1850
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1850 (mdcccl) |
| Islàmic | 1266 – 1267 |
| Xinès | 4546 – 4547 |
| Hebreu | 5610 – 5611 |
| Calendaris hindús | 1905 – 1906 (Vikram Samvat) 1772 – 1773 (Shaka Samvat) 4951 – 4952 (Kali Yuga) |
| Persa | 1228 – 1229 |
| Armeni | 1299 |
| Rúnic | 2100 |
| Ab urbe condita | 2603 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1820 1830 1840 - 1850 - 1860 1870 1880 | |
| Anys | |
| 1847 1848 1849 - 1850 - 1851 1852 1853 | |
Esdeveniments
[modifica]
3 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.[1]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 9 de gener, Reus: Lluís Quer Cugat, escriptor i economista.
- 20 de gener, Alcoi: Emili Sala i Francés, pintor valencià
- 14 de maig, Sant Julià d'Altura: Miquel Ustrell i Serrabogunyà, propietari rural català.
- 15 de setembre, Palma: Roseta Mauri i Segura, ballarina catalana, musa i inspiradora de molts artistes impressionistes (m. 1923).[2]
- 23 de novembre, Barcelona: Antoni Elias i de Molins, bibliògraf i director de museu català (n.1909).
- 19 de desembre, Alaquàs, l'Horta Oest: Faustí Barberà i Martí, metge, erudit i polític valencià
- 21 de desembre, Barcelona: Lluís Domènech i Montaner, arquitecte, polític i historiador català
- Olot, Província de Girona: Esteve Sacrest, filòsof i moralista català.
- Madrid: Visitació Ubach, pintora catalana (m. 1925).[3]
- Resta del món
- 15 de gener, Moscou: Sófia Kovalévskaia, matemàtica russa (m. 1891).[4]
- 27 de gener, Viena, Imperi Austríac: Marie Fullinger, soprano austríaca.
- 7 de març, Hodonín, Moràvia: Tomáš Garrigue Masaryk fundador de la República de Txecoslovàquia.(m. 1937).[5]
- 22 d'abril, Saligney, França: Marie Hortense Fiquet, llibretera, companya, més tard dona, musa i model de Paul Cézanne (m.1922).[6]
- 16 de maig, Florènciaː Ida Baccini, pedagoga, escriptora i periodista italiana (m. 1911).[7]
- 22 de maig, Nykroppa, Värmland: Hildegard Thorell, pintora sueca (m. 1930).[8]
- 26 de maig, Oulu (Finlàndia): Amélie Helga Lundahl, pintora finlandesa (m. 1914).[9]
- 6 de juny, Fulda, Hessen, Alemanya: Karl Ferdinand Braun, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1909 (m. 1918).[10]
- 24 de juny, County Kerry (Irlanda): Horatio Herbert Kitchener Mariscal de Camp, 1r Comte Kitchener, va ser un militar britànic d'origen irlandès i procònsol que adquirí fama per les seves campanyes imperials (m. 1916).[11]
- 5 d'agost, Castell de Miromesnil, prop de Dieppe (França): Guy de Maupassant, literat.[12]
- 25 d'agost: Marie Egner, pintora austríaca.[13]
- 26 d'agost: París, França: Charles Robert Richet, metge francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1913 (m. 1935).[14]
- 6 de setembre, Viena: Mila Kupfer-Berger, soprano dramàtica austríaca.
- 9 de setembre, Cottingham: Jane Ellen Harrison, acadèmica britànica pionera dels estudis de la mitologia grega (m. 1928).[15]
- 18 d'octubre, Ferrol, Galícia: Pablo Iglesias Posse, socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors
- 1 de novembre, Madrid: Rosario de Acuña, escriptora, pensadora i periodista espanyola (m. 1923).[16]
- 13 de novembre, Edimburg, Escòcia: Robert Louis Stevenson, escriptor escocès.
- 9 de desembre, Chicago: Emma Abbott, cantant de òpera (soprano) estatunidenca (m. 1891).[17]
- 11 de desembre, Alcanyís: Concepción Gimeno i Gil, escriptora, editora i feminista espanyola (m. 1919).[18]
- 29 de desembre, Salamanca: Tomás Bretón y Hernández, compositor i violinista espanyol
- Lieja: Erasme Raway, sacerdot i compositor belga
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 28 de gener - Mataró: Francesc Marxuach Julià, comerciant de blondes i encaixos de Mataró.
