Diòcesi d'Almeria
Aparença
(S'ha redirigit des de: Bisbat d'Almería)
Diœcesis Almeriensis | |||||
Tipus | bisbat catòlic i diòcesi sufragània | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Espanya | |||||
província d'Almeria | |||||
Parròquies | 213 | ||||
Població humana | |||||
Població | 706.672 (2018) (80,54 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | castellà | ||||
Religió | Romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | Arquebisbat de Granada, Francisco Javier Martínez Fernández (Arquebisbe de Granada) | ||||
Superfície | 8.774 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 21 de maig de 1492 | ||||
Catedral | Catedral de l'Encarnació d'Almeria | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Adolfo González Montes | ||||
Lloc web | www.diocesisalmeria.org/ | ||||
La diòcesi d'Almeria (en llatí: Dioecesis Almeriensis) és la demarcació episcopal de l'Església catòlica en aquesta província d'Espanya. Forma part de la província eclesiàstica de Granada, i depèn de l'arxidiòcesi de Granada. L'actual bisbe és Adolfo González Montes. El sant patró de la seu es Sant Indaleci, primer bisbe d'Almeria.
Territori
[modifica]El territori de la diòcesi coincideix, gairebé íntegrament, amb el de la província d'Almeria, pertanyent a la Comunitat Autònoma d'Andalusia. La seva església principal és la catedral de l'Encarnació, a Almeria, capital de la província.
Episcopologi
[modifica]Bisbat d'Urci
[modifica]Segle I
[modifica]- Sant Indaleci
- Jaume
Segle II i següents
[modifica]- Pere d'Abdera 589
- Marcel I 633
- Marcel II 653
- Palmaci 675
- Avit 688
- Genesi 862
- Yaqub ben Mahran 941
- Domènec (de 1147 a 1157)
Bisbes d'Almeria
[modifica]- Pedro 1257
- ...
- Diego o Santiago de la Fuente (fins a 1434)
- Pedro de Écija 1434
- Fernando de Aguilar 1443
- Alfonso Pernas 1447
- Juan de Guetaria 1449
- Bartolomé de Soria 1473
- Francisco Sosa (1515–1520)
- Juan González Meneses (1520–1521)
- Diego Fernández de Villalán, O.F.M. (1523–1556)
- Antonio Corrionero de Babilafuente (1557–1570)
- Francisco Briceño (1571–1571)
- Diego González (1572–1587)
- Juan García (1587–1601)
- Juan de Portocarrero, O.F.M. (1602–1631)
- Antonio Viedma Chaves, O.P. (1631–1631)
- Bartolomé Santos de Risoba (6 de juny de 1633 a 26 de setembre de 1633, nomenat bisbe de Lleó)
- Antonio González Acevedo (1633–1637, nomenat bisbe de Còria)
- José Valle de la Cerda, O.S.B. (1637–1640, nomenat bisbe de Badajoz)
- José Argáiz Pérez (1641–1645, nomenat bisbe d'Àila)
- Luis Venegas Figueroa (1646–1651)
- Alfonso de San Vítores y Fransarcen (1652–1654)
- Enrique Peralta y Cárdenas (1654–1659)
- Alfonso Pérez de Humanares (1659–1663)
- Rodrigo de Mandía y Parga (1663–1672)
- Francisco de Luna y Sarmiento (1672–1675)
- Antonio Ibarra (1675–1681)
- Juan Grande Santos de San Pedro (1681–1683)
- Andrés de la Moneda (1683–1688)
- Domingo Orueta y Ceciaga (1688–1701)
- Juan Leyva (1701–1704)
- Juan Bonilla Vargas, O.SS.T. (1704–1710, nomenat bisbe de Còrdova)
- Manuel de Santo Tomás Mendoza, O.P. (1707–1713, nomenat bisbe de Màlaga)
- Jerónimo del Valle Ledesma (1714–1722)
- José Pereto Ricarte, O. de M. (1723–1730)
- José María Ibáñez (1730–1734)
- Diego Felipe Perea Magdaleno (1735–1741, nomenat arquebisbe de Burgos)
- Gaspar Molina Rocha, O.S.A. (1741–1760)
- Claudio Sanz Torres y Ruiz de Castañedo (1761–1779)
- Anselmo Rodríguez, O.S.B. (1780–1798)
- Juan Antonio de la Virgen María y Viana (1798–1800)
- Francisco Javier Mier Campillo (1802–1815)
- Antonio Pérez Minayo (1818–1833)
- Anacleto Meoro Sánchez (1847–1864)
- Andrés Rosales Muñoz (1864–1872)
- José María Orberá y Carrión (1875–1886)
- Santos Zárate y Martínez (1887–1906)
- Vicente Casanova y Marzol (1907–1921, nomenat arquebisbe de Granada)
- Bernardo Martínez y Noval, O.S.A. (1921–1934)
- Diego Ventaja Milán (1935–1936)
- Enrique Delgado y Gómez (1943–1946, nomenat bisbe de Pamplona)
- Alfonso Ródenas García (1947–1965)
- Ángel Suquía Goicoechea (1966–1969, nomenat bisbe de Màlaga)
- Manuel Casares Hervás (1970–1989)
- Rosendo Alvarez Gastón (1989–2002)
- Adolfo González Montes (2002–...)
Estadístiques
[modifica]any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergue secular |
clergue regular |
batejats per sacerdot |
homes | dones | |||
1959 | 402.910 | 403.910 | 99,8 | 190 | 176 | 14 | 2.120 | 47 | 239 | 170 | |
1970 | 386.003 | 397.303 | 97,2 | 208 | 187 | 21 | 1.855 | 48 | 524 | 176 | |
1980 | 386.152 | 388.482 | 99,4 | 182 | 157 | 25 | 2.121 | 43 | 554 | 214 | |
1990 | 456.000 | 458.000 | 99,6 | 170 | 135 | 35 | 2.682 | 56 | 593 | 216 | |
1999 | 512.901 | 528.901 | 97,0 | 169 | 134 | 35 | 3.034 | 56 | 464 | 218 | |
2000 | 504.700 | 534.200 | 94,5 | 174 | 138 | 36 | 2.900 | 59 | 447 | 220 | |
2001 | 482.843 | 512.843 | 94,2 | 168 | 133 | 35 | 2.874 | 56 | 416 | 222 | |
2002 | 491.168 | 533.168 | 92,1 | 168 | 133 | 35 | 2.923 | 55 | 443 | 223 | |
2003 | 501.801 | 546.498 | 91,8 | 169 | 133 | 36 | 2.969 | 54 | 433 | 223 | |
2004 | 519.503 | 565.310 | 91,9 | 177 | 138 | 39 | 2.935 | 57 | 411 | 220 | |
2006 | 531.000 | 581.200 | 91,4 | 165 | 128 | 37 | 3.218 | 55 | 425 | 211 | |
2012 | 604.424 | 702.819 | 86,0 | 164 | 136 | 28 | 3.685 | 4 | 40 | 299 | 213 |