Arthur Ashkin
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1922  Brooklyn (Nova York) | ||
| Mort | 21 setembre 2020 (98 anys) Rumson (Nova Jersey) | ||
| Formació | Universitat Cornell - Philosophiæ doctor (–1952) Universitat de Colúmbia James Madison High School | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Físic i ciència de làsers | ||
| Ocupació | físic, investigador | ||
| Ocupador | Bell Labs Lucent Technologies | ||
| Membre de | |||
| Interessat en | Òptica | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
.jpg)
Arthur Ashkin (Brooklyn, 2 de setembre de 1922 - Rumson, 21 de setembre de 2020) fou un físic estatunidenc reconegut per la invenció de les pinces òptiques el 1986 que s'utilitzen per manipular àtoms, molècules, virus i cèl·lules biològiques. Per aquesta recerca fou guardonat amb el Premi Nobel de Física 2018.
Vida
[modifica]Ashkin era fill d'Isadore Ashkin (nascut Aschkinase), immigrant jueu rus que havia emigrat des d'Odessa, actual Ucraïna, i que s'establí a la ciutat de Nova York, i d'Anna Ashkin també immigrant russa.[1] Estudià a la Universitat de Colúmbia, on ja el primer any començà a treballar com a tècnic en la construcció de magnetrons per als dispositius de radar de l'exèrcit nord-americà. Durant el seu segon any de carrera, malgrat ser reclutat per l'exèrcit passà a la reserva per seguir treballant al laboratori durant la resta de la Segona Guerra Mundial. El 1947 s'hi graduà i anà estudiar física nuclear a la Universitat de Cornell per consell del seu germà Julius Ashkin (1920-1982), físic nuclear que havia treballat al Projecte Manhattan amb Richard Feynman i Hans Bethe, tots dos a Cornell. Després d'acabar el seu doctorat, el 1952 rebé una invitació per treballar als Laboratoris Bell a Murray Hill, Nova Jersey, estudiant les microones. El 1961 canvià la seva recerca i es dedicà a l'estudi dels làsers iniciant treballs en oscil·ladors paramètrics i propietats no lineals de fibres òptiques. El 1967 es traslladà a una altra instal·lació dels Laboratoris Bell a Holmdel. Arthur Ashkin es jubilà el 1992, però seguí la seva recerca al seu laboratori particular, que comptava amb alguns dels mateixos equips que utilitzà durant la seva llarga i productiva carrera.[2]
Obra
[modifica]A Holmdel descobrí que podia empènyer esferes de làtex de petites dimensions (micròmetres) a través de l'aigua mitjançant un raig làser.[2] El 1970 proposà que la pressió de radiació permet atrapar i manipular micropartícules.[3] Posteriorment, el 1986, inventà el concepte modern de pinces òptiques, que consisteix en emprar llum làser per atrapar partícules, molècules i àtoms.[4] La seva aplicació més rellevant ha sigut en el camp de la biologia, on s'empra per atrapar virus, bacteris i cèl·lules vives. En cèl·lules eucariotes també s'empra per manipular orgànuls.
El 2018 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per aquestes investigacions, premi que compartí amb Gérard Mourou i Donna Strickland.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «How the Ashkin Family Came to America» (PDF). [Consulta: 4 octubre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «LaserFest | Arthur Ashkin». Arxivat de l'original el 2019-05-02. [Consulta: 3 octubre 2018].
- ↑ Ashkin, A. «Acceleration and Trapping of Particles by Radiation Pressure». Physical Review Letters, 24, 4, 26-01-1970, pàg. 156–159. DOI: 10.1103/PhysRevLett.24.156.
- ↑ Ashkin, A; ~M. Dziedzic, J; ~E. Bjorkholm, J; Chu, Steven «Observation of a single-beam gradient force optical trap for dielectric particles». Opt. Lett., 11, 01-05-1986, pàg. 288–290. DOI: 10.1364/OL.11.000288.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2018» (en anglès). [Consulta: 4 octubre 2018].