Auguste Périer
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 març 1883  Lunèl (França) | ||
| Mort | 26 octubre 1947 (64 anys) | ||
| Formació | Conservatoire de Paris | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | clarinetista | ||
| Ocupador | Conservatoire de Paris | ||
| Professors | Charles Turban | ||
| Alumnes | Jacques Lancelot, Guy Deplus i Henri Akoka | ||
| Instrument | Clarinet | ||
 
| |||
Auguste Périer (Lunèl, 22 de març de 1883 - 26 d'octubre de 1947)[1] fou un clarinetista francès.
El 1900 va ingressar al Conservatori de París on el seu mestre fou Charles Turban i va acabar els seus estudis el 1904 amb un primer premi (Gaston Hamelin obtenint el seu primer premi el mateix dia). Va treballar a l'orquestra de l'"Opéra-Comique" i el 1919 es va convertir en professor al Conservatori de París i va romandre en aquesta posició fins al final de la seva vida. Rafael Masella,[2] François Étienne i Jacques Lancelot foren uns dels seus alumnes més famosos.
Camille Saint-Saëns va dedicar un dels seus últims treballs, la Sonata per a clarinet i piano, a Périer en 1921. Va ser també en aquest Périer va dedicar la peces competència Conservatori escrita's en 1920-1940, com Cantegril de Henri Büsser, Denneriana d'André Bloch, Konzertstück de Raymond Gallois-Montbrun i altres.
Périer té un so clar i un gran virtuosisme. També utilitzava el vibrato, que es pot escoltar en els enregistraments realitzats als anys trenta.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Pamela Weston, More clarinet virtuosi of the past, Fentone Music Limited, 1982, Page 193
- ↑ https://de.zxc.wiki/wiki/Rafael_Masella
- ↑ Eric Hoeprich. The Clarinet. — Yale University Press, 2008. — p. 235. ISBN 9780300102826.