Arqueozoologia

No s'ha de confondre amb Paleozoologia.

L'arqueozoologia és l'estudi de les característiques dels animals que hi havia a èpoques passades i de l'ús que en feien els humans, fet a partir dels ossos trobats durant les excavacions arqueològiques dels jaciments.

S'han fet treballs d'aquestes característiques en relació amb el mas "B" de Vilosiu, amb jaciments de Balaguer, etc.

Introducció

L'arqueozoologia, també anomenada paleoetnozoologia, osteoarqueologia, o zooarqueologia, és una de les ciències auxiliars de l'arqueologia utilitzada durant els últims vint/trenta anys que es dedica a l'estudi de les restes faunístiques dels jaciments arqueològics que ens aporta informació fonamentalment econòmica i sociocultural del passat i permet la reconstrucció paleoambiental, paleoclimàtica, paleoecològica i cronològica. És una disciplina especialment aplicada a l'estudi de la prehistòria i el seu àmbit d'estudi implica l'ús de disciplines tals com la paleontologia, que estudia l'evolució de les espècies animals, la paleoetnología, dedicada a l'estudi de la intervenció humana al medi ambient, i la tafonomia, que procura per la disperssió i conservació de les restes.

Metodologia d'estudi

Per dur a terme un estudi exhaustiu és necessària la recerca de totes les restes animals (microfauna i macrofauna) entre les quals freqüentaran més les restes de banya i closques, les dentals i sobretot les òssies per la seva capacitat de conservació. A continuació caldrà procedir a l'estudi directa dins el nivell estratigràfic tenint en compte les possibles alteracions post deposicionals (antròpiques i/o naturals) i s'haurà d'iniciar un primer registre en una fitxa deixant constància de: nom del jaciment, localització estratigráfica, cronología, nombre de fragments, estat de conservació, nom de la resta, part del cos, banda, espècia, edat, mesures i observacions. Seguidament caldrà extreure la resta, sotmetre-la a sistemes de neteja procurant per la seva fragilitat i dur a terme un estudi analític i identificatiu de les restes a dos nivells: la determinació anatómica, que localitzarà la resta en el conjunt de l'esquelet nodrint-se de l'anatomia comparada, i la determinació <<específica>>, que intentarà recollir texonòmicament dades respecte al gènere, l'espècie, la subespècie, etc. Amb els resultats obtinguts s'hauran d'enregistrar les dades següents: Descripció sistemàtica de la peça, parts de l'esquelet vigents i no vigents i presència i tipus de manipulació antròpica.

Resultats

Malgrat l'existència de múltiples factors alteradors o relativitzadors dels resultats, en la cloenda de l'estudi ha de constar un còmput que implica el càlcul del nombre de restes (NR) i del nombre mínim d'individus (NMI), la determinació de les espècies al·lòctones, les variants morfològiques i la seqüència arqueofaunística local. Amb les dades resultants podrem abstreure conclusions fonamentades referents a la domesticació dels animals, les dietes o preferències culinàries, l'àrea de caça i l'estació de l'any en la qual es realitzava, els canvis ecològics, i en definitiva, les relacions entre l'animal i l'ésser humà. Caldrà tenir en compte però que la baixa representació d'espècies no equival a una escassa existència de la mateixa així com la conservació diferencial de les restes. La arqueozoologia com a mètode de datació Amb l'anàlisi del nivell de nitrogen, fluor i urani de les restes òssies animals podem aconseguir desxifrar la data aproximada de defunció de l'animal i per tant adquirir una cronologia relativa, però mai podrem utilitzar les dades com a mètode de cronologia absoluta a causa de la inferència d'elements naturals que poden modificar el contingut d'elements de les restes.

Bibliografia

• RODÁ, Isabel. Ciencias, metodologias y tecnicas aplicadas a la arqueología. Bcn: Servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1992.
• RIPOLL LÓPEZ, Gisela. Arqueologia hoy. Madrid: Universidad nacional de educación a distancia, 1993.
• C. RENFREW. Arqueology. Theory, methods and practice. London: Thames and Hudson,1991.
• B,SHIFFER, Michael, Advannces in archaeological method and theory, volume 2. London: Academic press inc. 1979.
• CHAIX, Louis. Manual de arqueozoología.Bcn, Ariel, 2005.