Ars Dictandi

L'ars dictandi o ars dictaminis ('art de dir') és l'art d'escriure cartes, que sovint es creua amb l'art de la retòrica. El seu ús a Catalunya està relacionat amb la Cancelleria Reial del segle XIV, i la introducció de regles i exemples sobre com escriure el pròleg de les cartes i altres mètodes d'escriptura catalana.

Història de l'escriptura de cartes

Teoria grecoromana

Els primers exemples de la teoria de l'escriptura de cartes es poden trobar a Ars rhetorica de Gai Juli Víctor i Variae epistolae de Cassiodor.^[1] Altres exemples es poden trobar al Typoi epistolikoi de Pseudo-Demetri, l'Epistolimaioi kharacteres de Pseudo-Libanius, el tractat de Demetri Peri hermeneias, el tractat de Philostratus de Lemnos i l'epístola 51 de Gregori de Nazianz.^[2]

Edat mitjana llatina

Durant el període medieval llatí, la hipòtesi permanent era que aquests escrits estarien escrits en llatí, i segons models ben elaborats. Això va fer de les arts de la composició un subcamp de la retòrica. L'escriptura de cartes medieval es desenvolupava amb finalitats eclesiàstiques, governamentals i empresarials.^[3]^[4]

Figures importants en el desenvolupament inicial de l'escriptura de cartes llatines i la composició de documents inclouen Alberic de Monte Cassino (Dictaminum radii, Breviarium), el seu crític Adalbert de Samaria (Praecepta dictaminum, c. 1120), Hug de Bolonya (Rationes dictandi prosaice , c. 1120), l'anònim Aurea gemma (c.1119), l'anònim Rationes dictandi (1135), l'anònim Precepta prosaici dictaminis secundum Tullium (c. 1140), Introductiones prosaici dictaminis (1145) de Bernard of Romagna, l'anònim Ad plenam scientiam dictaminum ( c.1140 ) i el Liber de dictaminibus de Baldwin (c.1150).^[5] Guido Faba (Summa dictaminis, c.1228) i Llorenç d'Aquilegia (Practica sive usus dictaminis, c.1300) són representants posteriors del gènere.^[5]

Les convencions per a escriure cartes inclouen encapçalaments (per exemple, "Mestre adorable"); salutació (“Et saludo bé”); notificació ("Que us plau saber-ho"); exposició (“la llana va ser enviada”); disposició (“i vull els meus diners”); i la commemoració (“Que Déu us guardi bé, almenys fins que em pagui la factura”). Els oficinistes i els escribes escrivien les cartes basant-se en aquestes regles.

Època moderna europea

L'escriptura de cartes renaixentistes, inspirada en el redescobriment de les cartes de Ciceró, amplia l'abast de la instrucció d'escriptura de cartes.^[6]

Referències

↑ Murphy, James Jerome. Rhetoric in the Middle Ages : a history of rhetorical theory from Saint Augustine to the Renaissance. Berkeley: University of California Press, 1974. ISBN 0-520-02439-7. OCLC 1176978.
↑ Poster, Carol; Eds. Carol Poster, Linda C. Mitchell. "A Conversation Halved: Epistolary Theory in Greco-Roman Antiquity," in Letter-writing manuals and instruction from antiquity to the present : historical and bibliographic studies. (en anglès). Columbia, S.C.: University of South Carolina Press, 2007, p. 21–51. ISBN 978-1-57003-651-4. OCLC 72353920.
↑ Murphy, James Jerome. Rhetoric in the Middle Ages : a history of rhetorical theory from Saint Augustine to the Renaissance. Berkeley: University of California Press, 1974. ISBN 0-520-02439-7. OCLC 1176978.
↑ Richardson, Malcolm; Carol Poster, Linda C. Mitchell. "The Ars dictaminis, the Formulary, and Medieval Epistolary Practice," in Letter-writing manuals and instruction from antiquity to the present : historical and bibliographic studies. (en anglès). Columbia, S.C.: University of South Carolina Press, 2007, p. 52–66. ISBN 978-1-57003-651-4. OCLC 72353920.
↑ ^5,0 ^5,1 Murphy, James Jerome. Rhetoric in the Middle Ages : a history of rhetorical theory from Saint Augustine to the Renaissance. Berkeley: University of California Press, 1974. ISBN 0-520-02439-7. OCLC 1176978.
↑ Burton, Gideon; Carol Poster, Linda C. Mitchell. "From Ars dictaminis to Ars conscribendis epistolis: Renaissance Letter-Writing Manuals i the Context of Humanism," in Letter-writing manuals and instruction from antiquity to the present : historical and bibliographic studies. (en anglès). Columbia, S.C.: University of South Carolina Press, 2007, p. 88–101. ISBN 978-1-57003-651-4. OCLC 72353920.

[:0-1] Murphy, James Jerome. Rhetoric in the Middle Ages : a history of rhetorical theory from Saint Augustine to the Renaissance. Berkeley: University of California Press, 1974. ISBN 0-520-02439-7. OCLC 1176978.

[2] Poster, Carol; Eds. Carol Poster, Linda C. Mitchell. "A Conversation Halved: Epistolary Theory in Greco-Roman Antiquity," in Letter-writing manuals and instruction from antiquity to the present : historical and bibliographic studies. (en anglès). Columbia, S.C.: University of South Carolina Press, 2007, p. 21–51. ISBN 978-1-57003-651-4. OCLC 72353920.

[:02-3] Murphy, James Jerome. Rhetoric in the Middle Ages : a history of rhetorical theory from Saint Augustine to the Renaissance. Berkeley: University of California Press, 1974. ISBN 0-520-02439-7. OCLC 1176978.

[4] Richardson, Malcolm; Carol Poster, Linda C. Mitchell. "The Ars dictaminis, the Formulary, and Medieval Epistolary Practice," in Letter-writing manuals and instruction from antiquity to the present : historical and bibliographic studies. (en anglès). Columbia, S.C.: University of South Carolina Press, 2007, p. 52–66. ISBN 978-1-57003-651-4. OCLC 72353920.

[:03-5] 5,0 ^5,1 Murphy, James Jerome. Rhetoric in the Middle Ages : a history of rhetorical theory from Saint Augustine to the Renaissance. Berkeley: University of California Press, 1974. ISBN 0-520-02439-7. OCLC 1176978.

[6] Burton, Gideon; Carol Poster, Linda C. Mitchell. "From Ars dictaminis to Ars conscribendis epistolis: Renaissance Letter-Writing Manuals i the Context of Humanism," in Letter-writing manuals and instruction from antiquity to the present : historical and bibliographic studies. (en anglès). Columbia, S.C.: University of South Carolina Press, 2007, p. 88–101. ISBN 978-1-57003-651-4. OCLC 72353920.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]