Arseniosiderita
 Arseniosiderita | |
|---|---|
 Arseniosiderita sobre romanechita, de Romanèche-Thorens, La Chapelle-de-Guinchay, França | |
| Fórmula química | Ca₂Fe3+ 3O₂(AsO₄)₃·3H₂O |
| Epònim | arsènic i ferro  |
| Localitat tipus | dipòsits de manganès de Romanèche-Thorens, La Chapelle-de-Guinchay, Saône-et-Loire, Borgonya-Franc Comtat, França |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DH.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DH.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.15 |
| Dana | 42.8.4.3 |
| Heys | 20.9.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 17.76Å, b = 19.53Å, c = 11.3Å, β = 96° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | groc daurat, groc marró, marronós |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Fractura | fibrosa |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | resinosa, sedosa, submetàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 3,58 a 3,6 g/cm³ (mesurada); 3,78 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.792 - 1.815 nβ = 1.870 - 1.898 nγ = 1.870 - 1.898 |
| Birefringència | δ = 0,078 a 0,083 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1842 |
| Símbol | Assd |
| Referències | [1][2] |
L'arseniosiderita és un mineral de la classe dels arsenats. Ours Pierre Armand Petit Dufrenoy li va donar nom l'any 1842, de l'arsènic que conté i del grec σίδηρος "sideros", ferro, en al·lusió a la seva composició química.
Característiques
[modifica]L'arseniosiderita és un arsenat de calci i ferro de fórmula química Ca₂Fe3+
3O₂(AsO₄)₃·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic, normalment en forma fibrosa en agregats radials, en masses granulars o presentant un aspecte similar al feltre. Rarament es troba en forma de cristalls euèdrics de fins a 2mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. És un mineral que pertany a grup de la mitridatita, espècie amb la que forma una sèrie de solució sòlida.[3] També forma solució sòlida amb la robertsita.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arseniosiderita pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, spheniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteita-(CaFeMg), whiteita-(CaMnMg), whiteita-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniita, calcioferrita, kingsmountita, montgomeryita, zodacita, kolfanita, mitridatita, pararobertsita, robertsita, sailaufita, mantienneita, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.
Formació i jaciments
[modifica]És un rar mineral secundari format per oxidació de minerals que contenen arsènic, normalment escorodita o arsenopirita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: beudantita, carminita, escorodita, dussertita, farmacolita, pitticita, adamita, eritrita, arsenopirita o löllingita. Va ser trobada per primera vegada l'any 1842 als dipòsits de manganès de Romanèche-Thorens, a La Chapelle-de-Guinchay (Saône-et-Loire, Borgonya, França). Tamb'e ha estat descrita a Alemanya, l'Aràbia Saudita, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Bolívia, Bulgària, el Canadà, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, altres indrets de França, Grècia, Hongria, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, el Marroc, Mèxic, Namíbia, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Suïssa, Xile i la Xina. A Catalunya se n'ha trobat a la mina Linda Mariquita, al Molar (Priorat)[1] i a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp), totes dues a la província de Tarragona.[5]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Arseniosiderite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juny 2017].
- ↑ «Arseniosiderite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 octubre 2015].
- ↑ «Arseniosiderite-Mitridatite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 octubre 2015].
- ↑ «Arseniosiderite-Robertsite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 octubre 2015].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].