Vés al contingut

Arxipèlag Àrtic Canadenc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arxipèlag àrtic)
Plantilla:Infotaula geografia políticaArxipèlag Àrtic Canadenc
Imatge
Tipusarxipèlag Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 75° N, 90° O / 75°N,90°O / 75; -90
EstatCanadà
TerritoriNunavut Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1.420.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Àrtic Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.616 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPic Barbeau (2.616 m) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Mapamundi amb la localització de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc
Mapa amb la projecció polar de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc
Les illes de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc

L'Arxipèlag Àrtic Canadenc (en anglès Canadian Arctic Archipelago), conegut també simplement com l'Arxipèlag Àrtic, és un arxipèlag situat al nord del Canadà continental, a l'oceà Àrtic. Conforma l'extrem septentrional de l'Amèrica del Nord i té una extensió d'uns 1.424.500 km².[1] Aquest grup de 36.563 illes ocupa la majoria del territori de Nunavut i una part dels territoris del Nord-oest;[2] les més septentrionals de totes s'agrupen en l'anomenat arxipèlag de la Reina Elisabet.

Geografia

[modifica]

L'arxipèlag s'estén longitudinalment al llarg de 2.400 km, i d'uns 1.900 km de dalt a baix, des del cap Columbia, el punt més septentrional de l'illa d'Ellesmere, fins al continent. A l'oest limita amb la mar de Beaufort, al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb la badia de Baffin i l'estret de Davis que el separen de Groenlàndia, i al sud amb la badia de Hudson i el Canadà continental. Les diverses illes estan separades entre elles i el continent per una sèrie d'estrets i canals coneguts en conjunt com el pas del Nord-oest. A la part continental, en direcció a l'arxipèlag, s'estenen cap al nord dues grans penínsules, la de Boothia i la de Melville.

L'Arxipèlag Àrtic consta de 94 illes majors (d'una extensió superior als 130 km²), que inclouen tres de les illes més grans del món, i 36.469 de menors.[1] Les illes principals de l'arxipèlag (amb una superfície de més de 10.000 km², en ordre descendent) són les següents:

Nom Localització* Superfície
(km²)
Rànquing per superfície Població
(2001)
Al món Al Canadà
Baffin Nunavut NU 507.451 5 1 9.563
Victòria Territoris del Nord-oest TN, Nunavut NU 217.291 9 2 1.707
Ellesmere Nunavut NU 196.236 10 3 168
Banks Territoris del Nord-oest TN 70.028 24 5 114
Devon NU NU 55.247 27 6 0
Axel Heiberg Nunavut NU 43.178 32 7 0
Melville Territoris del Nord-oest TN, Nunavut NU 42.149 33 8 0
Southampton Nunavut NU 41.214 34 9 721
Príncep de Gal·les Nunavut NU 33.339 40 10 0
Somerset Nunavut NU 24.786 46 12 0
Bathurst Nunavut NU 16.042 54 13 0
Príncep Patrick Territoris del Nord-oest TN 15.848 55 14 0
Rei Guillem Nunavut NU 13.111 61 15 960
Ellef Ringnes Nunavut NU 11.295 69 16 0
Bylot Nunavut NU 11.067 72 17 0

* NU = Nunavut, TN = Territoris del Nord-oest

Després de Groenlàndia, l'Arxipèlag Àrtic és l'àrea terrestre principal de l'Àrtic. El clima de les illes és l'àrtic, i el terreny està format per tundra excepte a les regions muntanyoses. La major part de les illes no estan habitades; els assentaments humans són escassos, disseminats i poc poblats, i la majoria es troben a les illes més meridionals, on hi ha algunes petites localitats costaneres de població inuit.

Història

[modifica]

Arran de les exploracions de Martin Frobisher a la dècada del 1570, la sobirania de les illes fou atribuïda als britànics. La sobirania canadenca, que originàriament (1870-80) només s'exercia sobre la part de les illes banyada per la badia de Foxe i la badia i l'estret de Hudson, no fou establerta sobre tot l'arxipèlag fins que el 1880 el Regne Unit va transferir la sobirania al Canadà de la resta d'illes;[3] el 1895 s'hi va establir el districte de Franklin, que comprenia gairebé la totalitat de l'arxipèlag; aquest districte fou dissolt arran de la creació del territori de Nunavut el 1999. El Canadà reclama la continuació de la seva sobirania territorial sobre el sector del pol Nord, reclamació no reconeguda de manera universal. A més a més, l'estat canadenc també considera que les aigües del pas del Nord-oest són interiors, mentre que els Estats Units i altres països les consideren com a aigües internacionals.[4] El desacord sobre l'estatus del pas del Nord-oest afecta també aspectes sobre legislació ambiental, la seguretat nacional i la sobirania del Canadà. L'illa de Hans, situada a l'estret de Nares, a l'est d'Ellesmere, és un territori actualment en disputa entre el Canadà i Dinamarca.[5][6]

