Astyanax eigenmanniorum
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Characiformes |
| Família | Characidae |
| Gènere | Astyanax |
| Espècie | Astyanax eigenmanniorum  (Cope, 1894)[1][2][3] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Astyanax eigenmanniorum és una espècie de peix de la família dels caràcids i de l'ordre dels caraciformes.
Morfologia
[modifica]Hàbitat
[modifica]Viu a àrees de clima subtropical.[5]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a Sud-amèrica: rius Paranà, Uruguai i Laguna dos Patos.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Baird, S. F. & C. F. Girard 1854. Descriptions of new species of fishes collected in Texas, New Mexico and Sonora, by Mr. John H. Clark, on the U. S. and Mexican Boundary Survey, and in Texas by Capt. Stewart Van Vliet, U. S. A. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 7: 24-29.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Cope, E. D. 1894. On the fishes obtained by the Naturalist Expedition in Rio Grande do Sul. Proc. Am. Philos. Soc. v. 33: 84-108, Pls. 4-9.
- ↑ «Astyanax eigenmanniorum». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
- ↑ Azpelicueta, M. de las M., A. Almirón i J.R. Casciotta 2002. Astyanax paris: a new species from the río Uruguay basin of Argentina (Characiformes, Characidae). Copeia (4):1052-1056.
Bibliografia
[modifica]- Eschmeyer, W. N. Genera of Recent Fishes (en anglès). iii + 697. Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1990. ISBN 0-940228-23-8.
- Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
- Fauaz, G., V.E. Vicente i O. Moreira-Filho 1994. Natural triploidy and B chromosomes in the neotropical fish genus Astyanax (Characidae). Rev. Brasil. Genét. 17:157-163.
- García, A.M., M.B. Raseira, J.P. Vieira, K.O. Winemiller i A.M. Grimm 2003. Spatiotemporal variation in shallow-water freshwater fish distribution and abundance in large subtropical coastal lagoon Environmental Biology of Fishes. 68:215-228.
- Géry, J. 1977. Characoids of the world. T.F.H. Publications, Inc., Nova Jersey. 672 p.
- Grosman, M.F., J.R. González-Castelain i E.J. Usunoff 1996. Trophic niches in an Argentine pond as a way to assess functional relationships between fishes and other communities. Water S.A. 22 (4):345-350.
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The Diversity of Fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997. ISBN 1-4051-2494-6.
- Lima, F. C. T.; Malabarba, L. R.; Buckup, P. A.; Pezzi da Silva, J. F.; Vari, R. P.; Harold, A.; Benine, R.; Oyakawa, O. T.; Pavanelli, C. S.; Menezes, N. A.; Lucena, C. A. S.; Malabarba, M. C. S. L.; Lucena, Z. M. S.; Reis, R. E.; Langeani, F.; Cassati, L.; Bertaco, V. A. «Genera Incertae sedis in Characidae». A: Reis, R. E.; Kullander, S. O.; Ferraris Jr., C. J. Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America (en anglès). EDIPUCRS, 2003, p. 106–168. ISBN 9788574303611.
- López, H.L., R.C. Menni i A.M. Miguelarena 1987. Lista de los peces de agua dulce de la Argentina. Biología Acuática Núm. 12, 50 p. (Instituto de Limnología "Dr. Raul A. Ringuelet").
- López, H.L., A.M. Miquelarena i R.C. Menni 2003. Lista comentada de los peces continentales de la Argentina. ProBiota Serie Técnica y Didáctica Núm. 5, 87p.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 4a edició. Wiley, 2006. ISBN 978-0471250319.
- Nion, H., C. Rios i P. Meneses 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, DINARA, Infopesca.
- Stripeck, R., M.T. Nogueira Pinta, C. Hackel i I. Sazima 1985. O cariotipo de Astianax eigenmanniorum (Osteichthyes, Characidae). Proc. XII Congr. Brasil. de Zoologia. ():173-174.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.