Vés al contingut

Atemptats contra les ambaixades estatunidenques de Kenya i Tanzània

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentAtemptats contra les ambaixades estatunidenques de Kenya i Tanzània
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 1° 17′ 21″ S, 36° 49′ 36″ E / 1.2892°S,36.8267°E / -1.2892; 36.8267
Tipusatemptat suïcida Modifica el valor a Wikidata
Data7 agost 1998 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAmbaixada dels Estats Units a Nairobi (Kenya)
Ambaixada dels Estats Units a Dar es Salaam (Tanzània)
Nairobi (Kenya)
Kenya
Dar es Salaam (Tanzània)
Tanzània Modifica el valor a Wikidata
EstatKenya i Tanzània Modifica el valor a Wikidata
Morts224 Modifica el valor a Wikidata
Ferits4.000 Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorAl-Qaida
Gihad Islàmic Modifica el valor a Wikidata
Armapistola
Granada atordidora Modifica el valor a Wikidata

Els atemptats contra les ambaixades estatunidenques de Kenya i Tanzània foren uns atacs ocorreguts el 7 d'agost del 1998 que provocaren més de dos centenars de morts per les explosions, gairebé simultànies, de dos camions bomba a dues ambaixades estatunidenques a ciutats de l'Àfrica oriental, la de Dar es Salaam (Tanzània) i l'altra a Nairobi (Kenya).[1]

Els atacs, que es varen atribuir a membres locals del Gihad Islàmic, foren instigats per Ossama bin Laden i Ayman al-Zawahirí i la seva organització terrorista Al-Qaida l'atenció del públic americà per primer cop, i resultat fent que l'FBI col·loqués a bin Laden en la seva llista dels deu fugitius més buscats. L'FBI també connectà l'atac a l'Azerbaidjan, ja que es realitzaren una seixantena de trucades via telèfon per satèl·lit entre bin Laden a còmplices a la capital Bakú.[2] Fazul Abdullah Mohammed i Abdullah Ahmed Abdullah foren atribuïts com a autors intel·lectuals dels atemptats.[3][4][5]

Motivació i preparació

[modifica]
Aspecte de l'ambaixada dels EUA a Dar es Salaam, Tanzània després de l'atemptat suïcida d'al-Qaida

És àmpliament acceptat que els atemptats foren una revenja deguda a la implicació americana en l'extradició, i suposades tortures, de quatre membres del Gihad Islàmic Egipci que havien estat arrestats a Albània com a sospitosos d'una sèrie d'assassinats a Egipte durant els dos mesos previs als atacs.[6] Entre juny i juliol, Ahmad Isma'il'Uthman Saleh, Ahmad Ibrahim al-Sayyid al-Naggar, Shawqi Salama Mustafa Atiya i Mohamed Hassan Tita foren deportats d'Albània a Egipte, amb la cooperació dels Estats Units; els quatre homes van ser acusats de participar en l'assassinat de Rifaat el-Mahgoub, així com una trama posterior contra el mercat Khan al-Khalili del Caire.[7] El mes següent, s'emeté un comunicat advertint als Estats Units que una s'estava preparant una "resposta" era preparada a revenja a la seva interferència.[8][9] Tanmateix, la 9/11 Comissió reclamacions d'Informe que les preparacions van començar poc després que bin Laden emeté la seva fàtua del febrer del 1998.[10]

Un camió Nissan Atlas, similar a l'utilitzat en l'atemptat de Dar es-Salaam

Segons el periodista Lawrence Wright, l'operació de Nairobi va ser anomenada amb el nom de la Kaba sagrada de La Meca; l'atac de Dar es Salaam s'anomenà Operació al-Aqsa per l'emblemàtica mesquita d'Al-Aqsa de Jerusalem, però "cap tenia una connexió òbvia a les ambaixades nord-americanes a l'Àfrica. Bin Laden va dir inicialment que els llocs havien estat blanc d'atacs degut a la "invasió" de Somàlia; descrivint un pla nord-americà per dividir el Sudan, que deia que s'estava tramant a l'ambaixada de Nairobi. També va dir als seus seguidors que el Genocidi de Ruanda havia estat planejat a les dues ambaixades americanes." Wright conclou que l'objectiu real de bin Laden era "atraure els Estats Units cap a l'Afganistan, el qual molt de temps s'havia anomenat com “el cementiri dels Imperis”.[11]

