Artocarpus heterophyllus
Arbre amb fruits penjant del tronc | |
Dades | |
---|---|
Font de | jaca i llenya de l'arbre del pa |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Moraceae |
Tribu | Artocarpeae |
Gènere | Artocarpus |
Espècie | Artocarpus heterophyllus Lam., 1789 |
L'arbre del pa[a] (Artocarpus heterophyllus),[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Artocarpus dins la família de les moràcies nativa del sud-oest de l'Índia i cultivat a zones tropicals d'Àsia, Amèrica, illes del Pacífic occidental i el Carib.[2]
En català, el seu fruit rep el nom de jaca.[3]
Descripció
[modifica]Jaca | |
---|---|
Energia | 397 kJ |
Valor calòric | 95 kcal |
Proteïnes | 1,72 g |
Glúcids | 23,25 g |
Lípids | 0,64 g |
Vitamina B₁ | 0,105 mg |
Vitamina B₂ | 0,055 mg |
Vitamina B₆ | 0,329 mg |
Vitamina C | 13,8 mg |
Vitamina PP | 0,92 mg |
Provitamina A | 0,0005 mg |
Ferro | 0,23 mg |
Calci | 24 mg |
Magnesi | 29 mg |
Fòsfor | 21 mg |
Potassi | 448 mg |
Sodi | 2 mg |
Fibres | 1,5 g |
Aigua | 73,5 g |
Font: USDA |
És un arbre perenne amb fulles alternes, peciolades i ovalades.[4] És una planta monoica, les flors s'agrupen en inflorescències masculines i femenines separades. Les flors masculines són verdoses o groguenques, l'Androceu presenta un únic estam amb una antera formada per quatre sac pol·línics. Les flors femenines són verdoses.[5]
L'arbre produeix fruits gegantins que ixen directament del tronc amarrats a aquest mitjançant un peduncle més o menys llarg. Són els fruits d'arbre més grossos de totes les espècies vegetals, podent arribar fins a 90 cm de llargada i 50 cm de diàmetre, pesant fins a 36 kg per unitat.[6]
L'escorça que cobreix el fruit és lleugerament punxosa de color verd groguenc i ocre. Té una consistència coriàcia. A l'interior es troben les llavors recobertes d'una polpa. Aquesta polpa és molt dolça quan el fruit és madur.
Taxonomia
[modifica]Aquest tàxon va ser publicat per primer cop l'any 1847 al tercer volum dels dedicats a la botànica dins l'Encyclopedie Methodique pel botànic francès Jean-Baptiste Lamarck.[2][4]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims d'Artocarpus heterophyllus:[2]
- Artocarpus brasiliensis Gomes
- Artocarpus maximus Blanco
- Artocarpus nanca Noronha
- Artocarpus philippensis Lam.
- Polyphema jaca Lour.
- Saccus heterophyllus (Lam.) Kuntze
Etimologia
[modifica]El mot «jaca», el nom portuguès del fruit, prové del malayalam chakka (ചക്ക),[7] manera d'anomenar el fruit en la llengua de la zona de Cochin i la costa Malabar on els mariners portuguesos varen admirar per primera vegada aquests fruits gegantins al segle xv, amb dos-cents anys de retard respecte a la descripció que n'havien fet alguns viatgers i missioners medievals, com el frare Jordà de Catalunya, que la descriu amb el nom de «chaqui» abans de 1330.[8]
A través del portuguès les paraules jaca i jaqueiro, el nom de l'arbre, utilitzades per primera vegada al llibre Colóquios dos simples e drogas da India del naturalista portuguès Garcia de Orta el 1563,[9] varen arribar a Europa, donant jacquier en francès, yaca en castellà, jackfruit en anglès i jackfrucht en alemany.
