Arte France
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | productora de televisió organització  | ||||
| Indústria | televisió i edició de canals generalistes | ||||
| Forma jurídica | SA à directoire (s.a.i.) | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1986 2 juny 1986 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Gerent/director | Bruno Patino (2020–) | ||||
| Propietat de | France Télévisions (45%). Estat francès (25%). Institut national de l'audiovisuel (15%). Radio France (15%). Institut national de l'audiovisuel Estat francès Radio France France Télévisions | ||||
| Filial | |||||
| Altres | |||||
Premis
| |||||
| Lloc web | arte.tv… | ||||
| | |||||
Arte France és una societat francesa d'edició de programes de televisió creada el 27 de febrer de 1986 sota el nom La Sept. Després d'haver-se convertit en el pol francès del canal franco-alemany Arte quan fou creada aquesta el 30 d'abril de 1991, va prendre el nom La Sept-Arte el 27 de setembre de 1993, i finalment adoptà el seu nom actual l'1 d'agost del 2000.
La societat té filials en cinema amb Arte France Cinéma, de ràdio amb Arte Radio i editorial (llibre o multimèdia) i producció amb Arte France Développement. També va participar o encara participa en el finançament de canals francesos i internacionals com TV5 Monde.
Història
[modifica]El 1985, el ministre de Transports francès, Georges Fillioud, va encarregar a Pierre Desgraupes la creació de programes per a un o més dels cinc canals del satèl·lit d'alta potència TDF 1 llançat el 1988. El 27 de febrer de 1986 va ser creada la Société d'Édition de Programmes de Télévision per Bernard Faivre d'Arcier, assessor cultural del primer ministre Laurent Fabius i va començar a desenvolupar un fons de programes. Va ser presidida per l'historiador Georges Duby.[1] Era participada en un 45 % per FR3, un 25 % per l'Estat francès, un 15 % per Radio France i un 15 % per l'INA.[2]
Al març de 1989, el nom complet de La Sept va canviar, convertint-se en Société européenne de programmes de télévision.[3] L'abril del 1989, el Conseil Supérieur de l'Audiovisuel va concedir permís per emetre en un dels canals de TDF 1, i es va començar a transmetre el 14 de maig de 1989. L'emissora va emetre tres hores i 30 minuts de programes al dia, cada programa es va emetre dues vegades. Al juny es va arribar a un acord per emetre els programes de La Sept a la televisió per cable, i el 3 de febrer de 1990, FR3 donava a La Sept una finestra del canal de transmissió terrestre tots els dissabtes de 15:00 a mitjanit.[4]
El 30 de maig de 1992, La Sept va perdre el seu paper de radiodifusora a Arte, un grup franco-alemany creat el 2 d'octubre de 1990. El 27 de setembre de 1993 va canviar el seu nom a Sept-ARTE[2] i es va convertir en ARTE France l'1 d'agost de 2000.[5]
- Bernard Faivre d'Arcier: febrer 1986 - octubre 1986;[3]
- Georges Duby: octubre 1986[7] - gener 1989 ;
- Jérôme Clément: gener 1989 [2] - 21 de març de 2011;
- Véronique Cayla: des del 22 de març de 2011.[8]
- Victor Rocaries: 1992 - 1993
- Hélène Font: 1993 - 19 de març de 2001
- Jean Rozat: 19 de març de 2001[9] - 22 de març de 2011
- Anne Durupty: 23 de març de 2011 - 31 de juliol de 2018[10]
- Régine Hatchondo: des de l'1 d'agost de 2018[11]
Capital
[modifica]El capital d'Arte France és propietat conjunta d'empreses o agències estatals:[12]
- France Télévisions (45 %)
- Estat francès (25 %)
- Radio France (15 %)
- INA (15 %)
Seu social
[modifica]La seu d'Arte France es troba al 8 rue Marceau d'Issy-les-Moulineaux, als Alts del Sena.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «Naissance d'Arte, télévision franco-allemande». le site de l'Ina. [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2
PDF«1991-2001 : Arte 10 ans», avril 2001. [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Pierre Lefort «La Sept et le projet de chaîne culturelle européenne». Relations internationales. Presses universitaires de France, 2006, pàg. 97-110.
- ↑ «Lancement de La Sept». le site de l'Ina, 31-05-1989. [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ Emmanuel Berretta. «France Télé sans pub : Arte ne se sent pas inquiétée». Le Point, 09-01-2008. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ 6,0 6,1 «À la tête d'Arte». le site d'Arte, 28-04-2014. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ Charles-M. de La Roncière; Marie-Françoise Attard-Maraninchi. Georges Duby. L'art et l'image : une anthologie (en francès). Marseille: Éditions Parenthèses, 2000, p. 203. ISBN 978-2-86364-623-6. BNF 37646286r.
- ↑ Nathalie Silbert. «Véronique Cayla prendra la tête d'Arte France en 2011», 26-10-2010. [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ «Rapport d'activité 2001» (pdf). le site d'Arte, août 2002. [Consulta: 5 desembre 2015].
- ↑ B.R. «Entrée en fonction de Véronique Cayla à la tête d'Arte». le site de Télé 2 semaines, 23-03-2011. [Consulta: 5 desembre 2015].
- ↑ «Régine Hatchondo prend la direction générale d'Arte». offremedia.com, 27-06-2018. [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «Le pôle français, Arte France». [Consulta: 5 desembre 2015].
- ↑ «Adresses de la centrale et des pôles». le site d'Arte. Arxivat de l'original el 10 de setembre 2015. [Consulta: 5 desembre 2015].
