Vés al contingut

Asta Pellinen-Wannberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAsta Pellinen-Wannberg
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Activitat
Ocupacióastrònoma Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Umeå Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Asta Pellinen-Wannberg (1953)[1] és professora emèrita de física a la Universitat d'Umeå i anteriorment va ser activa a l'Institut de Física Espacial de Kiruna.

Pellinen va defensar la seva tesi a la Universitat d'Umeå l'any 1995 amb la tesi Auroral and meteor applications of the EISCAT incoherent scatter radar (Aplicacions d'aurores i meteors del radar de dispersió incoherent EISCAT). La seva investigació continuada s'ha ocupat principalment de meteors i plasma a l'espai.[2] Des dels seus inicis, ha utilitzat les instal·lacions EISCAT per mesurar les propietats dels meteors mitjançant el radar.[3] També s'ha dedicat a la recerca de meteorits on s'han observat meteorits brillants.[4]

El 2007, Pellinen va ser nomenada professora de física a la Universitat d'Umeå.[5]

Deu anys més tard, la Unió Astronòmica Internacional (IAU), va batejar un asteroide amb el seu nom, 11807 Wannberg, com a recompensa per a ella i el seu equip d'investigació el 1990 que van desenvolupar un mètode per estudiar meteors mitjançant un radar de gran dispersió.[6][7]

Publicacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Asta Pellinen-Wannberg, 60 år» (en finès). Norrländska socialdemokraten, 25-05-2013.
  2. «In search of meteoroids and meteorites» (en finès). Umeå universitet, 05-12-2012. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 24 desembre 2022].
  3. Cumming, Robert «Hon avlyssnar ekon från rymden» ( PDF) (en finès). Populär Astronomi, 06-06-2009.
  4. «Meteoritexpedition till Somasjärvi, Finska Lappland» (en finès). Institutet för rymdfysik, 04-07-2012.
  5. «Pressmeddelande: Professor i stjärnfall» (en finès). Institutet för rymdfysik, 06-11-2012.
  6. Orring, Anna «Svensk rymdfysiker får egen himlakropp» (en finès). Ny Teknik, 09-05-2017.
  7. Engelmark, Siv. «Forskarna som ger namn åt världen» (en finès). Tidningen Curie (Vetenskapsrådet), 17-12-2018. Arxivat de l'original el 2018-12-19. [Consulta: 24 desembre 2022].