August De Boeck
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Julianus Maria Augustinus De Boeck 9 maig 1865 Merchtem (Bèlgica) |
| Mort | 9 octubre 1937 (72 anys) Merchtem (Bèlgica) |
| Nacionalitat |  Bèlgica |
| Formació | Conservatori reial de Brussel·les |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música i educació musical |
| Ocupació | Compositor, organista i professor de música |
| Ocupador | Reial Conservatori d'Anvers Conservatori reial de Brussel·les |
| Gènere | Òpera |
| Professors | Alphonse Jean Ernest Mailly i Hubert Ferdinand Kufferath |
| Alumnes | Emiel Constant Verrees (en)  |
| Instrument | Orgue |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Lloc web | www.augustdeboeck.be |
     
 | |
August De Boeck (Merchtem, 9 de maig 1865 - ibídem, 9 d'octubre de 1937) va ser un compositor i pedagog musical brabançó.[1]
Biografia
[modifica]Fill de l'organista Florentinus De Boeck (1826-1892). Des de 1880 va estudiar l'orgue al Conservatori reial de Brussel·les prop d'Alphonse Mailly del qual va ser assistent fins a 1902. El 1889 va trobar-se amb el jove Paul Gilson, que va esdevenir el seu amic i professor d'orquestració.[2]
Va ser organista a les esglésies de Merchtem i d'Èlsene, professor d'harmonia al conservatori d'Anvers i de Brussel·les, així que director del conservatori de Mechelen (1921-1930)[3]
El seu estil va ser molt influenciat pels compositors russos Mili Balàkirev (1837-1910), Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908), Aleksandr Borodín (1833-1887), Modest Mússorgski (1839-1881) i César Cui (1835-1918). Va introduir l'impressionisme musical a Bèlgica.
Merchtem, el seu poble nadal li va dedicar un carrer August De Boeckstraat.[4]
Obra
[modifica]Obres orquestrals
[modifica]- 1893 Rhapsodie dahomeyana
- 1895 Simfonia en sol
- 1923 Fantasia sobre dues cançons flamenques
- 1926 Fantasia per oboè i orquestra
- 1929 Concert per a violí i orquestra
- 1931 Nocturn
- 1932 Concert per a piano i orquestra
- 1936 Cantilena per violoncel i orquestra de cambra
- 1937 In schuur
- Cinderella, poema simfònic
- Elegia per orquestra d'instruments de cordes
- Gavota per orquestra d'instruments de cordes
Òperes i teatre musical
[modifica]- 1901 Théroigne de Méricourt, singspiel en dos actes - llibret de Léonce du Catillon, inspirada de la vida de Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt, una de les primeres feministes
- 1903 Winternachtsdroom, Singspiel en un acte - llibret de Léonce du Catillon
- 1906 De Rijndwergen, Conte musical en tres actes - llibret de Pol de Mont
- 1909 Reinaert de Vos, opéra en tres actes - llibret de Raf Verhulst
- 1918 Papa Poliet, opereta - llibret de Jan Vanderlee
- 1921 La Route d'Emeraude, òpera lírica en quatre actes - llibret de Max Hautier segons la novel·la homònima d'Eugène Demolder
- 1929 Totole, opereta - llibret d'A. V. Lions
Cançons
[modifica]Va escriure 54 cançons amb lletra neerlandesa, 45 amb lletra francesa i 57 cançons per infants
Música religiosa
[modifica]- Tres misses, per tres veus i orgue
- 17 cançons espirituals
- Tres peces per orgue
- 1. Preludi
- 2. Andante
- 3. Allegretto
- Allegro con Fuoco, per orgue
- Marxa nupcial, per orgue
Altres obres
[modifica]A més va escriure tres ballets,[2] unes 50 peces per xaranga, La Chevalière d'Eon una peça de música per teatre inspirada de l'obra homònima de l'escriptor Georges Eekhoud, obres de música de cambra per a piano sol o per piano i violoncel.
Bibliografia
[modifica]- Frank Teirlinck, August De Boeck (1865-19637) (neerlandès) Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Asse, Academie voor muziek, woord en dans, 2009
- Frank Teirlinck i Jozef de Beenhouwer (red.), August De Boeck (1865-19637), componist, Merchtem, Ajuntament de Merchtem, 2011, 468 pàgines i CD, ISBN 9789081778107
Referències
[modifica]- ↑ «August De Boeck». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Pieter Mannaerts, «August De Boeck», in: Mark Delaere, Het geheugen van de geluidsfabriek: de Vlaamse symfonische muziek in de voormalige muziekbibliotheek van de openbare omroep, 1930-1960, Lovaina, Ed. Mark Delaere, Leuven University Press, 2004, pàgines 125 ss., ISBN 9789058673602 (en català: La memòria de la fàbrica de so: la música flamenca simfònica a l'antiga biblioteca musical de la ràdio pública (1930-1960)
- ↑ .John Scott Whiteley, Joseph Jongen and His Organ Music, Hillsdale, Pendragon Press, 1997, pàgina 53, ISBN 9780945193821
- ↑ 50° 57′ 40.7″ N, 4° 13′ 35.46″ E / 50.961306°N,4.2265167°E