El maig del 1998, els artífexs de l'atemptat s'instal·laren a una casa aïllada a Nairobi per a muntar una bomba al garatge. Sheikh Ahmed Salim Swedan va adquirir un camió Toyota Dyna de color beix a Nairobi i un camió refrigerat Nissan Atlas a Dar es Salaam. S'usaren sis barres metàl·liques per a fer una gàbia a la part posterior de l'Atlas per a ficar-hi la bomba.[12]

En ambdues accions, Mohammed Odeh supervisà la construcció de les bombes d'uns 900kg. S'estimà que la bomba de Nairobi contenia entre 400 i 500 cilindres de trinitrotoluè (de la mida d'una llauna de refresc), nitrat d'amoni, pólvores d'alumini i cordó detonant. Els explosius van ser empaquetats en vint caixes de fusta especialment dissenyades que foren segellades i llavors col·locades al terra dels camions. Muhsin Musa Matwalli Atwah feu passar un cable des de la bomba a un conjunt de bateries a la part posterior de la cabina del camió i després a un interruptor detonador sota del quadre de comandament.[12] La bomba de Dar es Salaam tenia una configuració lleugerament diferent: el TNT va ser subjectat a quinze tancs d'oxigen i dipòsits de gas, envoltats amb quatre bosses de fertilitzant nitrat d'amoni i bosses de sorra per incrementar i dirigir la potència de l'explosió.[13]

Es planificaren els atacs el 7 d'agost, el vuitè aniversari de l'arribada de tropes americanes a Aràbia Saudita durant les primeres etapes de la Guerra de Golf Pèrsic, probablement una elecció per Ossama bin Laden.[14]

Atacs i baixes

[modifica]
Restes de l'atemptat a Nairobi

Entre les 10:30 AM i 10:40 AM hora local (3:30–3:40 AM EST) del 7 d'agost, els artificiers suïcides dins dels camions bomba amb els explosius van aparcar al costat de les ambaixades a Dar es Salaam i Nairobi, i en detonaren l'artefacte gairebé simultàniament. 213 persones foren mortes a l'explosió de Nairobi, i 11 a Dar es Salaam.[15][16] Els registres sismològics analitzats després dels atemptats conclogueren l'ús d'entre 3 i 17 tones de material explosiu.[17] Tot i que els atacs van ser dirigits a instal·lacions estatunidenques, la immensa majoria de baixes foren ciutadans locals d'ambdós països africans; morint-hi dotze ciutadans estatunidencs, incloent dos empleats de la CIA a l'ambaixada de Nairobi, Tom Shah i Molly Huckaby Hardy, i un marine, el Sergent Jesse Aliganga, una Guàrdia de Seguretat Marina a l'ambaixada de Nairobi.[18][19][20][21]

Mentre que el Azzam va conduir el Toyota Dyna de pressa cap a l'ambaixada de Nairobi juntament amb Mohamed Rashed Daoud Al-Owhali, guàrdia de seguretat local Benson Okuku Bwaku se n'adonà i obrí la porta immediatament – i va disparar quan es negaren a seguir les seves instruccions.[22] Al-Owhali llançà una granada atordidora als guàrdies de l'ambaixada abans de sortir del vehicle i fugir.[23] Ossama bin Laden més tard oferí l'explicació que Al-Owhali tenia la intenció de saltar del camió i disparar als guàrdies per netejar el camí pel camió, però que es deixà la seva pistola al camió i subsegüentment va córrer fora.[22] Tan Bwaku radioed a Correu Marí Un per còpia de seguretat, el camió va detonar.[23]

