Vés al contingut

Assemblea Legislativa de Tonga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Assemblea Legislativa de Tonga
Fale Alea ʻo Tonga
Tipus
TipusUnicameral
Líders
PresidentFatafehi Fakafanua,
des del dia Desembre de 2017
Estructura
Membres25
Grups políticsGovern (15)
  •      DPFI (3)
  •      Independents (8)
  •      Nobles (4)

Oposició (10)

  •      TPPI (1)
  •      Independents (4)
  •      Nobles (5)

Vacant (1)

  •      Vacant (1)
Elecció
Última elecció18 de novembre de 2021
Pròxima elecció2025
Lloc de reunió
Nukuʻalofa
Lloc web
parliament.gov.to

L'Assemblea Legislativa (en tongà Fale Alea ʻo Tonga) és la legislatura unicameral de Tonga. L'assemblea compta amb 26 membres, dels quals 17 són elegits per majoria del poble per a un mandat de 5 anys en circumscripcions mitjançant el sistema de vot únic intransferible. Els altres 9 membres són elegits pels 33 nobles hereditaris de Tonga. L'Assemblea és controlada pel president de la Cambra que és elegit per majoria dels membres electes del Parlament i constitucionalment nomenat pel rei.

Història

[modifica]

L'Assemblea Legislativa que preveia la representació de nobles i plebeus va ser establerta el 1862 pel rei George Tupou I.[1] Aquest organisme es reunia cada quatre anys i va tenir continuïtat a la Constitució de 1875.

Originalment, l'Assemblea estava formada per tots els titulars de títols nobiliaris, un nombre igual de representants del poble, els governadors de Ha'apai i Vava'u, i almenys quatre ministres de gabinet escollits pel monarca.[2] L'augment del nombre de nobles de vint a trenta va fer créixer l'Assemblea fins als 70 membres.[3] Les esmenes de 1914 van suposar una reducció de la mida de l'Assemblea i de les sessions anuals. Es va mantenir el principi de representació igualitària de nobles i plebeus.[4]

L'abril de 2010 l'Assemblea Legislativa va promulgar un paquet de reformes polítiques, augmentant el nombre de representants del poble de nou a disset,[5] amb deu escons per Tongatapu, tres per Vava'u, dos per Ha'apai i un cadascun per Niuas i 'Eua.[6]

El Palau del Parlament de Tonga, de 100 anys d'antiguitat, va ser destruït pel cicló Gita, un cicló tropical de categoria 4 que va travessar el país els dies 12 i 13 de febrer de 2018.[7] Posteriorment, el Parlament es va traslladar al complex del Centre Nacional de Tonga a Tofoa. El novembre de 2021, el govern de Tonga va anunciar que es construiria un nou edifici del parlament al passeig marítim de Nuku'alofa.[8]

Referències

[modifica]
  1. David Stanley. Tonga-Samoa Handbook, 1999, p. 198. ISBN 978-1-56691-174-0. 
  2. Ian Campbell Journal of Pacific History, 40, 1, 2005, pàg. 91–104. DOI: 10.1080/00223340500082400.
  3. Campbell (2005), p. 93.
  4. Sione Latukefu. «History of our Constitution». Government of Tonga. Arxivat de l'original el 24 agost 2010. [Consulta: 2 març 2010].
  5. «Tonga Parliament enacts political reforms». Radio New Zealand International, 15-04-2010. [Consulta: 21 abril 2010].
  6. «Tonga parliament votes on amended boundaries». Radio New Zealand International, 20-04-2010. [Consulta: 21 abril 2010].
  7. , 13-02-2018.
  8. «Tonga's new multi-million Parliament Building to be built on seafront». Matangi Tonga, 14-11-2021. Arxivat de l'original el 14 novembre 2021. [Consulta: 15 novembre 2021].