August Algueró i Dasca
Nom original | (ca) August Algueró i Dasca (es) Augusto Algueró |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (es) Augusto Algueró Dasca 23 febrer 1934 Barcelona |
Mort | 16 gener 2011 (76 anys) Torremolinos (Província de Màlaga) |
Causa de mort | insuficiència cardíaca |
Presentador del concurs d'Eurovisió | |
Activitat | |
Ocupació | compositor, pianista, compositor de bandes sonores, director d'orquestra, empresari, compositor, arranjador musical |
Segell discogràfic | Polydor Records |
Família | |
Cònjuge | Carmen Sevilla (1961–1974) |
Fills | Augusto José Algueró García |
Pare | August Algueró i Algueró |
|
August Algueró i Dasca (Barcelona, 1934 - 16 de gener de 2011) va ser un compositor, director d'orquestra, arranjador i pianista català. És fill d'August Algueró i Algueró.[1]
Biografia
[modifica]Fill del compositor August Algueró i Algueró, August estudià al Conservatori de Barcelona, on als setze anys va guanyar el premi de virtuosisme amb el piano. Va començar estudis de Medicina, però no els va acabar. Com a músic va agafar popularitat en la música lleugera, ja que molts artistes de l'època cantaven cançons seves. És el cas de Raphael, Joan Manuel Serrat, Nino Bravo, Jaime Morey, Los Tres Sudamericanos, Los cinco Latinos o Ramon Calduch. Fou habitual en els festivals dels anys seixanta i primers setanta, com el de Benidorm, Rio de Janeiro, Eurovisió, Canción del Mediterráneo de Barcelona, OTI, en els quals participà com a compositor o director d'orquestra.[1]
A partir de 1951 s'estrenà com a compositor de films. Fins al 1974 va escriure més d'un centenar de bandes sonores, entre les quals cal citar El Judas (1952), d'Ignasi Iquino, Usted puede ser un asesino (1961), de José Maria Forqué, Tómbola (1962), de Lluís Lucia, Tuset Street (1967), de Jordi Grau, etc. I els telefilms Historia de la frivolidad (1967), de Narciso Ibáñez Serrador, i El irreal Madrid (1969), guardonats, respectivament, als Festivals de Montreux i de Montecarlo, i la telesèrie La saga de los Rius (1976-1977). El 1961 es va casar amb Carmen Sevilla.[2] El 1970 començà a compondre jingles publicitaris i sintonies de televisió. El 1995 va rebre la Medalla d'Or de l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Torres Alfosea, Francisco J. «IX». A: Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 34. ISBN 84-297-5283-8 [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «August Algueró i Dasca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 desembre 2020].