Vés al contingut

Augusta Braxton Baker

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAugusta Braxton Baker
Biografia
Naixement1r abril 1911 Modifica el valor a Wikidata
Baltimore (Maryland) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 1998 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Columbia (Carolina del Sud) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pittsburgh
Universitat d'Albany Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbibliotecària Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Carolina del Sud
Biblioteca Pública de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Premis


Augusta Braxton Baker (1 d'abril de 1911 a Baltimore, Maryland – 23 de febrer de 1998) fou una bibliotecària, narradora i escriptora negra estatunidenca famosa per les seves contribucions a la literatura infantil.[1]

Vida i Formació

[modifica]

Augusta Braxton Baker va néixer l'1 d'abril de 1911 a Baltimore, Maryland. Els seus pares foren mestres d'escola i van fer que ella estimés la lectura. Durant el dia mentre els seus pares treballaven, la seva àvia, Augusta Fax la cuidava i li explicava històries. Baker va recordar aquestes històries al llarg de tota la seva vida.[2] Ja sabia llegir abans de començar a estudiar a l'escola d'educació primària segregada racialment a la que va acudir. Als setze anys es va graduar en secundària.[1] A partir d'aquell moment va entrar a estudiar a la Universitat de Pittsburg, a on va conèixer el seu marit, James Baker.

La parella va anar a viure a Nova York, on Baker va estudiar a l'Albany Teacher's College (avui Universitat Estatal de Nova York a Albany), on es va trobar amb problemes racials. La dona del governador de Nova York, Franklin Roosevelt, Eleanor, va mediar a favor de Baker. Tot i que la universitat es negava a acceptar estudiants negres, no es van voler oposar a la dona del governador i la van admetre.[3] A allà va canviar la seva carrera degut a que va descobrir que estimava els llibres, però que no volia ensenyar.[4] El 1933 va obtenir un grau universitari en educació i el 1934 es va obtenir un màster en biblioteconomia.[1] Va esdevenir en la primera afroamericana que va obtenir un màster en biblioteconomia d'aquesta universitat..

Carrera professional

[modifica]

Després de graduarse va treballar com a professora fins que el 1937 va obtenir la plaça de bibliotecària infantil a la biblioteca pública de Harlem, Nova York.[1][5]

Des del 1939 va començar a recollir els llibres infantils que tractaven els negres com a persones més que bufons servils, que parlaven en dialectes rudes i altres estereotips similars. Aquesta col·lecció, fundada per Baker és la Col·lecció de Llibres Infantils Memorial James Weldon Johnson i està formada per bibliografies de llibres de i sobre nens negres. A partir d'aquest moment, Baker a part va encoratjar a escriptors, il·lustradors, editors i biblioteques que tractessin els negres des d'un punt de vista favorable.[6]

El 1953, va ser nomenada especialista en narració i coordinadora assistent dels serveis dels nens.[5] Poc després va esdevenir la primera negra que va adquirir una posició administrativa en una biblioteca pública de Nova York quan va esdevenir coordinadora dels serveis infantils. A més a més durant aquesta època també va arribar a ser presidenta de la divisió de serveis als nens de l'Associació de Biblioteques Americanes. També va presidir el comitè que atorgava la Medalla Newbery i la Medalla Caldecott.[2] A més a més, Baker va influencionar a molts escriptors i il·lustradors de literatura infantil com Maurice Sendak, Madeleine L'Engle, Ezra Jack Keats i John Steptoe iva treballar com a assessora per la nova sèrie de televisió infantil Sesame Street.[7]

Dins 1946, va publicar una extensa bibliografia de llibres infantils sobre els negres titulada "Books about Negro Life for Children."[4] El 1971 aquesta es va retitular com The Black Experience in Children's Books.

El 1974, Baker es va retirar de la Biblioteca Pública de Nova York.[5] Tanmateix, el 1980, va tornar a treballar com a narradora resident a la Universitat de Carolina del Sud.. Va quedar allà fins a la seva segona jubilació dins 1994. Va romandre en aquest càrrec fins que el 1994 es va retirar per segona vegada. El 1987 va escriure amb Ellin Green el llibre Storytelling: Art and Technique.[8]

Mort i llegat

[modifica]

Baker va morir el 23 de febrer de 1998 després d'una llarga malaltia. El seu legacy és viu fins a l'actualitat sobretot pel festival de narració anual "Baker's Dozen: A Celebration of Stories".[9] Patrocinat per la Facultat de Biblioteconomia i Ciències de la Informació de la Universitat de Carolina del Sud, aquest festival es va iniciar el 1987 i encara se celebra a l'actualitat.[5]

El seu llegat també continua a través de la Col·lecció Augusta Baker de Llibres Infantils i Folklore que hi ha a Universitat de Carolina del Sud. Aquesta col·lecció, donada pel seu fill James H. Baker III té més de 1600 llibres infantils, a més de materials personals com papers, il·lustracions i antologies d'històries que Baker havia utilitzat durant la seva carrera.[6]

