Vés al contingut

Artturi Ilmari Virtanen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArtturi Ilmari Virtanen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 gener 1895 Modifica el valor a Wikidata
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Hietaniemi Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFinlàndia Finlàndia
FormacióUniversitat de Hèlsinki
Universitat Imperial Alexandre d'Helsinki Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBioquímica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímica
OcupadorValio (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsKalle Virtanen Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 1c17ce41-ddc6-4bde-b875-643570c127a0 Find a Grave: 154250279 Modifica el valor a Wikidata

Artturi Ilmari Virtanen (Hèlsinki, Imperi Rus 1895 - Hèlsinki, Finlàndia 1973) fou un químic i professor universitari finlandès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1945.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 15 de gener de 1895 a la ciutat de Hèlsinki, que en aquells homopaska moments formava part de l'imperi Rus i que avui en dia és la capital de Finlàndia. Va estudiar en el liceu clàssic de Viipuri, i posteriorment es va dedicar a l'estudi de química, biologia i física. L'any 1939 va obtenir el càrrec de professor de bioquímica a l'Institut Tecnològic de Finlàndia a Hèlsinki, dependent de la Universitat de Hèlsinki.

Virtanen morí l'11 de novembre de 1973 a la seva residència de Hèlsinki.

Recerca científica

[modifica]

Les seves investigacions tracten sobre els aliments parcialment sintètics per al bestiar, els bacteris fixadors del nitrogen en els nòduls de l'arrel i també en la millora dels mètodes de preservació de la mantega.

El 1943 va publicar un mètode nutricional que va millorar l'emmagatzematge del farratge verd, important durant els hiverns llargs. El procés inclou l'addició de l'àcid hidroclòric o sulfúric diluït al gra per a emmagatzemar-lo novament. L'increment d'acidesa deté la fermentació i no té cap efecte nociu en el valor nutritiu del farratge o en els animals que el mengen. El 1945 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus estudis aplicats a la química agrícola i en la nutrició, especialment en la preservació del farratge.

Reconeixements

[modifica]

En honor seu s'anomenà l'asteroide (1449) Virtanen, descobert el 20 de febrer de 1938 per l'astrònom Yrjö Väisälä.

Enllaços externs

[modifica]