Arto Lindsay
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 maig 1953  (71 anys)Richmond (Virgínia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | guitarrista, cantautor, artista conceptual, productor discogràfic, cantant, compositor, artista d'estudi | ||
| Activitat | 1977 - | ||
| Membre de | |||
| Gènere | No wave | ||
| Instrument | Guitarra i veu | ||
| Segell discogràfic | ZE Records | ||
| Lloc web | artolindsay.com | ||
        
| |||
Arto Lindsay (Richmond, 28 de maig de 1953) és un guitarrista, cantant i productor de discos estatunidenc.[1]
Biografia
[modifica]Tot i que va néixer als Estats Units, Lindsay va viure la major part de la seva infància i joventut a Brasil amb els seus pares, missioners presbiterians.
Musicalment ha estat influenciat pel tropicalisme de Caetano Veloso i Gilberto Gil, així com pel jazz lliure i la música nord-americana experimental.[2]
En tornar als Estats Units a mitjans dels anys setanta va ser un dels principals exponents de la no wave amb ADN, el seu primer grup, integrat per Robin Lee Crutchfield als teclats i Ikue Mori a la bateria. La banda, amb sons cacofònics i molt experimentals, va aparèixer el 1978 al recopilatori No New York, produït per Brian Eno. Posteriorment, amb John Lurie, Evan Lurie, Steve Little i Tony Fier, va donar a llum als Lounge Lizards, grup seminal per al desenvolupament de l'anomenat jazz punk.[3]
Conegut per la seva suau veu i el seu estil de guitarra sorollosa i atonal, Lindsay ha fet enregistraments i col·laboracions amb alguns dels músics més importants de la Nova York d'avantguarda, entre ells Brian Eno, Bill Frisell, Laurie Anderson, David Byrne i John Zorn.
Als anys noranta va recuperar la seva passió per la bossa nova,[4] col·laborant amb molts músics brasilers i produint, entre d'altres, el disc de més èxit de Marisa Monte.[5]
Discografia
[modifica]Com a líder o co-lider
[modifica]- Pretty Ugly amb Peter Scherer (1990)
- Aggregates 1–26 (Knitting Factory, 1995)
- Mundo Civilizado (Bar None, 1996)
- O Corpo Sutil (The Subtle Body) (Bar None, 1996)
- Noon Chill (Bar None, 1998)
- Prize (Righteous Babe, 1999)
- Ecomixes (Avex Trax, 2000)
- Invoke (Righteous Babe, 2002)
- Salt (Righteous Babe, 2004)
- Scarcity amb Paal Nilssen-Love (2014)
- Cuidado Madame (Northern Spy, 2017)
amb Ambitious Lovers
- Envy (Editions EG/Virgin, 1984)
- Greed (Virgin, 1988)
- Lust (Elektra, 1991)
amb DNA
- A Taste of DNA (1981)
- John Gavanti: An Operetta (1981)
- DNA (Last Live at CBGB's) (1995)
amb The Golden Palominos
- The Golden Palominos (Celluloid, 1983)
- Visions of Excess (Celluloid, 1985)
amb The Lounge Lizards
- The Lounge Lizards (Editions EG, 1981)
Com a convidat
[modifica]amb Kip Hanrahan
- 1982 Coup de Tête
- 1982 Desire Develops an Edge
- 1985 Vertical's Currency
amb Ryuichi Sakamoto
- 1985 Esperanto
- 1986 Ballet Mécanique
- 1990 Beauty
- 1991 Heartbeat
- 1994 Soundbytes
- 1997 Smoochy
amb John Zorn
- 1983 Locus Solus
- 1985 The Big Gundown
- 1991 Cobra
amb altres
- 1989 Rei Momo, David Byrne
- 1988 Before We Were Born, Bill Frisell
- 1989 Strange Angels, Laurie Anderson
- 1990 Rootless Cosmopolitans, Marc Ribot
- 1991 Circuladô, Caetano Veloso
- 1993 Nome, Arnaldo Antunes
- 1994 David Byrne, David Byrne
- 1995 Very Neon Pet, Peter Scherer
- 1997 Urlicht / Primal Light, Uri Caine
- 1997 Sol Na Cara, Vinicius Cantuária
- 1999 Tucuma, Vinicius Cantuária
- 2003 Irresistible Impulse, James Chance
- 2008 Maré, Adriana Calcanhotto
- 2010 Love of Life Orchestra, Peter Gordon
- 2013 Your Turn, Marc Ribot
Referències
[modifica]- ↑ «Arto Lindsay | Biography, Albums, Streaming Links | AllMusic». [Consulta: 10 setembre 2018].
- ↑ Otero, Miqui «Las dos caras de Arto Lindsay» (en castellà). El País [Madrid], 03-08-2014. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «The History of Rock Music. Lounge Lizards: biography, discography, reviews, links». [Consulta: 10 setembre 2018].
- ↑ «Arto Lindsay: el «rey del ruido» que enamoró a Caetano Veloso» (en castellà). abc.
- ↑ «Marisa Monte by Arto Lindsay - BOMB Magazine». [Consulta: 10 setembre 2018].