Premis i honors

[modifica]
  • Primera destinatària del Premi E.P. Dutton-John Macrae(1953)[2]
  • Premi de Medalla de la Parents Magazine (1966)
  • ALA Grolier Premi (1968)
  • Premi Constance Lindsay Skinner de la Women's National Book Association (1971)
  • Premi Clarence Day (1975)
  • Membre honorària de la American Library Association (1975)[10]
  • Doctor honoris causa de la Universitat St. Johns (1980)
  • Medalla Regina de la Catholic Library Association (1981)[3][11]
  • Doctorat honoris causa a la Universitat de Carolina del Sud (1986)[12]
  • Segon destinatari del premi ALSC (Association for Library Service to Children) del Distinguished Service (1993)[13]

Bibliografia

[modifica]

De Janice M. Del Negro, antic editor anterior del The Bulletin for Children's Books :[5]

  • Baker, Augusta. 1955. Talking tree; fairy tales from 15 lands. Illus. by Johannes Troyer. Philadelphia, PA: J.B. Lippincott.
  • Courlander, Harold. 1956. Uncle Bouqui, folk tales from Haiti; from Uncle Bouqui of Haiti. Read by Augusta Baker. Sound recording. Washington, DC: Folkways Records.
  • Baker, Augusta. 1957. Books about Negro life for children. New York, NY: New York Public Library.
  • Baker, Augusta, ed. 1960. Golden lynx, and other tales. Illus. by Johannes Troyer. Philadelphia, PA: J.B. Lippincott.
  • Baker, Augusta, ed. 1960. Young years; best loved stories and poems for little children. New York, NY: Parents' Magazine Educational Press; Home Library Press.
  • Baker, Augusta. 1961. Books about Negro life for children. New York, NY: New York Public Library.
  • Baker, Augusta. 1963. Books about Negro life for children. New York, NY: New York Public Library.
  • Baker, Augusta. 1963. Young years library. New York, NY: Parents' Magazine Educational Press.
  • Baker, Augusta, et al. 1966. Come hither! : papers on children's literature and librarianship. Los Angeles, CA: Yeasayers Press.
  • Baker, Augusta. 1967. Aids to choosing books for children. New York, NY: Children's Book Council.
  • Rollins, Charlemae Hill. 1967. We build together; a reader's guide to Negro life and literature for elementary and high school use. With contributions from Augusta Baker, et al. Champaign, IL: National Council of Teachers of English.
  • Baker, Augusta, ed. 1971. Black experience in children's books. Cover design by Ezra Jack Keats. New York, NY: New York Public Library.
  • Baker, Augusta. 1975. Storytelling. Cassette recording. New York, Children's Book Council.
  • Baker, Augusta and Ellin Greene. 1977. Storytelling : art and technique. New York, NY: R. R. Bowker.
  • Baker, Augusta and Ellin Greene. 1987. Storytelling : art and technique, 2nd ed. New York, NY: R. R. Bowker.
  • Green, Ellin. 1996. Storytelling : art and technique. With a foreword by Augusta Baker. New York, NY: R. R. Bowker.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Augusta Braxton Baker». A: Encyclopædia Britannica Online, 2008. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Miller, Marilyn, ed. 2003. Pioneers and leaders in library services to youth: a biographical dictionary. Westport, CT: Libraries Unlimited.
  3. ↑ 3,0 3,1 Chepesiuk, Ronald. 1986. Special report: a master storyteller. Wilson Library Bulletin 60: 28–29.
  4. ↑ 4,0 4,1 Miller, M. (2003). Baker, Augusta Braxston. In Miller, M. (ed) Pioneers and Leaders in Library Services to Youth: A Biographical Dictionary. (pp. 8-10). Wesport, CT: Libraries Unlimited, Inc.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «BCCB - Gone but not forgotten». The Bulletin of the Center for Children's Books at the University of Illinois Graduate School of Library and Information Science, 10-01-2008. Arxivat de l'original el 12 octubre 2008. [Consulta: 20 gener 2008].
  6. ↑ 6,0 6,1 «The Augusta Baker Collection of Children's Literature and Folklore». Rare Books and Special Collections at the University of South Carolina, 20-12-2007. [Consulta: 4 juliol 2010].
  7. ↑ «Augusta Baker: Storyteller and Advocate for African American Children's Literature». On-Lion for Kids at the New York Public Library, 2008. Arxivat de l'original el 27 juliol 2011. [Consulta: 4 juliol 2010].
  8. ↑ Hearne, Betsy and Graceanne A. DeCandido. 1988. To tell a story. Library Journal 113(8): 64
  9. ↑ [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20100414103101/http://www.myrcpl.com/children/augusta-bakers-dozen A(ugusta)
  10. ↑ «ALA - Honorary Members». American Library Association. [Consulta: 4 març 2010].
  11. ↑ «Catholic Library Association - Awards - Regina Medal». Catholic Library Association. Arxivat de l'original el 28 octubre 2005. [Consulta: 4 març 2010].
  12. ↑ American Libraries. 1987. Currents. American Libraries 18(4): 312.
  13. ↑ «ALSC - ALSC Distinguished Service Award Past Winners». American Library Association, Association for Library Service to Children. [Consulta: 4 març 2010].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Augusta_Braxton_Baker&oldid=34251967»