Bisbat de Posen
Aparença
(S'ha redirigit des de: Arquebisbat de Poznań)
Archidioecesis Posnaniensis | |||||
Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Polònia | |||||
Voivodat de Gran Polònia | |||||
Parròquies | 423 | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.497.000 (2019) (154,33 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | polonès | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 9.700 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 12 de novembre de 1948 (arquebisbat) 968 (bisbat) | ||||
Patrocini | Sant Pere i Sant Pau apòstol | ||||
Catedral | Sant Pere i Sant Pau | ||||
Organització política | |||||
• arquebisbe metropolità | Stanisław Gądecki | ||||
Lloc web | www.archpoznan.pl | ||||
El Bisbat de Posen o Arxidiòcesi de Poznan (llatí Posnanien(sis)) és una de 14 arxidiòcesis de Polònia, amb seu a la ciutat de Poznan.
Història
[modifica]- 968: Establerta com a Diòcesi Missionera de Polònia amb seu a Poznań subordinava directament a la Santa Seu
- 1000: Transformada en Diòcesi de Poznań subordinada directament a la Santa Seu
- Segles Xi i XII: Subordinació de la Diòcesi de Poznań a l'arxidiòcesi metropolitana de Gniezno com diòcesi sufragània
- 16 de juliol de 1821: elevada a estatus d'arxidiòcesi metropolitana i unida amb l'arxidiòcesi de Gniezno en unió personal com aeque principaliter.
- 12 de novembre de 1948: dissolució de la unió entre l'arxidiòcesi de Poznań i la de Gniezno
Esglésies especials
[modifica]- Basíliques Menors:
- Arxicatedral de sant Pere i sant Pau a Poznan
- Basílica de Gosty
Diòcesis sufragànies
[modifica]Llista de bisbes
[modifica]Nom | Anys de govern | Notes |
---|---|---|
Jordà | 968 – vers 983 | bisbe missioner de Polònia amb seu a Poznań, subordinat directament al papa. Mort entre 982 i 984[1] |
Unger | vers 983 - 1012 | bisbe missioner i des de 1000 bisbe ordinario de Poznań a l'arxidiòcesi de Gniezno. |
Romanus[2] | (?) - 1030 | Incert |
Ederam[3] | després de 1030 | Dates desconegudes. Destrucció de la diòcesi vers 1038 per la invasió dels pagans i la invasió de Bretislau I de Bohèmia.[4] Ederam va morir abans de 1049[5] |
Franco[6] | vers 1085 | Primer bisbe conegut després del restabliment de la diòcesi el 1076. |
Eckhard[7] | vers 1100–1103? | Dades incertes[8] |
Heinrich von Siegburg[9] | vers 1105 | |
Paweł[10] | ca. 1112/1113 | |
Bogufał I | ? -1146 | |
Pean | 1146–1152 | |
Stefan | 1152–1159 | |
Bernard | 1159–1164 | |
Radwan | 1164–1172 | |
Cherubin | 1172–1180 | |
Arnold I | 1180–1186 | |
Świętosław | vers 1186? | Nom i dates incerts[11] |
Gerward | vers 1187? | Nom i dates incertes[11] |
Benedykt | 1193 | Dates incertes[12] |
Mrokota | ? - 1196 | |
Arnold II | 1201–1211 | Potser va iniciar el govern vers 1196[13] |
Filip | 1211 | |
Paweł | 1211–1242 | |
Bogufał II | 1242–1253 | |
Piotr | 1253–1254 | |
Bogufał III de Czerniejewo | 1254–1264 | |
Falanta | 1265–1267 | |
Mikołaj I | 1267–1278 | |
Jan I de Wysokowce | 1278–1285 | |
Jan II Gerbicz | 1285–1297 | |
Andrzej Zaremba | 1297–1317 | |
Domarat Grzymała | 1318–1324 | |
Jan III de Poznań | 1324–1335 | |
Jan IV de Kępa | 1335–1346 | |
Andrzej de Wiślica | 1347–1348 | després bisbe de Zwierzyniec |
Wojciech Pałuka | 1348–1355 | |
Jan V de Lutogniewo | 1356–1374 | |
Mikołaj II de Górka | 1375–1382 | |
Jan Kropidło | 1382–1384 | duc d'Oppeln, després bisbe de Włocławek, de Kamień, de Chełmno, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia, i altre cop bisbe de Włocławek |
Dobrogost de Nowy Dwór | 1384–1395 | després arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia |
Mikołaj Kurowski | 1395–1399 | després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia |
Wojciech Jastrzębiec | 1399–1412 | |
Piotr Wysz Radoliński | 1413–1414 | |
Andrzej Łaskarz Gosławski | 1414–1426 | |
Mirosław Brudzewski | 1426–1427 | |
Stanisław Ciołek de Żelichowo i Ostrołęka | 1428–1437 | |
Andrzej Bniński | 1438–1479 | |
Uriel Górka | 1479–1498 | |
Jan Lubrański | 1498–1520 | |
Piotr Tomicki | 1520–1525 | després bisbe de Cracòvia |
Jan Latalski | 1525–1536 | després bisbe de Cracòvia, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia |
Joan de Lituània | 1536–1538 | |
Stanisław Oleśnicki de Pinczów | 1538–1539 | |
Sebastian Branicki | 1539–1544 | |
Paweł Dunin Wolski | 1544–1546 | |
Benedykt Izdbieński | 1546–1553 | |
Andrzej Czarnkowski | 1553–1562 | |
Adam Konarski | 1562–1574 | |
vacant | ||
Łukasz Kościelski | 1577–1597 | |
Jan Tarnowski | 1598–1600 | després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia |
