Arquebisbat de Nouméa

Arquebisbat de Nouméa

Archidioecesis Numeana
La catedral de Nouméa
Tipus	arxidiòcesi metropolitana catòlica romana
Localització
22° 16′ 33″ S, 166° 27′ 29″ E
França
Nova Caledònia
Parròquies	18
Conté la subdivisió	Port-Vila, Wallis i Futuna
Població humana
Població	280.460 (2019) (15,1 hab./km²)
Idioma oficial	francès
Religió	romà
Geografia
Part de	província eclesiàstica de Nouméa
Superfície	18.575
Limita amb	arquebisbat de Brisbane, oest arquebisbat de Suva, est bisbat de Port-Vila, nord arquebisbat d'Honiara, nord-oest bisbat d'Auckland, sud-est
Dades històriques
Anterior	diocese of Nouméa (en)
Creació	23 de juliol de 1847
Catedral	Sant Josep
Organització política
• Arquebisbe metropolità	Michel-Marie-Bernard Calvet, S.M.
Lloc web	diocese.ddec.nc

L'arquebisbat de Nouméa (francès: Archidiocèse de Nouméa, llatí: Archidioecesis Numeana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França. Al 2016 tenia 132.015 batejats sobre una població de 270.850 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Michel-Marie-Bernard Calvet, S.M.

Territori

L'arxidiòcesi comprèn tot l'arxipèlag de Nova Caledònia, a les Dependències d'ultramar franceses.

La seu episcopal és la ciutat de Nouméa, on es troba la catedral de Sant Josep.

El territori s'estén sobre 19.103 km², i està dividit en 18 parròquies.

Història

La missió catòlica a Nova Caledònia va començar a el 1843 quan, per primera vegada, un grup de cinc missioners maristes van desembarcar a l'illa. Els modests començaments de la missió es van veure exacerbats per la persecució d'un líder local que va obligar els missioners a fugir a Futuna.

El vicariat apostòlic de Nova Caledònia va ser erigit el 23 de juliol de 1847, obtenint el seu territori des del vicariat apostòlic de l'Oceania Central (avui diocesi de Tonga). Però només durant l'any següent els missioners podrien tornar a Nova Caledònia per reprendre el treball d'evangelització de l'illa.

El 26 d'octubre de 1890, la catedral de Nouméa va ser beneïda i inaugurada, construïda quatre anys després.

El 9 de febrer de 1901 va cedir una part del seu territori per a l'erecció de la prefectura apostòlica de les Noves Hèbrides (avui diòcesi de Port-Vila).

El 21 de juny de 1966, sota la butlla Prophetarum voces del Papa Pau VI, el vicariat apostòlic va ser elevat al rang d'arxidiòcesi metropolitana i va prendre el seu nom actual.

Cronologia episcopal

• Guillaume Douarre, S.M. † (13 de juliol de 1847 - 27 d'abril de 1853 mort)
• Pierre Rougeyron, S.M. † (1855 - 1873 renuncià)
• Pierre-Ferdinand Vitte, S.M. † (4 d'abril de 1873 - 15 de gener de 1880 renuncià)
• Alphonse-Hilarion Fraysse, S.M. † (14 de març de 1880 - 1 de setembre de 1905 mort)
• Claude-Marie Chanrion, S.M. † (1 de setembre de 1905 - 3 de febrer de 1937 renuncià)
• Edoardo Bresson, S.M. † (1 de juliol de 1937 - 9 de novembre de 1956 renuncià)
• Pierre-Paul-Émile Martin, S.M. † (9 de novembre de 1956 - 7 d'abril de 1972 renuncià)
• Eugène Klein, M.S.C. † (7 d'abril de 1972 - 19 de juny de 1981 renuncià)
• Michel-Marie-Bernard Calvet, S.M., des del 19 de juny de 1981

Estadístiques

Al desembre del 2016, la diòcesi tenia 132.015 batejats sobre una població de 270.850 persones, equivalent al 48,7% del total.

any	població			sacerdots				diaques	religiosos		parròquies
	batejats	total	%	total	clergat secular	clergat regular	batejats por sacerdot		homes	dones
1950	33.600	59.650	56,3	47	2	45	714		41	183	27
1959	48.681	70.987	68,6	55	7	48	885		61	235	37
1970	65.000	102.000	63,7	59	11	48	1.101		146	228	33
1980	91.500	139.600	65,5	53	10	43	1.726		105	190	36
1990	97.000	164.173	59,1	50	9	41	1.940		94	187	37
1999	110.000	200.000	55,0	39	13	26	2.820	3	56	115	27
2000	110.000	200.000	55,0	35	12	23	3.142	3	55	126	27
2001	110.000	200.000	55,0	36	12	24	3.055	3	56	117	27
2002	110.000	200.000	55,0	43	14	29	2.558	4	50	118	29
2003	110.000	200.000	55,0	37	10	27	2.972	4	42	110	29
2004	110.000	210.000	52,4	37	12	25	2.972	12	44	111	29
2013	141.204	260.166	54,3	34	15	19	4.153	15	30	87	18
2016	132.015	270.850	48,7	30	13	17	4.400	13	26	68	18

Fonts

• Anuari pontifici del 2017 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Archdiocese of Noumea (anglès)
• Pàgina oficial de la diòcesi (francès)
• Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
• Butlla Prophetarum voces (llatí)

Vegeu també

• Catedral de Nouméa