Asterisc
Asterisc | |
---|---|
Caràcter | * |
Tipus | glif, caràcter i caràcter Unicode |
Entitat HTML | *, *, * i * |
Un asterisc, també anomenat estelet[1] és un signe tipogràfic que s'escriu *.[2] El seu nom ve del fet que sembla un petit estel.
L'asterisc s'introdueix al text per a referir-se a una nota a peu de pàgina[2] (encara que se sol indicar més sovint mitjançant números en superíndex). Diversos asteriscs indiquen un mot censurat, usualment perquè és un vulgarisme, tabú o poc adequat al context (com els renecs, per exemple).
Informàtica
[modifica]El seu nom, abreujant el d'estelet, sol ser de vegades estel.
A la missatgeria instantània i xats s'usa per corregir un text anterior mal escrit i que pot donar lloc a confusions.
Indica qualsevol caràcter en els noms de fitxers i comandes de programa, per exemple *.doc llista tots els documents amb l'extensió .doc sense importar el títol. Pot usar-se com una paraula o substituint una o més lletres.[3]
En determinats programes i en calculadores equival al signe de la multiplicació. En la majoria de formularis, indica camp obligatori per omplir.[3]
Altres usos
[modifica]En lingüística té dos usos diferents: pot indicar una forma incorrecta segons la norma de la gramàtica o, en parlar de llengües antigues, una forma reconstruïda, de la qual no es té constància escrita sinó que s'ha deduït pel comparatisme o altres mètodes similars.[2]
L'ús original, nascut a l'edat mitjana i mantingut, és el d'indicar la data de naixement d'una persona (mentre que la creu indica la mort).[3] Era un símbol de l'escut d'armes.
En matemàtiques, indica convolució.
Referències
[modifica]- ↑ «Diccionari Català-Valencià-BalearB». [Consulta: 17 juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Asterisc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sangles i Moles, Ramon. «L'Asterisc». A: Edicions SPD. Compendi de normes d'estil. Manual per a redactors i correctors. 5ª, p.71. ISBN 9788461416158 [Consulta: 28 febrer 2014]. Arxivat 27 de març 2014 a Wayback Machine.