Vés al contingut

Arthur Wint

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArthur Wint
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 maig 1920 Modifica el valor a Wikidata
Parròquia de Manchester (Jamaica) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 1992 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Linstead (Jamaica) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Queen Mary de Londres
Barts and The London School of Medicine and Dentistry Modifica el valor a Wikidata
Alçada194 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes77 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, migfondista, velocista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarRoyal Air Force Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivacursa de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1952Jocs Olímpics d'Estiu de 1952
1948Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 Modifica el valor a Wikidata
Premis


World Athletics: 14354905 Olympics.com: arthur-wint Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Atletisme
Jocs Olímpics
Or Londres 1948 400 m. llisos
Argent Londres 1948 800 metres
Or Hèlsinki 1952 relleus 4x400 m
Argent Hèlsinki 1952 800 m llisos
Jocs Centreamericans i del Carib
Or Ciutat de Panamà 1938 800 m llisos
Or Barranquilla 1946 400 m llisos
Or Barranquilla 1946 800 m llisos
Or Barranquilla 1946 4x400 m llisos
Bronze Ciutat de Panamà 1938 400 m tanques

Arthur Wint (Parròquia de Manchester, 25 de maig de 1920 - Linstead, 19 d'octubre de 1992) fou un atleta jamaicà, especialista en curses de mig fons i guanyador de quatre medalles olímpiques, sent el primer jamaicà en guanyar una medalla d'or.[1][2][3]

Conegut com a Gentle Giant, va destacar des de ben petit en l'atletisme. El 1937 va ser l'atleta infantil de l'any de Jamaica i el 1938 va guanyar les seves primeres medalles internacionals en els Jocs Centreamericans i del Carib de Panamà.[4] Durant la Segona Guerra Mundial va lluitar a la Royal Air Force i el 1947 va començar a estudiar medicina al St Bartholomew's Hospital.[4]

Especialista en carres de mig fons com els 400 i 800 metres va participar, als 28 anys, els Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 celebrats a Londres (Regne Unit), on va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova dels 400 metres a l'imposar-se al seu compatriota Herb McKenley i la medalla de plata en els 800 metres en quedar per darrere del nord-americà Mal Whitfield. En aquests mateixos Jocs participà en els relleus 4x400 metres on una lesió de Wint a la final els privà d'aconseguir una nova medalla.[4]

En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 realitzts a Hèlsinki (Finlàndia) va aconseguir guanyar la medalla d'or en els relleus 4x400 metres, on l'equip jamaicà establí un nou rècord del món amb un temps de 3:03.9 segons, i revalidar la seva medalla de plata en els 800 metres, novament per darrere de Whitfield. En els 400 metres aconseguí finalitzar cinquè, guanyant així un diploma olímpic.[4]

Al llarg de la seva carrera aconseguí guanyar quatre medalles d'or i una de bronze en els Jocs Centreamericans i del Carib.[4]

Es va retirar el 1953 i posteriorment es va graduar com a metge. El 1954 va ser nomenat membre de l'Orde de l'Imperi Britànic per la reina Elisabet II en els honors d'Any Nou de 1954.[5] El 1955 va tornar a Jamaica per exercir la medicina a Hannover.

El 1973 se li va concedir l'Orde de la Distinció a Jamaica. Va exercir com a Alt Comissionat de Jamaica al Regne Unit, i entre 1974 i 1978 fou nomenat ambaixador a Suècia i Dinamarca.[4] Va ser inclòs al Black Athlete's Hall of Fame als EUA (1977), al Jamaica Sports Hall of Fame (1989) i al Centre American & Caribbean Athletic Confederation Hall of Fame (2003).[4]

El 2012 se li va oferir un homenatge pòstum a Londres, amb la descoberta d'una placa commemorativa a la casa on va viure mentre estudiava medicina i la presentació d'una biografia per part de la seva filla titulat The Longer Run.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Arthur WINT». Olympics.com. [Consulta: 9 agost 2021].
  2. Cooper, David K. C.. Doctors of Another Calling: Physicians Who Are Known Best in Fields Other than Medicine (en anglès). Newark: Rowman & Littlefield, 2014, p. 421. ISBN 978-1-61149-466-2. 
  3. «Jamaica's first gold medallist Arthur Wint remembered». BBC News, 23-10-2021.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Olympedia – Arthur Wint». [Consulta: 13 febrer 2025].
  5. UK list:The London Gazette: (suplement) no. 40053. p. 26. 29 December 1953.
  6. «Jamaica's Gentle Giant Honoured in London – Jamaica Information Service». jis.gov.jm.

Enllaços externs

[modifica]
  • (anglès) Portal dedicat a Arthur Wint Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.