Assut
|
No s'ha de confondre amb sobreeixidor (hidrologia). |
Assut (de l'àrab as sad, 'barrera') és una presa de reduïdes dimensions. Es tracta d'una obra de fàbrica de poca alçària construïda transversalment en un riu o en un rierol per a aturar l'aigua, fer-ne pujar el nivell i derivar-la fora de la llera en general cap a una séquia.
L'assut és una part important en els regadius tradicionals que segueixen en ús en les hortes de València i Múrcia.
L'assut de Xerta es troba en la confluència dels municipis de Xerta, Benifallet i Tivenys al riu Ebre,[1] va ser construït per la ciutat de Tortosa a la dècada de 1440.[2] Al segle xvi s'hi van afegir un parell de molins de regolf i una pesquera,[3] però les séquies no es van posar en funcionament fins als segles xix (esquerra) i xx.[4] Tradicionalment es considera que a partir d'aquest assut comença el Delta de l'Ebre.[5]
Imatges d'assuts
[modifica]-
Assut del riu Millars a Vila-real -
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ Fabregat, Emeteri; Vidal, Jacobo «La canalització de l'Ebre a la regió de Tortosa (1347-1851)». Quaderns d'Història de l'Enginyeria, 8-2007, pàg. 3-50.
- ↑ Vidal Franquet, Jacobo. La construcció de l'assut i séquies de Xerta‐Tivenys (Tortosa) a la Baixa Edat Mitjana: de la promoció municipal a l'episcopal. Benicarló: Onada Edicions, 2006. ISBN 9788496623057.
- ↑ Vidal Franquet, Jacobo «La continuidad de una obra medieval: azud, acequias, molinos y pesquera del Bajo Ebro en la época del Renacimiento». Quaderns d'Història de l'Enginyeria, 11-2010, pàg. 129-174.
- ↑ Fagregat Galcerà, Emeteri. L'impacte de l'arròs. El delta de l'Ebre a la dècada del 1860. Benicarló: Onada Edicions, 2006.
- ↑ "El azud de Xerta", Revista Cimbra (del Colegio de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas e Ingenieros Civiles) núm. 367, gener-febrer 2006 (en format PDF), (castellà)
Vegeu també
[modifica]Hidrografia | |
|---|---|
Basses | |
Piscines | |
Tolls | |
Biota | |
Ecosistemes | |
| Temes relacionats | |