Gastronomia
[modifica]El fruit és comestible tant verd com madur. Es mengen tant la polpa que envolta les llavors com les llavors mateixes. La polpa dolça es pot menjar directament o fregir amb oli de coco o mantega. Té un gust fortament dolç i una olor molt intensa. El seu gust recorda el de la banana madura i un xic l'ananàs.[10]
Quan és verd, l'interior del fruit tallat a trossos serveix per a preparar curri o per fregir.[11] En aquest estat la polpa no és dolça i el gust de les làmines de fruit verd fregit recorda el de les patates fregides. Les llavors es poden menjar torrades, bullides o en curri.[12]
Altres usos
[modifica]La fusta de l'arbre del pa té un color marró clar o groguenc similar al de la mel. És dura i fàcil de treballar; és molt apreciada per a fer mobles, portes, finestres i sostres, ja que té l'avantatge de ser resistent als tèrmits.[13] També té poca tendència a esquerdar-se i es fa servir en escultures de fusta o instruments musicals, com timbals o llaüts característics del sud-est asiàtic.[10][14]
Recentment, l'agroindústria està incorporant el fruit de la jaca (polpa i llavors) en la producció de pinsos per bestiar.[15]
Notes
[modifica]- ↑ El DIEC, a l'entrada dedicada a arbre, considera que la denominació "arbre del pa" s'aplica a dues espècies: Artocarpus altilis i Artocarpus heterophyllus
Referències
[modifica]- ↑ «Artocarpus heterophyllus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Artocarpus heterophyllus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ «jaca». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Lamarck, Jean-Baptiste. Encyclopedie Methodique. Botanique (en francès). vol. 3, 1798, p. 209.
- ↑ Pushpakumara, DKNG (Gamini) «FORAL AND FRUIT MORPHOLOGY AND PHENOLOGY OF ARTOCARPUS HETEROPHYLLUS LAM. (MORACEAE)». Sri Lankan Journal of Agricultural Sciences, vol. 43, 2006, pàg. 90-91.
- ↑ «Know and Enjoy Tropical Fruit: Jackfruit, Breadfruit & Relatives». Arxivat de l'original el 2009-01-18. [Consulta: 30 gener 2012].
- ↑ Jackfruits - Merriam-Webster
- ↑ Jordanus Catalani(1678–1703) Mirabilia Descripta: Les Maravelles de l'Orient
- ↑ Oxford English Dictionary, Second Edition, 1989
- ↑ 10,0 10,1 «Jackfruit» (en anglès). Center for New Crops & Plant Products, Purdue University Department of Horticulture and Landscape Architecture. [Consulta: 19 abril 2016].
- ↑ «A poor man's fruit: Now a miracle food!». The Daily Star [Consulta: 12 juny 2015].
- ↑ Janick, Jules; Paull, Robert E. The Encyclopedia of Fruit and Nuts (en anglès). CABI, 2008. ISBN 978-0-85199-638-7.
- ↑ Bali, KALIUDA Gallery. «All About Jackfruit Wood or Jackwood» (en anglès americà), 30-01-2021. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ Chauhan, Chandrashekhar; Singru, P. M.; Vathsan, Radhika «The effect of the extended bridge on the Timbre of the Sarasvati Veena: a numerical and experimental study» (en anglès). Journal of Measurements in Engineering, 9, 1, 31-03-2021, pàg. 23–35. DOI: 10.21595/jme.2020.21712. ISSN: 2335-2124.
- ↑ QUEIROZ DE OLIVEIRA, JUCIMARA. PARTE AÉREA DA MANDIOCA ENSILADA COM ADITIVOS ALTERNATIVOS NA ALIMENTAÇÃO DE OVINOS (tesi) (en portuguès brasiler). CRUZ DAS ALMAS: UNIVERSIDADE FEDERAL DO RECÔNCAVO DA BAHIA, 2013-11, p. 9-10.
Vegeu també
[modifica]- Llista de fruits comestibles
- Arbre del pa (Artocarpus altilis)
Enllaços externs
[modifica]- Fruites de climes càlids (anglès)
- California Rare Fruit Growers: Característiques Arxivat 2014-01-16 a Wayback Machine. (anglès)