- 22 de juliol - Madrid, Espanya: Vicent López i Portaña, pintor del neoclassicisme valencià, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II (77 anys).
- Resta del món
- 17 de gener, Devonː Elizabeth Simcoe, il·lustradora i escriptora britànica del Canadà colonial (n. 1762).[19]
- 25 de febrer, Ciutat Prohibida, Pequín, Xina: Daoguang, 8è emperador de la dinastia Qing (67 anys)[20]
- 31 de març, Washington DC (EUA): John C. Calhoun, polític estatunidenc, vicepresident dels Estats Units entre 1825 i 1832 (n. 1782).[21]
- 16 d'abril, Londres: Marie Tussaud, escultora de cera, que fundà el Museu Madame Tussauds a la ciutat de Londres. (n. 1761).[22]
- 23 d'abril, Cockermouth, Cúmbria, Anglaterra: William Wordsworth, poeta romàntic anglès (n. 1770).[23]
- 24 de maig, Bristolː Jane Porter, novel·lista històrica, dramaturga i literata britànica (n. 1776).[24]
- 19 de juny - Cambridge, Massachusettsː Margaret Fuller, filòsofa, periodista estatunidenca, activista pels drets de les dones (n. 1810).[25]
- 2 de juliol, Londres: Sir Robert Peel, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (62 anys).[26]
- 9 de juliol:
- Tabriz, Imperi Persa: El Bàb, fundador de la fe babí i precursor de Bahà'u'llàh és mort per més de 750 fusells.
- Washington DC, EUA: Zachary Taylor, militar, 12è President dels Estats Units d'Amèrica (65 anys).[27]
- París (França): Jean-Pierre Boyer, polític antillà, va ser president de la regió sud d'Haití el 1818, i el 1820 de tota la República haitiana (n. 1776).[21]
- 18 d'agost, París, França: Honoré de Balzac, escriptor francès (51 anys).[28]
- 26 d'agost, Claremont House, Surrey, Anglaterra: Lluís Felip I de França, rei de França del 1830 al 1849.
Referències
[modifica]- ↑ Tierz Grafià, Carme. «Teatre Odeon (Barcelona)». Institut del Teatre, Enciclopèdia de les Arts Escèniques. [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ Massó i Carballido, Jaume. «Rosa Mauri i la ciutat on hauria volgut néixer». Museu de Reus, 18-04-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-23. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Visitació Ubach al diccionari d'Artistes Espanyols de la Frickr Collection
- ↑ «Sofja Kovalevskaja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 desembre 2021].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Phillippe Cézanne. «My Great-Grandmother». A: Dita Amory. Madame Cézanne (en anglès). pàg. 35: Metropolitan Museum of Art, 2014. ISBN 978-0-300-20810-8.
- ↑ Scolari Sellerio, Arianna. «BACCINI, Ida». Treccani. Diccionari biogràfic dels italians - Volum 5, 1963. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Hildegard Katarina Thorell». RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «LUNDAHL, Helga Amélie». Arxivat de l'original el 6 setembre 2017. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1909» (en anglès americà). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Horatio Herbert Kitchener | Biography, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Guy de Maupassant | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Marie Egner (1850-1940)». Agència d'art Gerald Weinpolter GmbH. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1913» (en anglès americà). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «Jane Ellen Harrison» (en alemany). Dr. Helga Kaschl: "Ein Zimmer für sich allein".. Arxivat de l'original el 2020-06-18. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Ayala, Mª de los Ángeles. «Biografía de Rosario de Acuña - Rosario de Acuña» (en castellà). Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 26 març 2023].
- ↑ James, Edward T.; James, Janet Wilson; Boyer, Paul S. Notable American Women, 1607-1950: A Biographical Dictionary (en anglès). Harvard University Press, 1971, p. 1. ISBN 978-0-674-62734-5.
- ↑ Castel, Laura. «Concepción Gimeno, la desconocida pionera del feminismo español» (en castellà). La Comarca, 15-01-2017. [Consulta: 11 gener 2021].
- ↑ Firth, Edith G. «Biographieː GWILLIM, ELIZABETH POSTHUMA» (en francès). Dictionnaire biographique du Canada, Volum VII (1836-1850). [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ 21,0 21,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Marie Tussaud» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Parrish, Stephen Maxfiled. «William Wordsworth» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 03-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Jane Porter (1776-1850)». BnF. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Margaret Fuller». Encyclopædia Britannica, 31-10-2019. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «Robert Peel | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Zachary Taylor | Biography, Accomplishments, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Honoré de Balzac | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1850