Després dels atacs un grup autoanomenat "Liberation Army for Holy Sites" s'atribuí l'autoria dels atacs. Els investigadors americans creuen que fou una enganyifa utilitzada pel Gihad Islàmic Egipci, qui fou qui realment perpetrà l'atac.[24]

Conseqüències i resposta internacional

[modifica]
Monument al lloc de l'ambaixada de Nairobi, 2007

En resposta als atemptats, el President Bill Clinton va ordenar l'operació Infinite Reach, una sèrie d'atacs amb míssils de creuer contra objectius situats al Sudan i Afganistan el 20 d'agost del 1998.

Al Sudan els míssils van destruir la fàbrica farmacèutica d'Al-Shifa, on es fabricaven pràcticament la meitat dels medicaments humans i veterinaris del Sudan. L'administració Clinton argüí que hi havia àmplies proves que la planta produïa armes químiques, però una investigació minuciosa després dels bombardejos amb míssils va revelar que la informació d'intel·ligència era falsa.[25]

La Solució 1189 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Resolució condemnà els atacs en les ambaixades.[26]

Ambdues ambaixades foren fortament danyades i s'hagué de reconstruir l'ambaixada de Nairobi canviant la seva ubicació a la carretera on també hi ha l'Oficina de Nacions Unides a Nairobi per propòsits de seguretat.

Els mesos següents als atacs, l'Oficina Estatal de Seguretat Diplomàtica adscrita al Departament d'Estat va afegir Kenya al seu Programa d'Assistència Antiterrorista (Antiterrorism Assistance Program, ATA), iniciat originalment el 1983. Aquesta addició fou en gran manera una formalitat per reafirmar el compromís dels Estats Units per a combatre el terrorisme a Kenya, tot i això va provocar l'inici d'una activa campanya antiterrorista bilateral entre els Estats Units i Kenya. El govern dels Estats Units també incrementà ràpidament i permanentment l'ajuda monetaria a Kenya. Els canvis immediats van incloure una partida de 42 milions de dòlars especialment adreçada a les víctimes kenyanes.[27]

Acusacions

[modifica]

Després de la investigació es formalitzà una acusació amb càrrecs contra 21 persones presumptament implicades amb els atacs. Divuit dels casos han estat resolts.[28]

Nom Resolució
Ossama bin Laden Executat a Abbottabad, Pakistan el maig 2011 (vegeu mort d'Ossama bin Laden)
Muhammad Atef Executat a Kabul, Afganistan el novembre 2001
Ayman al-Zawahirí Fugitiu
Saif al Adel Fugitiu
Mamdouh Mahmud Salim Complint cadena perpètua als Estats Units[29]
Abdullah Ahmed Abdullah Fugitiu
Muhsin Musa Matwalli Atwah Executat a Naghar Kalai, Pakistan l'abril del 2006
Khalid al Fawwaz Complint cadena perpètua als Estats Units[30]
Wadih el-Hage Complint cadena perpètua als Estats Units[31]
Anas al-Liby Va morir el 2014 mentre esperava judici als Estats Units
Ibrahim Eidarous Va morir el 2008 durant un arrest domiciliari al Regne Unit
Adel Abdel Bari Complint condemna de 25 anys als Estats Units[32]
Fazul Abdullah Mohammed Executat a Mogadiscio, Somàlia per tropes de govern somali el 8 de juny del 2011
Ahmed Mohammed Hamed Ali Executat a Pakistan el 2010[33]
Mohammed Sadeek Odeh Complint cadena perpètua als Estats Units[34]
Mohamed Rashed Daoud Al-Owhali Complint cadena perpètua als Estats Units[35]
Mustafa Mohamed Fadhil Executat a l'Afganistan.[36][37][38]
Khalfan Khamis Mohamed Complint cadena perpètua als Estats Units[39]
Ahmed Khalfan Ghailani Complint cadena perpètua als Estats Units[40]
Fahid Mohammed Ally Msalam Executat al Pakistan el gener del 2009
Sheikh Ahmed Salim Swedan Executat al Pakistan el gener del 2009

