Atenció a la dependència a Galícia
L'atenció a la dependència a Galícia no va tindre lloc explícit a la legislació fins que s'aprovara la Llei de dependència espanyola.
Abans de la llei de dependència
[modifica]La Llei autonòmica 4/1993, de 14 d'abril, de Serveis Socials no preveia prestacions específiques per a les persones en situació de dependència funcional. Açò pot siga així per la poca modernitat de la llei.[1]
Després de la llei de dependència
[modifica]La norma autonòmica que regula el procediment de reconeixement de la dependència va ser el Decret 176/2007, de 6 de setembre.[2] Aquesta norma estableix que l'extinció de les prestacions requereix l'audiència de l'interessat o el seu representant i seria aprovada per una delegació provincial de l'administració autonòmica.[3]
El Decret 143/2007, de 12 de juliol (publicat en el Diari Oficial de Galícia de 31 de juliol de 2007) regulà els centres de serveis socials. En aquest decret es determinaven les sancions i el règim d'autorització d'aquests centres. Destaca que dona un termini per a presentar l'autorització o reparar les deficiències.[4] L'Ordre de 17 de desembre de 2007 obliga que es reintegre la prestació rebuda en cas d'incompliment de la normativa per part del beneficiari.[3]
Un exemple d'ajudes a gallecs a l'exterior en situació de dependència és la Resolució de 4 de febrer de 2008 de la Secretaria General d'Emigració que establí ajudes econòmiques per als gallecs residents a l'estranger en l'exercici de 2008.[5]
L'informe del Valedor do Pobo per a 2017 comentà que l'any 2017 continuaren rebent moltes queixes per l'ajornament o incompliment de l programa d'atenció individual com els anys anteriors i a més eixe any a diferència dels altres destacà l'augment notable de queixes per a la valoració de la dependència.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Martín Jiménez, Rodrigo. «Capítulo 4. Título competencial y encuadramiento del modelo de protección social de la dependencia». A: Comentario sistemático de la Ley de la dependencia Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y normas autonómicas. 1a ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008, p. 125. ISBN 978-84-8355-687-0.
- ↑ Barrios Baudor, Guillermo L. «Capítulo 12. El sistema integral de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia. Grados de dependencia y su valoración. Reconocimiento del derecho». A: Comentario sistemático de la Ley de la dependencia Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y normas autonómicas. 1a ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008, p. 398. ISBN 978-84-8355-687-0.
- ↑ 3,0 3,1 Sánchez Trigueros i González Díaz, 2008, p. 435.
- ↑ Sánchez Trigueros, Carmen; González Díaz, Francisco Antonio. «Capítulo 14. Infracciones y sanciones». A: Comentario sistemático de la Ley de la dependencia Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y normas autonómicas. 1a ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008, p. 433. ISBN 978-84-8355-687-0.
- ↑ Charro Baena, Pilar. «Capítulo 7. Titulares del derecho». A: Comentario sistemático de la Ley de la dependencia Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y normas autonómicas. 1a ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008, p. 187. ISBN 978-84-8355-687-0.
- ↑ Otero Parga, Milagros. Informe ordinario del Valedor do Pobo 2017, 2018, p. 294.