August Eigruber

August Eigruber

Biografia
Naixement	16 abril 1907 Steyr (Àustria)
Mort	28 maig 1947 (40 anys) presó de Landsberg
Causa de mort	pena de mort, penjament
Diputat del Reichstag de l'Alemanya nazi
Gauleiter
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1928–1945)
Membre de	Schutzstaffel (1938–) Sturmabteilung (1938–)
Carrera militar
Lleialtat	Tercer Reich
Branca militar	SS
Rang militar	Obergruppenführer
Participà en
9 novembre 1945	Tribunal Militar Internacional
Altres
Condemnat per	crim contra la humanitat

August Eigruber (Steyr, Àustria, 16 d'abril de 1907 - Landsberg am Lech, 28 de maig de 1947) va ser un tècnic siderúrgic, militar austríac, Obergruppenführer de les SS i Gauleiter de l'Alt Danubi, durant la Segona Guerra Mundial.

Orígens

August Eigruber va néixer a Steyr, Àustria, durant la seva joventut va estudiar les tècniques de la siderúrgia especialitzant-se en ferro. Prompte als 15 anys, el 1922 es va unir al Partit Nacional Socialista d'Àustria i per 1925 ja era el líder Juvenil d'aquesta agrupació. El 1928 es va unir al NSDAP i quan aquest partit va ser prohibit a Àustria va passar a la clandestinitat sent empresonat diverses vegades per la seva militància activa. El 1935, forma part del nou Gau o districte austríac i per 1936 assumeix com un pseudo Gauleiter.

Acabada l'Anschluss el 1938, Eigruber va tenir un meteòric ascens en el nazisme, primerament es va unir a les Sturmabteilung i se li va conferir el grau de Landeshauptmann, seguidament aquest any es va unir a les SS i se li va atorgar el grau de Brigadeführer passant a fins de 1938 com Standartenführer.

Gauleiter del Oberdonau

August Eigruber (amb abric) darrere de Franz Ziereis durant una visita d'Himmler a Mauthausen el 1941.

El 1940 és confirmat com Oberdonau - Reichstatthalter o governador plenipotenciari de l'Alt Danubi, sota el seu governadorat va tenir a càrrec la jurisdicció administrativa del camp de concentració de Mauthausen dirigit per Albert Sauer i després Franz Ziereis i tots els subcamps satèl·lits de treballs forçats i manufactures de presoners-esclaus de Gusen. Eigruber llogar el Castell de Hartheim per a ser usat com instal·lació d'experiments i extermini per gaseig de malalts mentals, presoners esclaus i discapacitats físics, es van incloure a més presoners de guerra de diferents nacionalitats, principalment espanyols. Durant els bombardejos aliats a la regió, Eigruber va prometre distribuir aliments bàsics per a la població i els camps, però els transports van ser bombardejats i molts presoners van morir de fam. Eigruber emulant la retòrica de Hitler va animar amb encesos discursos a la població del Danubi a oferir una dura resistència contra les forces invasores.

Final

August Eigruber ser capturat per les forces nord-americanes a Salzkammergut el maig de 1945, va ser interrogat per ser portat com a presoner destacat als Judicis de Nuremberg, però va mantenir un estoic i hermètic silenci i va demostrar tenir una gran fortalesa mental, resistint els més durs interrogatoris. Hi va haver de ser portat a Washington DC, EUA per ser interrogat per especialistes del cas. Finalment va cedir als interrogatoris on només va reconèixer l'arrendament del Castell de Hartheim i haver assistit en qualitat de visitant a una execució a l'abril de 1945, la confessió va ser usada en contra i va ser inclòs com l'acusat núm. 13 en els Judicis de Dachau a l'abril de 1946 davant un tribunal militar. William Denson, un dels més implacables fiscals militars dels Estats Units en aquests judicis va declarar sobre Eigruber :

«

-"Eigruber ha sigut un dels acusats més arrogants amb els que m'he trobat, va haver de ser torturat i humiliat per extreure la seva confessió"-

»

Eigruber va ser condemnat a mort per la seva responsabilitat respecte dels camps de concentració Mauthausen i els seus camps satèl·lits a Gusen i va ser ajusticiat a la presó de Landsberg am Lech, el 28 de maig de 1947.