1880
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1880 (mdccclxxx) |
| Islàmic | 1297 – 1298 |
| Xinès | 4576 – 4577 |
| Hebreu | 5640 – 5641 |
| Calendaris hindús | 1935 – 1936 (Vikram Samvat) 1802 – 1803 (Shaka Samvat) 4981 – 4982 (Kali Yuga) |
| Persa | 1258 – 1259 |
| Armeni | 1329 |
| Rúnic | 2130 |
| Ab urbe condita | 2633 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1850 1860 1870 - 1880 - 1890 1900 1910 | |
| Anys | |
| 1877 1878 1879 - 1880 - 1881 1882 1883 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 27 de juny, Barcelona: Inauguració de la seu social del Centre Catòlic de Sants, amb la constitució d'una companyia de teatre estable.[1]
- 10 de juliolː es publica el primer número de la revista La Ilustració Catalana, primera revista gràfica en català, amb l'objectiu de donar a conèixer el moviment artístic, literari i científic de Catalunya.[2]
- Primer Congrés Catalanista - Presidit per Valentí Almirall.
- Es funda l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
- Resta del món
- 1 de gener - Panamà: hi comencen les feines per a la construcció del canal.
- 21 de desembre - l'illa de Man (el Regne Unit): s'hi reconeix el sufragi femení: serà el primer lloc del món.
- Weismann descobrí que les cèl·lules actuals comparteixen una semblança estructural i molecular amb cèl·lules de temps remots.
- Cuba: abolició de l'esclavitud.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 29 de febrer - Barcelona: Josep Maria Folch i Torres, escriptor català (m. 1950).[3]
- 19 de març - Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà: José Nogué Massó, pintor català (m. 1973).
- 29 d'abril - Vilanova i la Geltrú, Magí Marcé i Segarra, polític català i alcalde de Sabadell.
- 6 de juny - Barcelona: Joan Llongueras i Badia, músic, pedagog de la música i poeta català.[4]
- 15 de juny - Valènciaː Miracle Andreu i Boigues, una de les primeres metgesses catalanes, ginecòloga i pediatra (m. 1945).[5]
- 10 de juliol - Barcelona: Francesc Layret i Foix, polític i advocat.
- 31 de juliol - València (l'Horta): Manuel Penella Moreno, compositor valencià de sarsueles (m. 1939).
- 14 d'agost - La Vall de Bianya: Josep Baburés i Grabulosa, sacerdot escolapi i meteoròleg català.
- 16 d'agost - Girona: Rafael Masó i Valentí, arquitecte noucentista, poeta i polític gironí.
- 28 d'agost - Alcoiː Lola Vitoria Tarruella, compositora i escriptora teatral valenciana (m. 1952).[6]
- 28 de setembre - Barcelona: Carles Casagemas i Coll, pintor català (m. 1901).
- 30 de setembre - El Prat de Llobregat: Francesc Gallart i Monés, digestòleg català (m. 1960).[7]
- 4 d'octubre - Santa Margalida, Mallorca: Joan March Ordinas, el banquer de Franco, contrabandista, polític i financer mallorquí (m. 1962).[8]
- 20 de novembre - Tarragona: Ricard Opisso i Sala, dibuixant i caricaturista català (m. 1966).
- 22 de novembre - Sabadell (el Vallès Occidental): Josep Renom i Costa, arquitecte.
- Resta del món
- 10 de gener - Alcalá de Henares (Madrid): Manuel Azaña, polític, escriptor i president de la Segona República Espanyola (m. 1940).
- 26 de gener - Little Rock (Arkansas, EUA): Douglas MacArthur, militar estatunidenc (m. 1964).
- 2 de febrer - Atenesː Euphrosine Paspati, tennista grega que va competir a començaments del segle xx (m. 1935).[9]
- 9 de març - Częstochowaː Sonia Lewitska, pintora i gravadora francesa d'origen polonès i ucraïnes (m. 1937).[10]
- 22 de març: Kuniaki Koiso, primer ministre del Japó (m. 1950).
- 30 de març: Seán O'Casey, escriptor irlandès (m. 1964).
- 10 d'abril - Boston, Connecticut,(EUA): Frances Perkins, sociòloga i política estatunidenca (m. 1965)[11]
- 6 de maig: Aschaffenburg, Baixa Francònia: Ernst Ludwig Kirchner, pintor expressionista alemany. (m. 1938).
- 20 de maig, La Corunya: Celia Brañas, científica gallega pionera. (m. 1948).[12]
- 30 de maig, Madrid (Espanya): Joaquín Fanjul Goñi, militar d'infanteria i advocat espanyol. Veterà de les campanyes de Cuba i Marroc (m. 1936).[13]
- 6 de juny, Dublín (Irlanda): William T. Cosgrave, polític irlandès, president del Consell Executiu de l'Estat Lliure d'Irlanda del 1922 al 1932 (m. 1965).[11]
- 10 de juny, Nagykároly, Romaniaː Margit Kaffka, escriptora i poeta hongaresa (m. 1918).[14]
- 11 de juny, Missoula, Montana (EUA): Jeanette Rankin, política estatunidenca, primera dona triada a la Cambra de Representants dels Estats Units (m. 1973)[11]
- 4 de juliol, Radviliškis, Lituània: Elena Laumenskienė, pianista, professora i compositora lituana (m. 1960).[15]
- 8 d'agost: Earle Page, primer ministre d'Austràlia (m. 1961).
