Vés al contingut

Atherinomorus lacunosus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAtherinomorus lacunosus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN18123573 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAtheriniformes
FamíliaAtherinidae
GènereAtherinomorus
EspècieAtherinomorus lacunosus Modifica el valor a Wikidata
Forster, 1801
Nomenclatura
Sinònims
  • Allanetta forskali (Ruppell, 1838)
  • Atherina affinis (Bennett, 1832)
  • Atherina forskali (Rüppell, 1838)
  • Atherina forskalii (Rüppell, 1838)
  • Atherina forskalli (Rüppell, 1838)
  • Atherina lacunosa (Forster, 1801)
  • Atherina morrisi (Jordan & Starks, 1906)
  • Atherina pectoralis (Achille Valenciennes
  • Atherina pinguis (Bernard Germain de Lacépède
  • Atherina punctata (Bennett, 1833)
  • Atherina puntata (Bennett, 1833)
  • Atherinomorus lacunosa (Forster, 1801)
  • Atherion morrisi (Jordan & Starks, 1906)
  • Hepsetia morrisi (Jordan & Starks, 1906)
  • Hepsetia pinguis (Lacépède, 1803)
  • Pranesus forskalii (Ruppell, 1838)
  • Pranesus lacunosus (Forster, 1801)
  • Pranesus maculatus (Taylor, 1964)
  • Pranesus morrisi (Jordan & Starks, 1906)
  • Pranesus pinguis (Lacépède, 1803)
  • Pranesus pinguis ruppelli (Smith, 1965)
  • Pranesus pinguis ruppelli (Smith, 1965)[1]

Atherinomorus lacunosus és una espècie de peix pertanyent a la família dels aterínids[2] present a la conca Indo-Pacífica: des del mar Roig[3] i l'Àfrica oriental[4][5][6][7][8][9] fins a les illes Hawaii [10] Samoa,[11] les illes Fènix, el sud del Japó -incloent-hi les illes Ogasawara-,[12][13] Queensland -Austràlia-[14][15] i Nova Caledònia.[16][17] És un peix d'aigua marina i salabrosa, associat als esculls[18] i de clima subtropical (32°N-23°S, 38°E-154°W) que viu entre 1-39 m de fondària.[16][17]

Pot arribar a fer 25 cm de llargària màxima. El cos és de color verd, groc clar o marronós amb la meitat superior sempre més fosca que la resta. 5-8 espines i 8-11 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 12-17 radis tous a l'anal. 38-43 vèrtebres. La majoria de les escates són vorejades de negre.[16][19][20][21] Menja zooplàncton i petits invertebrats bentònics.[22][23] A Sud-àfrica és depredat per Hydroprogne tschegrava.[24] És inofensiu per als humans i venut fresc, en salaó o assecat.[25][16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Khalaf, M.A. i A.M. Disi, 1997. Fishes of the Gulf of Aqaba. Marine Science Station, Aqaba, Jordània. 252 p
  4. ↑ Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma, Itàlia. 376 p.
  5. ↑ Smith, J.L.B., 1969. Fishes of Inhaca. p. 131-136. A: W. Macnae i M. Kalk (eds.) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg.
  6. ↑ Pereira, M.A.M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.
  7. ↑ Gell, F.R. i M.W. Whittington, 2002. Diversity of fishes in seagrass beds in the Quirimba Archipelago, northern Mozambique. Mar. Freshwat. Res. 53:115-121.
  8. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  9. ↑ Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma. 199 p.
  10. ↑ Randall, J.E., J.L. Earle, T. Hayes, C. Pittman, M. Severns i R.L.F. Smith, 1993. Eleven new records and validations of shore fishes from the Hawaiian Islands. Pac. Sci. 47(3):222-239.
  11. ↑ Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).
  12. ↑ Randall, J.E., H. Ida, K. Kato, R.L. Pyle i J.L. Earle, 1997. Annotated checklist of inshore fishes of the Ogasawara Islands. Nat. Sci. Mus. Monogr. (11):1-74.
  13. ↑ Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 1157 p.
  14. ↑ Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  15. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 FishBase (anglès)
  17. ↑ 17,0 17,1 Kulbicki, M., J.E. Randall i J. Rivaton, 1994. Checklist of the fishes of the Chesterfield Islands (Coral Sea). Micronesica 27(1/2): 1-43.
  18. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  19. ↑ Kuiter, R.H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 1. Eels- Snappers, Muraenidae - Lutjanidae. Zoonetics, Austràlia. 302 p.
  20. ↑ Ivantsoff, W. i L.E.L.M. Crowley, 1999. Atherinidae. Silversides (or hardyheads). P. 2113-2139. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma.
  21. ↑ Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
  22. ↑ Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Atherinidae. P. 1207-1210. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  23. ↑ Hobson, E.S. i J.R. Chess, 1973. Feeding oriented movements of the atherinid fish Pranesus pinguis at Majuro Atoll, Marshall Islands. Fish. Bull. 71(3):777-786
  24. ↑ FishBase (anglès)
  25. ↑ Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap. 398 p.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atherinomorus lacunosus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atherinomorus_lacunosus&oldid=33868576»