Associació Les Dones del 36
Dades | |
---|---|
Tipus | associació voluntària |
Història | |
Creació | 1997 |
Altres | |
Premis | |
Associació Les Dones del 36 va ser una associació creada el 1997 per un grup de dones supervivents de la guerra civil espanyola. L'objectiu de l'associació era fer conèixer a la societat, especialment a les noves generacions, un període de la història a través de la visió d'unes dones que van defensar la llibertat i la democràcia i que van viure la guerra civil al front o a la rereguarda, que van patir l'internament en camps de concentració o en presons o que van ser represaliades durant el franquisme per la seva lluita en la clandestinitat.[1] L'associació es va dissoldre el 2007 perquè la majoria de les seves integrants havien superat ja els noranta anys.[2]
Antecedents, fundació i Premi Maria Aurèlia Capmany
[modifica]L'any 1996, la qui aleshores era consellera del Districte de Ciutat Vella de l'Ajuntament de Barcelona, Llum Ventura, va tenir coneixement d'un homenatge a les dones que havien participat en la guerra que s'organitzava a Madrid, a la Librería de las Mujeres. Va pensar que a Barcelona també n'hi havia d'haver i aviat va entrar en contacte amb algunes que eren desconegudes, però que valia la pena que se'n conegués les vivències perquè formaven part de la memòria història. Hi va parlar i va conèixer de primera mà les seves experiències en el front, a la resistència, a l'exili, a les presons, etc. Aquell mateix any, en la celebració dels vintè aniversari de la Primeres Jornades Feministes, es va llegir públicament el testimoni d'algunes d'aquelles dones.[1]
L'any 1997, el premi Maria Aurèlia Capmany, que atorga l'Ajuntament de Barcelona cada 8 de març, anava destinat a premiar algun projecte dut a terme per dones grans. Unes quantes dones van constituir l'Associació Dones del 36" i varen presentar al premi el seu projecte de recuperació i transmissió de la memòria de les dones que van viure la guerra, van defensar la llibertat i la democràcia i en molts casos ho van pagar amb l'exili o la presó.[1] La portaveu del col·lectiu va ser Enriqueta Gallinat, que va presentar i defensar el projecte en el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Va dir que volien explicar de viva veu el que havien viscut durant la guerra i durant la dictadura que va seguir per tal de reivindicar el paper de les dones en la lluita per la democràcia. Gallinat va descriure així el projecte que volien dur a terme: «Som dones grans, ratllem els vuitanta, la vida se'ns escapa i abans de partir ver el no res, volem deixar el nostre testimoni en vídeos, escrits, conferències en escoles i associacions perquè quedi constància del paper actiu que des de diferents àmbits van desenvolupar les dones de casa nostra».[3]
El projecte va rebre el premi del jurat i també el del públic.[1][4] Un any més tard, d'acord amb les normes del premi, les Dones del 36 van presentar un resum de les tasques dutes a terme des de la concessió del premi. Maria Salvo, en va mostra el balanç: «En aquest any hem mantingut trobades amb joves estudiants d'Institut, hem participat en Taules Rodones a diferents Centres Cívics, se'ns han fet entrevistes a la ràdio, televisió, premsa, podent estar presents en aquests mitjans de comunicació. També cal destacar l'exposició durant el mes de febrer a la Sala Montserrat Roig del Centre Cívic Pati Llimona i l'elaboració d'un vídeo amb els nostres testimonis.»[3]
Integrants de Les Dones del 36
[modifica]Les dones que van fundar l'Associació van ser vuit: Victoria Carrasco Peñalver (1917-2003), Carme Casas Godessart (1921-2013), Rosa Cremón Parra (1914-2005), Trinidad Gallego Prieto (1913-2011), Enriqueta Gallinat i Román (1909-2006), Conxa Pérez Collado (1915-2014), Manola Rodríguez Lázaro (1917-2009) i Maria Salvo Iborra (1920-2020). Uns mesos més tard, altres quatre dones van incorporar-se a l'Associació: Emèrita Arbonés Sarrias (1920-2015), Laia Berenguer Puget (1920-2011), Josefina Piquet Ibáñez (1934-2013) i Victòria Santamaria Palacios (1921-2011).[5]
Dissolució i balanç de l'Associació Les Dones del 36
[modifica]A finals de 2006 les Dones del 36 van decidir autodissoldre l'associació a causa de l'avançada edat de les seves integrants.[6] La dissolució va dur-se a terme el 2007.[2] La darrera activitat que van dur a terme va ser la publicació del llibre Les Dones del 36. Un silenci convertit en paraula · 1997-2006, en el qual ha quedat reflectida la història del projecte, les biografies de les dones que hi han participat i una memòria de l'activitat que va dur a terme des de la seva fundació. Algunes dones van expressar el seu desig de continuar fent trobades per descriure les seves vivències, però a títol personal.
