Astara (Iran)
آستارا (fa)  | ||||
| ||||
| Tipus | ciutat de l'Iran i ciutat fronterera | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Iran | |||
| Província | Gilan | |||
| Xarestan | Astara County (en)  | |||
| Bakhsh | Central District (en) | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 51.579 (2016) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Banyat per | mar Càspia i Astarachay (en) | |||
| Altitud | −22 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Lloc web | astara.ir | |||
.jpg)
Astara (آستارا) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, a la frontera de l'Azerbaidjan, separada d'aquest estat pel riu Astara, i on a l'altre costat hi ha una ciutat homònima (límit fixat pel tractat de Gulistan del 1813). Està a tocar de la mar Càspia i és un centre comercial pel Caucas.
Història
[modifica]És esmentada per primer cop com Astarabad al segle x. Al segle xiv fou la seu d'un petit principat depenen del ispahbad (esfahbad o espahbad(-bod)) de Gilan. A partir del segle xvi el territori va pertànyer als kans d'Astara, d'ètnia talish, que eren autònoms encara que nominalment subordinats als governadors de Gilan o d'Ardabil. Van tenir importància localment a la història de la zona de la mar Càspia.
El 1813 quan es va establir la frontera al riu, al nord d'aquest hi havia la ciutat i al sud no hi havia res i s'hi van fixar les instal·lacions frontereres; però degut al comerç va sorgir la ciutat. A partir del 1924 la frontera es va tancar i les dues ciutats es van desenvolupar separadament. El port del costat iranià va aturar les seves activitats el 1940 i el comerç, ja reduït es va limitar encara més. Des de 1970 l'Iran va exportar per aquest punt gas natural com a final d'un gasoducte entre Aqa Jari i Astari.
La població de la vila Iraniana era de 14.150 habitants el 1976. Fins al 1963 fou capital d'un comtat (baḵš o bakhsh) de la província (šahrestān) d'Ardabil dins l'Azerbaidjan Oriental, però en aquesta data fou separada de la regió de l'Azerbaidjan i unida al Gilan. Els kans de Namin, d'origen talish però assimilats als àzeris, eren els majors terratinents, però van perdre moltes possessions per la reforma agrària.
Població
[modifica]- Població: uns 90.000 habitants
- Religió: musulmans xiïtes amb minoria sunnita
- Ètnies: talish, àzeris
- Llenguatge: talish, àzeri, persa, gilani i galyisi
Personatges
[modifica]- Nima Youshij, poeta (exiliat)
- Behzad Behzadi, lingüista àzeri
- Payan Rafat, futbolista
- Akbar Exir, poeta
Enllaços externs
[modifica]