Notes

[modifica]
  1. ↑ Federal Bureau of Investigation. «Bombings at the emmbasies of the United States of America at Nairobi, Kenia and Dar es Salaam, Tanzania» (en anglès). US Dept. Of Justice, 07-08-1998. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2014. [Consulta: 15 agost 2021].
  2. ↑ «Book Review: ‘Mercenaries, Extremists, and Islamist Fighters in Karabagh War». Armenian Weekly. Arxivat de l'original el 2013-08-05. [Consulta: 2 desembre 2015].
  3. ↑ Bennett, Brian «Al Qaeda operative key to 1998 U.S. embassy bombings killed in Somalia». Los Angeles Times, 12-06-2011. Arxivat 8 de desembre 2015 a Wayback Machine.
  4. ↑ «Al-Qaida timeline: Plots and attacks – World news – Hunt for Al-Qaida | NBC News». MSNBC. Arxivat de l'original el 2012-11-07. [Consulta: 2 desembre 2015].
  5. ↑ «Читать онлайн "The Black Banners" автора Soufan Ali H. - RuLit - Страница 83». Arxivat de l'original el 2014-01-15. [Consulta: 2 desembre 2015].
  6. ↑ Mayer, Jane. The Dark Side: The Inside Story of How The War on Terror Turned into a War on American Ideals. Nova York: Doubleday, 2008, p. 114. ISBN 978-0-385-52639-5. 
  7. ↑ Advocate, Victoria. «Bombings connect to mysterious arrests», 13-08-1998.[Enllaç no actiu]
  8. ↑ «Summary of the Security Intelligence Report concerning Mahmoud Jaballah» (Pdf). Canadian Security Intelligence Service, 22-02-2008.[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Higgins, Andrew «A CIA-Backed Team Used Brutal Means to Crack Terror Cell». Wall Street Journal, 20-11-2001.
  10. ↑ 9/11 Commission Report Arxivat 2015-11-23 a Wayback Machine. p. 69
  11. ↑ Wright, Lawrence. Looming Tower: Al Qaeda and the Road to 9/11. Nova York: Knopf, 2006, p. 272. ISBN 0-375-41486-X. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Benjamin, Daniel; Simon, Steven. The Age of Sacred Terror. Nova York: Random House, 2002. ISBN 0-375-50859-7. 
  13. ↑ Hamm, Mark S. Terrorism as Crime: From Oklahoma City to Al-Qaeda and Beyond. NYU Press, 2007. ISBN 978-0-8147-3696-8. 
  14. ↑ Gunaratna, Rohan. Inside Al Qaeda. Nova York: Columbia University Press, 2002, p. 46. ISBN 0-231-12692-1. 
  15. ↑ «U.S. Embassy Bombings». U.S. Department of State website. Arxivat de l'original el 13 de febrer 2008.
  16. ↑ «Frontline: The trail of evidence - FBI executive summary». PBS.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 2 desembre 2015].
  17. ↑ «Some Practical Applications of Forensic Seismology» ( PDF). Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 2 desembre 2015].
  18. ↑ «Profiles of Americans killed in Kenya embassy bombing». CNN.com, 13-08-1998 [Consulta: 2 desembre 2015]. Arxivat 16 de desembre 2006 a Wayback Machine.
  19. ↑ Associated Press, "Bin Laden raid avenged secret CIA deaths", Japan Times, 30 May 2011, p. 1.
  20. ↑ «Jesse Nathanael Aliganga». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 2 desembre 2015].
  21. ↑ «Fil-Am hero guard killed in Nairobi». Arxivat de l'original el 2012-11-02. [Consulta: 2 desembre 2015].
  22. ↑ 22,0 22,1 Ressa, Maria. Seeds of Terror. Nova York: Free Press, 2003. ISBN 0-7432-5133-4. 