Mapa amb enllaços a les illes

[modifica]
Mapa de referència de l'arxipèlag àrtic canadenc
Mapa de referència de l'arxipèlag àrtic canadenc
Illes que no són al mapa

Mapping

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Arctic Archipelago». Arxivat de l'original el 2011-10-09. [Consulta: 14 gener 2021].
  2. Marsh, James H., ed. 1988. "Arctic Archipelago Arxivat 2019-12-11 a Wayback Machine." The Canadian Encyclopedia. Toronto: Hurtig Publishers.
  3. «Canada» (en anglès). World Statesmen. Arxivat de l'original el 16 de març 2012.
  4. «Northwest Passage gets political name change». Edmonton Journal. Arxivat 2016-01-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-02. [Consulta: 14 gener 2021].
  5. Levin, Dan «Canada and Denmark Fight Over Island With Whisky and Schnapps» (en anglès). The New York Times, 07-11-2016. Arxivat 2021-08-18 a Wayback Machine.
  6. Bender, Jeremy. «2 countries have been fighting over an uninhabited island by leaving each other bottles of alcohol for over 3 decades». Arxivat de l'original el 2016-01-10.
  7. Government of Canada, Natural Resources Canada. «Place names - Broughton Island». [Consulta: 9 abril 2024].
  8. Government of Canada, Natural Resources Canada. «Place names - Cape Chidley Islands». Arxivat de l'original el 2024-06-01. [Consulta: 9 abril 2024].
  9. Government of Canada, Natural Resources Canada. «Place names - Dorset Island». Arxivat de l'original el 2024-06-01. [Consulta: 9 abril 2024].
  10. Government of Canada, Natural Resources Canada. «Place names - Flaherty Island». Arxivat de l'original el 2024-06-01. [Consulta: 9 abril 2024].
  11. Government of Canada, Natural Resources Canada. «Place names - Igloolik Island». [Consulta: 9 abril 2024].

Bibliografia addicional

[modifica]
  • Aiken, S. G., Laurie Lynn Consaul, and M. J. Dallwitz. Grasses of the Canadian Arctic Archipelago. Ottawa: Research Division, Canadian Museum of Nature, 1995.
  • Balkwill, H.R.; Embry, Ashton F. Canadian Society of Petroleum Geologists. Arctic Geology and Geophysics: Proceedings of the Third International Symposium on Arctic Geology. ISBN 0-920230-19-9. 
  • Brown, Roger James Evan. Permafrost in the Canadian Arctic Archipelago. National Research Council of Canada, Division of Building Research, 1972.
  • Cota GF, LW Cooper, DA Darby, and IL Larsen. 2006. "Unexpectedly High Radioactivity Burdens in Ice-Rafted Sediments from the Canadian Arctic Archipelago". The Science of the Total Environment. 366, no. 1: 253–61.
  • Dunphy, Michael. Validation of a modelling system for tides in the Canadian Arctic Archipelago. Canadian technical report of hydrography and ocean sciences, 243. Dartmouth, N.S: Fisheries and Oceans Canada, 2005.
  • Glass, Donald J.; Embry, Ashton F.; McMillan, N. J.. Canadian Society of Petroleum Geologists. Devonian of the World: Proceedings of the Second International Symposium on the Devonian System. ISBN 0-920230-47-4. 
  • Hamilton, Paul B., Konrad Gajewski, David E. Atkinson, and David R.S. Lean. 2001. "Physical and Chemical Limnology of 204 Lakes from the Canadian Arctic Archipelago". Hydrobiologia. 457, no. 1/3: 133–148.
  • Michel, C Ingram, R G, and L R Harris. 2006. "Variability in Oceanographic and Ecological Processes in the Canadian Arctic Archipelago". Progress in Oceanography. 71, no. 2: 379.
  • Porsild, A.E. The Vascular Plants of the Western Canadian Arctic Archipelago. Ottawa: E. Cloutier, Queen's printer, 1955.
  • Rae, R. W. Climate of the Canadian Arctic Archipelago. Toronto: Canada Dept. of Transport, 1951.
  • Thorsteinsson, R., and Ulrich Mayr. Geological Survey of Canada. The Sedimentary Rocks of Devon Island, Canadian Arctic Archipelago, 1987. ISBN 0-660-12319-3. 
  • Van der Baaren, Augustine, and S. J. Prinsenberg. Geostrophic transport estimates from the Canadian Arctic Archipelago. Dartmouth, N.S: Ocean Sciences Division, Maritimes Region, Fisheries and Oceans Canada, Bedford Institute of Oceanography, 2002.
  • Kaufman, Darrell S.; Schneider, David P.; McKay, Nicholas P.; Vinther, Bo M. «Recent Warming Reverses Long-Term Arctic Cooling». Science, 325, 2009, pàg. 1236–1239. Bibcode: 2009Sci...325.1236K. DOI: 10.1126/science.1173983. PMID: 19729653.
  • ACIA, 2004 Impacts of a Warming Arctic: Arctic Climate Impact Assessment. Cambridge University Press.