin de la Brunelière, C.S.Sp. † (24 d'octubre de 1941 - 4 de juliol de 1972 jubilat)
  • Maurice Rigobert Marie-Sainte † (4 de juliol de 1972 - 8 de gener de 2004 jubilat)
  • Gilbert Marie Michel Méranville (14 de novembre de 2003 - 7 de març de 2015 jubilat)
  • David Macaire, O.P., des del 7 de març de 2015

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2016, la diòcesi tenia 322.700 batejats sobre una població de 393.500 persones, equivalent al 82,0% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1948 258.000 261.595 98,6 93 43 50 2.774 55 160 41
1966 320.000 330.000 97,0 122 59 63 2.622 86 247 46
1970 300.000 320.000 93,8 131 66 65 2.290 86 249 46
1976 290.000 324.832 89,3 100 46 54 2.900 71 220 47
1980 290.000 320.000 90,6 97 45 52 2.989 66 210 47
1990 300.000 339.000 88,5 72 38 34 4.166 43 213 47
1999 280.000 359.800 77,8 65 38 27 4.307 37 217 47
2000 297.515 381.427 78,0 68 44 24 4.375 35 224 47
2001 297.515 381.427 78,0 63 38 25 4.722 36 229 47
2002 297.515 381.427 78,0 60 34 26 4.958 37 218 45
2003 297.515 381.427 78,0 62 35 27 4.798 38 183 47
2004 297.515 381.427 78,0 62 35 27 4.798 37 178 47
2006 312.000 390.000 80,0 58 35 23 5.379 3 33 171 47
2013 312.296 390.371 80,0 54 44 10 5.783 12 19 142 47
2016 322.700 393.500 82,0 50 38 12 6.454 12 32 146 47

Fonts

[modifica]

Vegeu també

[modifica]