  23. ↑ 23,0 23,1 Katz, Samuel M. Relentless Pursuit: The DSS and the manhunt for the al-Qaeda terrorists. Nova York: Forge/Tom Doherty, 2002. ISBN 0-7653-0402-3. 
  24. ↑ Global Briefings, Issue 27, "Osama bin Laden tied to other Fundamentalists", September 1998.
  25. ↑ Barletta, Michael «Chemical Weapons in the Sudan: Allegations and Evidence». Nonproliferation Review. Monterey Institute of International Studies, 6, 1, 1998, pàg. 5–48. Arxivat de l'original el 2008-09-28 [Consulta: 2 desembre 2015].
  26. ↑ «Security Council strongly condemns terrorist bomb attacks in Nairobi and Dar es Salaam on 7 August». United Nations, 13-08-1998. Arxivat 20 de setembre 2014 a Wayback Machine.
  27. ↑ «United States Aid to Kenya: Regional Security and Counterterrorism». Arxivat de l'original el 2011-03-09.
  28. ↑ «United States v. Usama bin Laden, et al.» (PDf). (indictment). Provided by the Monterey Institute of International Studies. Arxivat de l'original el 2012-09-06. [Consulta: 2 desembre 2015].
  29. ↑ «Inmate Locator search for register number '42426-054'». Federal Bureau of Prisons. Arxivat de l'original el 2015-05-17. [Consulta: 2 desembre 2015].
  30. ↑ [enllaç sense format] http://www.bbc.com/news/world-us-canada-32757609 Arxivat 2015-05-17 a Wayback Machine.
  31. ↑ «Inmate Locator search for register number '42393-054'». Federal Bureau of Prisons. Arxivat de l'original el 2012-03-10. [Consulta: 2 desembre 2015].
  32. ↑ «Egyptian Gets 25-Year Term in 1998 Embassy Bombings; Judge Calls Plea Deal Generous». NYTimes.com. Arxivat de l'original el 2015-02-10. [Consulta: 2 desembre 2015].
  33. ↑ Miller, Greg. «Increased U.S. drone strikes in Pakistan killing few high-value militants». The Washington Post, 21-02-2010. Arxivat de l'original el 10 de juny 2017. [Consulta: 2 desembre 2015].
  34. ↑ «Inmate Locator search for register number '42375-054'». Federal Bureau of Prisons. Arxivat de l'original el 2012-09-19. [Consulta: 2 desembre 2015].
  35. ↑ «Inmate Locator search for register number '42371-054'». Federal Bureau of Prisons. Arxivat de l'original el 2012-09-19. [Consulta: 2 desembre 2015].
  36. ↑ [enllaç sense format] http://www.makingsenseofjihad.com/2009/10/a-study-of-martyrs-in-a-time-of-alienation-xvii.html Arxivat 2014-03-12 a Wayback Machine.
  37. ↑ [enllaç sense format] http://americanjihadists.com/2008-12-Ghailani-Interrogation-all.pdf Arxivat 2014-07-16 a Wayback Machine.
  38. ↑ «JTF-GTMO Detainee Assessment for Majid Abdu Ahmed» (PDF). Arxivat de l'original el 2016-02-05. [Consulta: 2 desembre 2015].
  39. ↑ «Inmate Locator search for register number '44623-054'». Federal Bureau of Prisons. Arxivat de l'original el 2012-09-19. [Consulta: 2 desembre 2015].
  40. ↑ «Inmate Locator search for register number '02476-748'». Federal Bureau of Prisons. Arxivat de l'original el 2012-09-20. [Consulta: 2 desembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atemptats contra les ambaixades estatunidenques de Kenya i Tanzània
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atemptats_contra_les_ambaixades_estatunidenques_de_Kenya_i_Tanzània&oldid=34250424»