Vés al contingut

Arquebisbat de Granada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arxidiòcesi de Granada)
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Granada
Archidioecesis Granatensis
Imatge
La Catedral de l'Encarnació
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 37° 12′ N, 3° 36′ O / 37.2°N,3.6°O / 37.2; -3.6
Espanya Espanya
Andalusia Andalusia
Múrcia Múrcia
Melilla Melilla
Parròquies267
Conté la subdivisió
Població humana
Població812.196 (2019) Modifica el valor a Wikidata (116,95 hab./km²)
Llengua utilitzadacastellà Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície6.945 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Màlaga, oest
bisbat de Guadix, nord-est
bisbat de Jaén, nord
bisbat de Còrdova, nord-oest
bisbat d'Almeria, est Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació10 de desembre de 1492
CatedralCatedral de l'Encarnació
Organització política
• arquebisbe metropolitàFrancisco Javier Martínez Fernández
Lloc webwww.diocesisgranada.es


L'arquebisbat de Granada és una seu metropolitana de l'Església catòlica. Va ser elevada al rang d'arquebisbat el 1942, i actualment compta amb les seus sufragànies d'Almeria, Cartagena, Guadix, Jaen i Màlaga. Actualment és regida per l'arquebisbe Francisco Javier Martínez Fernández.

Territori

[modifica]

L'arquebisbat comprèn la part sud-occidental de la província de Granada. La resta de la província pertany al bisbat de Guadix.

La seu episcopal està a la ciutat de Granada, on es troba la catedral de l'Encarnació.

El territori està dividit en 267 parròquies.

Història

[modifica]

El bisbat de Granada s'erigí el 10 de desembre de 1492, molt poc després de la conquesta de la ciutat als musulmans. Anteriorment hi havia hagut alguns bisbes titulars de Granada.

El 1563 s'instituí el seminari diocesà, dedicat a sant Cecili, en convertir un col·legi eclesiàstic ja existent.

Durant els segles xviii i xix la vida de l'arquebisbat patí greus repercussions a causa de la situació política hostil vers l'Església. La invasió napoleònica provocà greus danys al patrimoni artístic dels edificis de culte. La supressió dels ordes religiosos comportà l'abandonament dels monestirs i dels convents; i, finalment, les desamortitzacions van minar les rendes econòmiques de l'arquebisbat.

Titulars de la seu de Granada

[modifica]

Bisbes de Granada

[modifica]

Arquebisbes de Granada

[modifica]

Estadístiques

[modifica]
any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 680.000 682.000 99,7 232 98 421 1.615 258 1.440 254
1970 620.000 620.342 99,9 337 240 577 1.074 545 1.668 234
1980 631.000 638.800 98,8 231 198 429 1.470 455 1.902 258
1990 640.000 673.000 95,1 263 170 433 1.478 318 966 257
1999 660.500 694.269 95,1 267 182 449 1.471 1 304 1.402 264
2000 661.000 693.900 95,3 273 180 453 1.479 2 295 1.410 264
2001 674.828 693.900 97,3 277 180 457 1.476 2 291 1.420 264
2002 674.828 693.900 97,3 279 192 471 1.432 1 353 1.623 264
2003 675.115 693.900 97,3 285 143 428 1.577 1 275 1.610 265
2004 679.845 706.896 96,2 278 140 418 1.626 1 217 1.259 266
2006 743.530 860.898 86,4 282 136 418 1.778 1 256 1.265 267
Font:The Hierarchy of the Catholic Church.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ El 18 d'octubre de 1838 Juan José Bonel y Orbe va ser promogut pel rei d'Espanya arquebisbe de Granada, però sense el consentiment papal. El 4 d'octubre de 1487 va ser nomenat pel Papa arquebisbe de Toledo.
  2. ↑ The Hierarchy of the Catholic Church. «Archdiocese of Granada» (en anglès). [Consulta: 25 agosto].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Granada
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquebisbat_de_Granada&oldid=32178552»