Vés al contingut

Atenció a la dependència a la Comunitat de Madrid

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'atenció a la dependència a la Comunitat de Madrid va tindre un desenvolupament normatiu partint d'una llei autonòmica anterior a la llei estatal de dependència que s'ocupava parcialment del col·lectiu de les persones dependents.[1]

Abans de la llei de dependència

[modifica]

La Llei 11/2003, de 27 de març, de Serveis Socials en el seu article 9g encomana al sistema públic autonòmic de serveis socials que done suport a les famílies en la prestació de cures personals als membres de la família que són dependents.[2] Aporta en l'article 118 una definició de la dependència.[3] Les prestacions eren la valoració individualitzada de les capacitats i dependència de la persona (article 16.2b), el xec-servit perquè les famílies paguen els centres o serveis indicats per a la situació del dependent (article 17.2e),[4] les prestacions econòmiques per a fomentar l'acolliment familiar de persones, tant menors com majors i amb discapacitat (article 17.2d), l'atenció residencial, l'atenció diürna, l'atenció domiciliària, la teleassistència, la manutenció i les ajudes instrumentals per a mantindre l'autonomia de la persona en el seu medi (article 13).[5]

Després de la llei de dependència

[modifica]

Amb l'Ordre 87/2006, de 30 de gener, s'establí que l'incompliment de les obligacions per part dels beneficiaris pot implicar la pèrdua de la condició de beneficiari i perdre l'ajuda concedida, obligant a tornar el reintegrament a la Conselleria de Família i Assumptes Socials de les quantitats percebudes de manera indeguda amb els interessos de demora.[6]

Amb l'Ordre 2176/2007, de 6 de novembre, es regulà el procediment el procediment per al reconeixement de la situació de dependència.[7]

Referències

[modifica]
  1. Cavas Martínez, Faustino; Sempere Navarro, Antonio V. Ley de dependencia : estudio de la ley 39/2006, de 14 diciembre, sobre Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia. Cizur Menor: Aranzadi, 2007, p. 49. ISBN 9788483551912. 
  2. Martín Jiménez, Rodrigo. «Capítulo 4. Título competencial y encuadramiento del modelo de protección social de la dependencia». A: Comentario sistemático de la Ley de la dependencia Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y normas autonómicas. 1a ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008, p. 125. ISBN 978-84-8355-687-0. 
  3. Martín Jiménez, 2008, p. 118.
  4. Martín Jiménez, 2008, p. 125.
  5. Martín Jiménez, 2008, p. 126.
  6. Sánchez Trigueros, Carmen; González Díaz, Francisco Antonio. «Capítulo 14. Infracciones y sanciones». A: Comentario sistemático de la Ley de la dependencia Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y normas autonómicas. 1a ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008, p. 436-437. ISBN 978-84-8355-687-0. 
  7. Barrios Baudor, Guillermo L. «Capítulo 12. El sistema integral de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia. Grados de dependencia y su valoración. Reconocimiento del derecho». A: Comentario sistemático de la Ley de la dependencia Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y normas autonómicas. 1a ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008, p. 398. ISBN 978-84-8355-687-0.