Arxidiòcesi de Malabo

Arxidiòcesi de Malabo

Diœcesis Archidiœcesis Malaboensis
Catedral de Malabo
Tipus	arxidiòcesi metropolitana catòlica romana
Localització
3° 45′ 25″ N, 8° 46′ 59″ E
Guinea Equatorial
Parròquies	32
Conté la subdivisió	Diòcesi de Bata Diòcesi d'Ebebiyín
Població humana
Població	362.000 (2019) (177,97 hab./km²)
Religió	romà
Geografia
Part de	Ecclesiastical Province of Malabo (en)
Superfície	2.034 km²
Dades històriques
Anterior	bisbat de Malabo
Creació	1982
Catedral	Malabo
Organització política
• bisbe	Juan Nsue Edjang Mayé

L'Arxidiòcesi de Malabo (en llatí: Archidiœcesis Malaboensis) és l'única Arxidiòcesi de l'Església Catòlica al país africà de Guinea Equatorial.

Territori

L'arxidiòcesi es troba a la part insular de Guinea Equatorial, i comprèn les illes d'Annobón i Bioko.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Malabo, capital de Guinea Equatorial, on es troba la catedral de Santa Isabel.

El territori s'estén sobre 2.034 km² i està dividit en 33 parròquies.

Història

Després de la cessió a Espanya de l'illa de Bioko per part de Portugal amb el tractat de San Ildefonso (1777) i El Pardo (1778), l'illa va passar a formar part de la Governació de Fernando Poo i Annobón i del Virregnat del Riu de la Plata (fundat en 1776), sent el país evangelitzat per primera vegada pels jesuïtes, després que es va expulsar els pocs missioners protestants que els havien precedit. El 10 d'octubre de 1855, el Vicariat Apostòlic d'Annobón, Corisco i illa de Fernando Poo (Bioko) va ser constituït: el seu territori va ser separat del Vicariat Apostòlic de les dues Guinees i Senegambia. El 12 de maig de 1902, es canvia el nom a Vicariato Apostòlic de Fernando Poo. El 3 de maig de 1966, es va convertir en el Vicariat de la Diòcesi de Santa Isabel.

Ja després de la independència de Guinea Equatorial a l'octubre de 1968, el 14 d'abril de 1974, durant la dictadura de Francisco Macías Nguema, la diòcesi va passar a anomenar-se Malabo, sent suprimida pel règim dictatorial el 1976. Després de la caiguda de Macías, en 1982 va ser de nou establerta, i el 15 d'octubre de 1982, va ser elevada a arxidiòcesi. Aquest mateix any es va produir la primera visita del papa Joan Pau II a Guinea Equatorial.

La diòcesi de Bata i la d'Ebebiyín són sufragànies de Malabo. L'arxidiòcesi és un membre de l'Associació de les Conferències Episcopals d'Àfrica Central (ACEAC).

Llista de Bisbes

• Pere Coll Armengol, C.M.F. (1890-1918)
• Nicolás González Pérez, C.M.F. (1918-1935)
• Leoncio Fernández Galilea, C.M.F. (1935-1957)
• Francisco Gómez Marijuán, C.M.F. (1957-1974)
• Vicente Bernikon (1974-1976)
• 1976 - 1982, vacant
• Rafael María Nze Abuy (1982-1991)
• Ildefonso Obama Obono (1991-2015)
• Juan Nsue Edjang Mayé (2015- ?)

Estadístiques

A finals del 2013, la diòcesi tenia 283.000 batejats sobre una població de 312.000 persones, equivalent al 90,7% del total.

any	població			sacerdots				diàques	religiosos		parroquies
	batejats	total	%	total	clergat secular	clergat regular	batejats por sacerdot		homes	dones
1970	58.512	70.500	83,0	23		23	2.544		31	34	71
1980	68.000	72.000	94,4	6	4	2	11.333		2	20	21
1990	77.800	89.000	87,4	24	7	17	3.241		31	75	26
1999	77.852	90.526	86,0	21	5	16	3.707		20	58	30
2000	77.852	90.000	86,5	22	6	16	3.538		27	58	30
2001	77.852	90.000	86,5	19	8	11	4.097		20	58	30
2002	77.852	90.000	86,5	21	10	11	3.707		20	58	30
2003	238.923	265.470	90,0	23	11	12	10.387		21	58	31
2004	238.923	265.470	90,0	22	10	12	10.860		14	58	32
2007	256.000	284.000	90,1	23	10	13	11.130		24	75	32
2013	283.000	312.000	90,7	37	12	25	7.648		34	72	33

Fonts

• Anuari pontifici del 2014 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Archdiocese of Malabo (anglès)
• Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
• Breu Ecclesiae universae, in Acta pontificia et decreta SS. Romanorum Congregationum, IV, 1906, pp. 42–43(llatí)
• Butlla Qui in beati Petri, AAS 75 (1983) I, p. 10(llatí)