Ars longa, vita brevis
«Ars longa, vita brevis» és una cita llatina d'Hipòcrates que significa «l'art [el coneixement, l'habilitat, la destresa] és llarg [d'aprendre], però la vida és breu». Aquesta expressió s'empra per indicar que qualsevol tasca important requereix molt esforç i dedicació, però la vida de qui l'emprèn és curta.
La frase completa és «Vita brevis, ars longa, occasio praeceps, experimentum periculosum, iudicium difficile» / «La doctrina és llarga; la vida, breu; l'ocasió, fugaç; l'experiència, insegura; el judici, difícil...».
No obstant això, es tracta d'una traducció llatina de l'original grec (Hipòcrates, Aforismes, I, 1): «Ὁ βίος βραχὺς, ἡ δὲ τέχνη μακρὴ, ὁ δὲ καιρὸς ὀξὺς, ἡ δὲ πεῖρα σφαλερὴ, ἡ δὲ κρίσις χαλεπή».[1] El paràgraf conclou: «δεῖ δὲ οὐ μόνον ἑωυτὸν παρέχειν τὰ δέοντα ποιεῦντα, ἀλλὰ καὶ τὸν νοσέοντα, καὶ τοὺς παρεόντας, καὶ τὰ ἔξωθεν». / «No n'hi ha prou que el metge faci per la seva banda quant ha de fer si, d'altra banda, no concorren al mateix propòsit els assistents i altres circumstàncies exteriors».
Sèneca, en el seu De brevitate vitae (I, 1), cita la frase com a l'exclamació del màxim dels metges (és a dir, d'Hipócrates): «Inde illa maximi medicorum exclamatio est: “vitam brevem esse, longam artem”».
Referències
[modifica]- ↑ «Ars longa, vita brevis» (en anglès). [Consulta: 25 setembre 2019].