Atum
  | |
| Tipus | divinitat egípcia |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | religió de l'antic Egipte |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Pare | Nu |
| Fills | Shu (divinitat) i Tefenet |
| Altres | |
| Part de | mitologia egípcia |
Atum és un dels principals déus creadors. Anomenat "El que existeix per si mateix", era un Déu solar[1] de la mitologia egípcia venerat especialment durant l'Imperi antic.
| Item(u) (Atum) en jeroglífic | |||||||||||||||
Imperi Antic:[2]
Imperi Mitjà:
Tem Tm Tem / Atum Imperi Nou:
Tem / Temu Tm / Tmw Tem / Temu Època Saïta:
Tema Tm3 Tema | |||||||||||||||
- Nom egipci: Itemu.
- Nom grec: Atum.
- També conegut com a Atem o Tem.
Iconografia
[modifica]Va ser representat com a home, portant la doble corona, o com a home vell barbut. Com a Déu solar, amb cap de moltó, amb cap de mangosta, o com a Bennu (el fènix).[3] És el primer Déu representat amb cos humà, ja que abans totes les deïtats dels antics egipcis tenien forma d'animals.
Mitologia
[modifica]
Atum és el déu que, segons la cosmogonia heliopolitana, va sorgir de l'"oceà primigeni", Nun, creant-se a si mateix (mitjançant autofelació, saliva, llàgrimes, sudoració o altres mètodes). Mitjançant la seva consciència, Ra, creà els altres déus: Shu i Tefnut (aire i humitat), qui al seu torn són pares de Geb i Nut (la terra i el cel),[1] pares dels Déus: Osiris, Isis, Neftis, Seth i Horus el Vell. Atum, segons la teologia memfita, va ser concebut a partir del cor de Ptah. Els seus primers descendents configuren l'ennèada heliopolitana. Va crear els seus fills, els déus Shu i Tefnut, de la seva saliva o mitjançant masturbació. A Heracleòpolis, la seva mà era el principi femení, personificat en Nebethetepet, la "Senyora de la satisfacció". Segons altres mites més tardans, va tenir relacions amb la seva ombra, o amb la dea Ausaas.
Epítets
[modifica]Va ser denominat "El perfecte", com a Déu creador "El que existeix per si mateix" i "Ehjnl, de la fi de l'Univers".
Sincretisme
[modifica]Se'l va associar amb Ra, amb el nom d'Atum-Ra i Atum-Ra-Horakti, amb Ptah i, a vegades, amb Osiris. Va ser identificat amb Amon, com a Amon-Ra, durant l'Imperi nou.
Culte
[modifica]El seu principal lloc de culte va ser a Heliòpolis, també va ser venerat a Pithom, Meidum, Letòpolis, Edfú, Heracleòpolis, i a l'oasi de Kharga durant el Període Tardà.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Lydgate, Anthony «Catching dust - A changing NASA visits an asteriod, seeking the key to life's beginning» (en anglès). The New Yorker, 23-09-2016 [Consulta: 23 maig 2021]. «[The ancient Egyptians believed that] [u]pon the mound stood the sun god Atum, who summoned the cosmos into being [...] Atum had two children, who had two children of their own: Geb, the earth, and Nut, the sky.»
- ↑ Inscripció Tem segons Textos de les Piràmides (núm. 258c)
- ↑ «Third grader officially names asteroid after ancient Egyptian deity Bennu» (en anglès). New York Daily News [Consulta: 23 maig 2021]. «The sacred Bennu bird of Egyptian mythology is associated with the cult of the sun gods, Atum and Ra.»
Bibliografia complementària
[modifica]- Myśliwiec, Karol (1978). Studien zum Gott Atum. Vol I, Die heiligen Tiere des Atum. Gerstenberg. ISBN 3806780331. (alemany)
- Myśliwiec, Karol (1979). Studien zum Gott Atum. Vol. II, Name, Epitheta, Ikonographie. Gerstenberg. ISBN 3806780404. (alemany)
Enllaços externs
[modifica]- Elisa Castel: Gran Diccionario de Mitología Egipcia Arxivat 2016-07-11 a Wayback Machine..
- Atum, Lord of the Two Lands, Lord of Heliopolis. (anglès)
- Atum. Enciclopèdia Britànica (anglès).
- Atum a l'Univers Marvel. (anglès)
