Ascensi Sales Moreno
 Retrat de Ascensi Sales, bisbe de Barcelona, talla dolça. Ilustració de Vicent Galcerà i Alapont de la obra de Mateu Aymerich, 'Nomina et Acta Episcoporum Barcinonensium, Barcelona', 1760. Biblioteca Nacional d'Espanya  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 maig 1699 Valencia (Veneçuela) |
| Mort | 17 gener 1766 (66 anys) Barcelona |
 Bisbe de Barcelona | |
| 16 desembre 1754 – ← Manuel López Aguirre – Josep Climent i Avinent → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1755–), teòleg, sacerdot catòlic |
| Consagració | Pedro Fernández Velarde |
Ascensi Sales Moreno, de vegades conegut com a Ascensi Sales, Asensio Sales o Asensio Sales y Moreno (València, 17 de maig de 1699 - Barcelona, 17 de gener de 1766) fou un teòleg, catedràtic, eclesiàstic i bisbe de Barcelona d'origen valencià.
Format a la Universitat de València, en acabar els seus estudis exercí com a professor a aquesta mateixa universitat. També fou prefecte d'estudis al Col·legi del Corpus Christi de València, canonge el 1732, i rector del Col·legi dels Sants Reis. Exercí com a professor de Filosofia i Teologia,[1][2] i estigué vinculat al grup valencià de restauració intel·lectual reunit en torn de Gregori Maians i Siscar.[3][4] El 1755 fou nomenat Bisbe de Barcelona. Com a tal, consagrà l'Església de Sant Miquel del Port, i es va mostrar molt actiu a defensar la col·legialitat episcopal prenent part en el que esdevindria l'últim dels Concilis provincials de la Tarraconense, convocat per l'arquebisbe Jaume de Cortada el 1757. El 1755, poc després d'arribar a Barcelona, va participar al que seria també el darrer dels sinodes diocesans de Barcelona. Durant el seu mandat promogué obres especials d'atenció als gitanos, i el 1759 inicià el procés de beatificació de Josep Oriol.[1][2][5][6]
A partir de 1761 una ceguesa progressiva el va deixar totalment cec, havent de disminuir molt la seva activitat pastoral en els darrers anys.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Ascensi Sales». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bada Elias, Joan «Asensio Sales». Reial Acadèmia de la Història [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ Mestre Sanchis, Antonio «La influencia de los ilustrados sobre el episcopado español. El caso de Asensio Sales Obispo de Barcelona». Miscellanea Historiae Pontificiae. [a través de Bivaldi]. [Roma], Vol. IX, Núm. 50, 1983, pàgs. 303-323 [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ Mestre Sanchis, Antonio «Asensio Sales: La actitud ilustrada de un obispo partidario de la Compañía de Jesús». Anales valentinos, Vol. IX, Núm. 17, 1983, pàgs. 61-99.
- ↑ Martí i Bonet, J. M.. «Episcopologi de l’arquebisbat Barcelona (bisbes documentats)». A: Els Papes i la Diòcesi de Barcelona. Episodis històrics, octubre de 2010, pàg. 111 [Consulta: 6 octubre 2022]. Arxivat 6 October 2022[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Martí Bonet, J. M.; Cabassa, Montserrat (col.); Pallàs, Gemma (col.); Alarcón, Joana (col.). «Sales, Asensio (Valencia 1699- Barcelona 1766)». A: Los 120 Obispos de la Diócesis de Barcelona. Barcelona: Bubok Publishing S.L, 2020, pàgs. 112-113. ISBN 78-84-685-4425-0 [Consulta: 5 octubre 2022]. Arxivat 4 October 2022[Date mismatch] a Wayback Machine.