Vés al contingut

Attilio Nicora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAttilio Nicora
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 març 1937 Modifica el valor a Wikidata
Varese (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 2017 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
  President Emèrit del Comitè Executiu de l'Autoritat Financera d'Informació (AIF) i de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica
1 d'octubre de 2002 – 7 de juliol de 2011
Dades personals
NacionalitatItàlia
ReligióCatolicisme
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana
Universitat Catòlica del Sagrat Cor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1977–), sacerdot catòlic (1964–), professor d'universitat, teòleg Modifica el valor a Wikidata
Consagració28 de maig de 1977
per Giovanni Umberto Colombo
Proclamació cardenalícia21 d'octubre de 2003
per Joan Pau II
Cardenal prevere de San Filippo Neri in Eurosia pro hac vice
Participà en
març 2013Conclave de 2013
abril 2005Conclave de 2005 Modifica el valor a Wikidata

Ubi Caritas Libera Servitus

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Find a Grave: 178664186 Modifica el valor a Wikidata
Llista
President Autoritat d'Informació Financera
19 gener 2011 – – Giorgio Corbellini →
Cardenal
21 octubre 2003 – 7 juliol 2011
Arquebisbe catòlic
1r octubre 2002 –
Bisbe de Verona
30 juny 1992 – 18 setembre 1997
← Giuseppe AmariFlavio Roberto Carraro →
Bisbe titular
16 abril 1977 –
Bisbe auxiliar
16 abril 1977 – 11 febrer 1987
Modifica el valor a Wikidata

Attilio Nicora (Varese, 16 de març de 1937 - Roma, 22 d'abril de 2017)[1] fou un cardenal de l'Església catòlica, bisbe emèrit de Verona i president emèrit de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica. El 19 de gener de 2011, el cardenal Nicora va ser nomenat pel Papa Benet XVI com a President del Comitè Executiu de la nova Autoritat Financera d'Informació (FIA) del Vaticà. La nova agència, per mandat d'una Carta Apostòlica, estava encarregada de monitorar les activitats monetàries i comercials de les agències vaticanes, com la Governació de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, la Banca Vaticana, l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica, la Congregació de l'Evangelització dels Pobles; i agències menors com la Farmàcia del Vaticà, el supermercat del Vaticà i els Museus Vaticans. El 30 de gener de 2014, el Papa Francesc acceptà la seva dimissió com a President del Comitè Executiu de l'Autoritat Financera d'Informació, i nomenà el bisbe Giorgio Corbellini com a successor.[2]

Biografia

[modifica]

Nicora va néixer a Varese, sent ordenat prevere el 1964. Abans de ser ordenat, va llicenciar-se en Dret Canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i en teologia per la Facultat Teològica de Milà. Després de ser ordenat, esdevingué professor de dret canònic al Seminari Teològic de Venegano.

Nicora esdevingué bisbe el 1977, quan va ser nomenat bisbe auxiliar de Milà i bisbe titular de Furnos Minor. Nicora supervisà la revisió de 1984 del concordat entre Itàlia i la Santa Seu. Entre 1992 i 1997 serví com a bisbe de Verona. El 2002, Nicora va ser nomenat President de l'Administració del Patrimoni de la Santa Seu, on la seva responsabilitat era administrar els ingressos generats pels actius patrimonials vaticans. En morir un Papa tots els alts funcionaris vaticans perden els seus càrrecs automàticament durant el període de sede vacante, de manera que Nicora va perdre la seva posició el 2 d'abril de 2005 en morir Joan Pau II, però després va ser confirmat pel nou Papa Benet XVI.

Nicora va ser creat cardenal diaca al consistori celebrat el 21 d'octubre de 2003 pel Papa Joan Pau II. Participà en el conclave de 2005 que elegí com a Papa a Benet XVI; i al del 2013, on s'escollí el Papa Francesc.

El 30 de desembre de 2005 l'agència de notícies italiana ADN Kronos informà que Nicora possíblement seria nomenat Cardenal Secretari d'Estat, succeint el cardenal Angelo Sodano; però això no va tenir lloc, i el nou Secretari d'Estat va ser Tarcisio Bertone.

El Papa Benet XVI nomenà el cardenal Nicora Legat Pontifici de les basíliques de Sant Francesc i Santa Maria dels Àngels d'Assís, sense prejudici de les seves funcions com a cap de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica. Havent servit 10 anys com a cardenal diaca, va ser promogut a cardenal prevere pel Papa Francesc el 12 de juny de 2014.[3]

Referències

[modifica]
  1. (italià) « Città del Vaticano, è morto il cardinale Attilio Nicora, 'inventore' dell'8 per mille », a quotidiano.net 22 abril 2017
  2. [enllaç sense format] http://www.microsofttranslator.com/BV.aspx?ref=IE8Activity&a=http%3A%2F%2Fpress.vatican.va%2Fcontent%2Fsalastampa%2Fen%2Fbollettino%2Fpubblico%2F2014%2F01%2F30%2F0071%2F00148.html
  3. «Assegnazione del titolo presbiterale ad alcuni cardinali diaconi creati nel consistoro del 21 ottobre 2003» (en italian), 12-06-2014. [Consulta: 14 juny 2014].

Enllaços externs

[modifica]


Precedit per:
Georges-Louis Mercier

Bisbe titular de Forno Minore

16 d'abril de 1977 - 30 de juny de 1992
Succeït per:
Henryk Marian Tomasik
Precedit per:
Giuseppe Amari

Bisbe de Verona

30 de juny de 1992 - 18 de setembre de 1997
Succeït per:
Flavio Roberto Carraro
Precedit per:
Agostino Cacciavillan

President de l'Administració del Patrimoni de la Santa Seu

1 d'octubre de 2002 - 7 de juliol de 2011
Succeït per:
Domenico Calcagno
Precedit per:
Alfred Bengsch

Cardenal diaca i prevere de San Filippo Neri in Eurosia

des del 21 d'octubre de 2003
Títol presbiteral pro illa vice des del 12 de juny de 2014
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Lorenzo Antonetti

Legat pontifici per les Basíliques de San Francesc i
de Santa Maria dels Àngels a Assís

des del 21 de febrer de 2006
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
-

President de l'Autoritat Financera d'Informació Vaticana

19 de gener de 2011 - 30 de gener de 2014
Succeït per:
Giorgio Corbellini
(ad interim)