- 12 d'agost, Dorset, Anglaterraː Radclyffe Hall, poeta i novel·lista anglesa (m. 1943).[16]
- 15 d'agost, Hamburg: Anna Rüling, periodista, de les primeres activistes en favor dels drets de les dones lesbianes (m. 1953).[17]
- 12 de setembre, Baltimore, Maryland (EUA): H. L. Mencken escriptor estatunidenc (m. 1956).[18]
- 3 d'octubre: Emilio Portes Gil, president del Mèxic (m. 1978).
- 15 d'octubre, Edimburg: Marie Stopes, eugenecista escocesa, pionera de la contracepció.[19]
- 17 d'octubre, Pennsilvània: John Barnes Wells, compositor i cantant de jazz.
- 1 de desembre, Parísː Germaine Gargallo, model pictòrica de molts artistes (m. 1948).[20]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 7 de març- València: Vicent Boix i Ricarte, escriptor en català i en castellà i historiador valencià.
- Mataró: Jaume Isern i Colomer, organista, pedagog i compositor mataroní.
- Resta del món
- 15 de febrer, Washington DC: Constantino Brumidi, pintor
- 3 d'abril, Varsòvia, Polònia: Felicita von Vestvali, cantant i actriu dramàtica alemanya.[21]
- 8 de maig, Croisset, França: Gustave Flaubert, escriptor francès (n. 1821).[22]
- 9 de juliol, París, França: Paul Broca, metge, anatomista i antropòleg francès (n. 1824).[23]
- 15 d'agost, Madrid, Espanya: Matilde Cherner, escriptora.
- 5 d'octubre, París, França: Jacques Offenbach, m[24]úsic francès d'origen alemany
- 11 de novembre, Filadèlfia, Pennsilvània: Lucretia Mott, pionera dins del moviment feminista i abolicionista (n. 1793).[25]
- 20 de novembre, Göteborg: Carl Israel Sandström, organista, professor i compositor suec
- 22 de desembre, Nuneaton, Warwickshire (Anglaterra): George Eliot, fou una novel·lista, periodista i traductora anglesa (n. 1819).
Referències
[modifica]- ↑ «Historia». Centre Catòlic de Sants. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «La Ilustració Catalana | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Josep Maria Folch i Torres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Joan Llongueres i Badia». Patrimoni musical català. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Miracle Andreu i Boigues. Fotografies». Galeria de Metges Catalans. Col·legi de Metges de Barcelona. [Consulta: 13 abril 2021].
- ↑ La Correspondencia de Alicante, año XX, nº 6802, 2ª edición (3 de junio de 1903) p. 2
- ↑ «Gallart i Monés, Francesc». Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. [Consulta: 26 gener 2018].
- ↑ «Joan March i Ordinas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «Fronietta Paspati Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 20 de setembre 2011. [Consulta: 12 juny 2016].
- ↑ «Sonia Lewitska, School of Paris» (en francès). Malab'Art gallery | Art gallery. Arxivat de l'original el 2022-09-28. [Consulta: 11 agost 2022].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Fraga, Xosé A. «Unha pioneira na incorporación da muller á cultura científica na Coruña» (en castellà). La Opinión de A Coruña, 08-11-2015. [Consulta: 26 març 2019].
- ↑ «Fanjul Goñi, Joaquín - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ Botello, Carmen. Introducción aː Hormiguero, de Margit Kaffka. El Nadir Ediciones, 2009-07-10. ISBN 978-84-936744-1-0.
- ↑ Medišauskienė, Danguolė «Elena Laumenskienė». Visuotinė lietuvių enciklopedija (Enciclopèdia Lituana Universal), 31-01-2007 [Consulta: 23 juliol 2019].
- ↑ «Radclyffe Hall» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Anna Rueling (Rüling): 100 Years of Lesbian Activism: Speech of the First Known Lesbian Activist». Urania Manuscripts. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «H.L. Mencken | Biography, Books, Significance, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «Historic Figures: Marie Stopes (1880 - 1958)» (en anglès britànic). BBC - History. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ Massanés, Cristina. Germaine Gargallo. Cos, pintura i error. Girona: Llibres del segle, 2014 (Què us diré, 35). ISBN 978-84-89885-78-3.
- ↑ «Felicita von Vestvali». Association Encyclopédie de l'art lyrique français. Arxivat de l'original el 2019-12-30. [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Gustave Flaubert» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul Broca» (en francès). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «George Eliot | British author» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Lucretia Mott» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 23 novembre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1880