Wawrzyniec Goślicki | 1601–1607 | |
Andrzej Opaliński | 1607–1623 | |
Jan Wężyk | 1624–1627 | després arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia |
Maciej Łubieński | 1627–1631 | després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia |
Adam Nowodworski | 1631–1634 | |
Henryk Firlej | 1635 | |
Andrzej Szołdrski | 1636–1650 | |
Florian Kazimierz Czartoryski | 1650–1655 | després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia |
Wojciech Tolibowski | 1655–1663 | |
Stefan Wierzbowski | 1664–1687 | |
Stanisław Witwicki | 1688–1698 | |
Mikołaj Święcicki | 1699–1707 | |
vacant | ||
Mikołaj Bartłomiej Tarło | 1710–1715 | |
Krzysztof Antoni Szembek | 1716–1720 | després bisbe de Włocławek, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia |
Piotr Tarło | 1721–1722 | |
Jan Joachim Tarło | 1722–1732 | |
Stanisław Józef Hozjusz | 1733–1738 | |
Teodor Kaziemirz Czartoryski | 1739–1768 | |
Andrzej Stanisław Młodziejowski | 1768–1780 | |
Antoni Onufry Okęcki | 1780–1793 | |
Ignacy Raczyński | 1794–1807 | després arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia |
vacant | ||
Tymoteusz Gorzeński | 1809–1821 | després arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia |
El 1821 elevat al estatus de metropolità en unió personal amb l'arquebisbat de Gniezno (primat de Polònia). | ||
Tymoteusz Gorzeński | 1821–1825 | |
vacat | ||
Teofil Wolicki | 1828–1829 | |
vacat | ||
Marcin Dunin | 1831–1842 | |
vacat | ||
Leon Przyłuski | 1845–1865 | |
Mieczysław Halka Ledóchowski | 1866–1886 | cardenal |
Juliusz Dinder | 1886–1890 | |
Florian Oksza Stablewski | 1891–1906 | |
vacant | ||
Edward Likowski | 1914–1915 | |
Edmund Dalbor | 1915–1926 | cardenal |
August Hlond | 1926–1946 | cardenal, després de 1946 arquebisbe de Gniezno i bisbe de Varsòvia, i primat de Polònia |
El 1946 es va diossoldre la unió personal entre els arquebisbats de Poznań i Gniezno | ||
Walenty Dymek | 1946–1956 | |
Antoni Baraniak | 1957–1977 | |
Jerzy Stroba | 1978–1996 | |
Juliusz Paetz | 1996–2002 | |
Stanisław Gądecki | des de 2002 |
Notes
[modifica]- ↑ Kehr, pàg. 25
- ↑ Kętrzyński, Studia..., p. 311; Kehr, p. 53.
- ↑ Wasilewski, p. 751; cf. Kętrzyński, Studia..., p. 311; and Abraham, p. 84
- ↑ Karwowski, Najstarsi..., p. 332
- ↑ Wasilewski, p. 751
- ↑ Abraham, p.83; Wasilewski, p. 751
- ↑ Wasilewski, s. 752; cf. Walter Gesler (ed.): Der Bericht des Monachus Hamerslebiensis uber die "Kaiserliche Kapelle" S. Simon und Juda in Goslar und die Beforderung ihrer Mitglieder, Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universitat, 1914, p. 84.
- ↑ el legat del papa, Gualon, va deposat a dos dels quatre bisbes polonesos el 1103. Un d'ells fou Czasław de Kraków (Cracòvia) però la identitat de l'altra no se sap del cert ja que podria ser el bisbe de Poznań o el de Płock.
- ↑ Wasilewski, s. 752
- ↑ Abraham, p. 83-84; Wasilewski, p. 748
- ↑ 11,0 11,1 Cf. Maciejewski, p. 253
- ↑ Apareix en un document sense data (però amb seguretat posterior al 1187, probablement de 1192) i a la butlla de Celestí III datada el 9 d'abril de 1193. Va morir el 10 de desembre d'un any desconegut
- ↑ Apareix per primer cop a la butlla d'Innocenci III de 2 d'agost de 1201
Bibliografia
[modifica]- Paul Fridolin Kehr, Das Erzbistum Magdeburg und die erste Organisation der Christlichen Kirche in Polen, Abhandlungen der Königlich preussischen Akademie der Wissenschaften, 1920
- Władysław Abraham, Organizacja Kościoła w Polsce do połowy wieku XII, Lwów 1890
- Stanisław Karwowski, Najstarsi Długoszowi biskupi poznańscy wobec krytyki, Roczniki Towarzystwa Przyjaciół Nauk Poznańskiego T.35, Poznań 1909
- Stanisław Karwowski, Biskupi poznańscy z XII i początku XIII wieku, Roczniki Towarzystwa Przyjaciół Nauk Poznańskiego T.37, Poznań 1911
- Stanisław Karwowski, Biskupi poznańscy z drugiej połowy XIII wieku, Roczniki Towarzystwa Przyjaciół Nauk Poznańskiego T.43, Poznań 1915
- Annales Lubinensis in: Monumenta Poloniae Historica = Pomniki dziejowe Polski. T. 5, p. 866 ff.
- T. Wojciechowski, Szkice Historyczne XI wieku, Kraków 1904
- KODEKS DYPLOMATYCZNY WIELKOPOLSKI. TOM I.
- Karol Maleczyński: Studia nad dokumentem polskim, Wrocław 1971
- Wojciech Kętrzyński: Studyja nad dokumentami XII wieku, Roczniki Akademii Umiejętności, Lwów 1891, pp. 201–319
- Jacek Maciejewski: Episkopat polski doby dzielnicowej, 1180-1320, Tow. Nauk. Societas Vistulana, 2003
- Tadeusz Wasilewski: Kościół monarszy w X-XII wieku i jego zwierzchnik biskup polski, Kwartalnik historyczny, Tom 92, 1985