Atosiban
 | |
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | pèptid sintètic  |
| Codi ATC | G02CX01 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C43H67N11O12S2 |
| Massa molecular | 993,441209 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 90779-69-4 |
| PubChem (SID) | 5311010 |
| IUPHAR/BPS | 2213 |
| DrugBank | DB09059 |
| ChemSpider | 61877 |
| UNII | 081D12SI0Z |
| ChEBI | 135899 |
| ChEMBL | CHEMBL382301 |
| AEPQ | 100.234.128 |
Atosiban (nom comercial Tractocile) és un inhibidor de les hormones oxitocina i vasopressina. S'utilitza com a medicació intravenosa per a la tocòlisi, per aturar el part prematur. Malgrat que estudis inicials suggerien que es podria utilitzar com a esprai nasal i per tant sense ingrés hospitalari, no s'utilitza per aquesta via. Va ser desenvolupat per Ferring Pharmaceuticals a Suècia i citat per primera vegada el 1985.[1]
Químicament és un producte modificat de l'oxitocina que inhibeix l'acció d'aquesta hormona a l'úter, el que atura les contraccions.
El 2005 la revisió sistemàtica feta per la Col·laboració Cochrane va demostrar que tot i que l'atosiban té menys efectes secundaris comparat amb les altres opcions terapèutiques, com la ritodrina, no és millor que el placebo en les seves accions principals, i un estudi mostrava pitjors resultats neonatals. Es suggeria que la nifedipina podria ser més prometedora.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Akerlund M, Carlsson AM, Melin P, Trojnar J «The effect on the human uterus of two newly developed competitive inhibitors of oxytocin and vasopressin». Acta Obstet Gynecol Scand., 64, 6, 1985, pàg. 499–504. DOI: 10.3109/00016348509156728. PMID: 4061066.
- ↑ Papatsonis D, Flenady V, Cole S, Liley H «Oxytocin receptor antagonists for inhibiting preterm labour». Cochrane database of systematic reviews (Online), 3, 2005, pàg. CD004452. DOI: 10.1002/14651858.CD004452.pub2. PMID: 16034931.