De 1997 a 2004, les Dones del 36 van fer 179 xerrades en escoles i instituts, 35 en universitats, 142 intervencions en taules rodones i actes públics, centres culturals, associacions, etc. Van concedir 185 entrevistes personals a periodistes, historiadors, escriptors, estudiants, etc. De 1997 a 2005 van participar en 35 programes de ràdio i 16 de televisió i en 16 documentals de televisió i van donar el seu testimoni per a 29 llibres, a més d'articles de premsa.[7]
L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva el fons oral Dones del 36, amb entrevistes enregistrades en 1997 a les vuit dones fundadores de l'Associació i a Pilar Santiago Bilbao (1914-1998), mestra i membre del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), coneguda també com a Pilar Trueta, pel cognom del seu marit, Rafael Trueta.[8]
Reconeixements
[modifica]L'Associació Les Dones del 36, com a col·lectiu, i també les seves integrants de manera individual van rebre nombrosos reconeixements per al seva tasca de recuperació de la memòria històrica de les dones durant la guerra civil i el franquisme. Entre d'altres, l'homenatge que els va retre l'Ajuntament de Barcelona el 2004, la Medalla d'Honor de Barcelona 2006 i l'homenatge per part de la Generalitat de Catalunya el maig de 2007.[9]
En el barri de Gràcia, de Barcelona, el 2009 es va inaugurar la plaça de les Dones del 36.[10]
A Gavà (Baix Llobregat), una biblioteca porta el seu nom: Biblioteca Dones del 36, especialitzada en literatura i assaig sobre dones, feminisme i anàlisi social.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ventura, Llum. «Un silenci». A: Les dones del 36. Un silenci converti en paraula · 1997-2006. Les dones del 36, p. 15-16. ISBN 84-690-0015-2 [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Bassa, Aracel·li «Les Dones del 36, la història del silenci convertit en paraula». Activitat Parlamentària, 13, 2007, pàg. 92–94. ISSN: 1577-7162.
- ↑ 3,0 3,1 Les Dones del 36. «Premi Maria Aurèlia Capmany 1997». A: Les Dones del 36. Un silenci convertit en paraula · 1997-2006. Les Dones del 36, p. 19-22. ISBN 84-690-0015-2 [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ Guallarte Salvat, Montse. «Les dones del 36. lluita, memòria i llegat (II)». DIVULCAT, 16-02-2021. [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ «Associació "Les Dones del 36"». A: Les Dones del 36. Un silenci convertit en paraula · 1997-2006. Les Dones del 36, p. 24-54. ISBN 84-690-0015-2.
- ↑ Gayà, Catalina «Josefina Piquet : «Ja tenim prop de 80 anys. ¡És hora que parlem!»». El Periódico de Catalunya, 29-08-2011.
- ↑ «Balanç d'activitats». A: Les Dones del 36. Un silenci convertit en paraula · 1997-2006. Les Dones del 36, p. 170-171. ISBN 84-690-0015-2 [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ Solano, Wilebaldo «Pilar Santiago, dirigente del POUM» (en castellà). El País [Madrid], 09-06-1998. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ «Homenatges». A: Les Dones del 36. Un silenci convertit en paraula · 1997-2006. Les Dones del 36, p. 172-185. ISBN 84-690-0015-2 [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ «La plaça de les Dones del 36». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2021-04-18. [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ donesenxarxa, Per. «Biblioteca Dones del 36». [Consulta: 18 abril 2021].
Enllaços externs
[modifica]- Dones del 36, vídeo per Mercedes Fernández-Martorell.
- Nou dones i una guerra, ressenya del llibre sobre les Dones del 36 d'Isabel Olesti.