Atalaya alata
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Sapindaceae |
| Gènere | Atalaya |
| Espècie | Atalaya alata  H.M.L.Forbes, 1939 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Atalaya alata és una espècie de planta de la família dels slazes, les Sapindàcies. És una planta endèmica del sud de Sud-àfrica. Molt apreciada pel seu valor ornamental i l'elegància que aporta aquesta planta alhora de ser plantada en un jardí. És una espècie molt semblant a Clausina anisata, perdepis nom afrikaans, encara que les fulles no fan una olor tan forta quan se les aixafa. És una planta sensible a les glaçades i hauria de ser cultivada en condicions de calor.[2]
Descripció
[modifica]Port
[modifica]És un arbre de fulla caduca i de mida petita a mitjana, el qual presenta una corona a vegades escassament ramificada. La fusta és força lleugera, fràgil, de textura fina i de color groc pàl·lid-blanquinós. Aquest arbre s'assembla Clausina anisata (perdepis), tot i que no fa olor tan forta quan es trituren les fulles.
Fulles
[modifica]Les fulles són compostes amb 5 o 7 parells de folíols. Són marcadament asimètriques i en forma de falç. Els marges de les fulles són normalment serrats o dentats particularment en la zona de l'àpex.
Flors
[modifica]Són petites, de color blanc i floreixen de Setembre a Novembre. El fruit és alat, presenta fins a tres ales una o dues de les quals normalment estan parcialment desenvolupades. El fruit madura a la tardor.
Distribució
[modifica]Es troba als matollars costaners i als cursos d'aigua.
Taxonomia
[modifica]Atalaya alata va ser descrita per H.M.L. Forbes[3]
- Atalaya: nom genèric que deriva de "atalai", nom d'origen timorés (Timor (Portugal)).
- alata: epítet llatí que fa referència a les seves llavors alades.
Referències
[modifica]- ↑ «Atalaya alata» a The Plant List. Data consulta: 07 de març de 2014.
- ↑ «Atalaya alata» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-12-05. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Atalaya alata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 21 setembre 2015].
