Aula hospitalària
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
Les aules hospitalàries són aules escolars ubicades a hospitals que disposen de serveis pediàtrics permanents i que atenen als infants i joves malalts hospitalitzats en la seva necessitat educativa d'acord amb el temps d'estada i l'estat clínic de cadascú.[1]
Aquesta manera els infants fomenten el seu desenvolupament integral, donant continuïtat al procés d'aprenentatge. Les aules faciliten la reincorporació a l'escola un cop abandonen el centres hospitalaris.[2] Les aules hospitalàries van sorgir amb la necessitat de solucionar els problemes d'escolaritat amb els infants que es troben durant un període llarg de temps ingressats i, no poden assistir de manera regular a l'escola.
L'organització d'aquestes aules tenen una gran flexibilitat. Sí el criteri de l'equip mèdic ho permet, l'infant es desplaça a l'aula hospitalària on realitzen activitats educatives, seguint una programació personalitzada. En cas que no ho permetin el mestre serà qui es desplaçarà a l'habitació de l'infant, ja sigui a la pròpia habitació, a les cambres d'aïllament o a la Unitat de Cures Intensives (UCI).[2][3] L'assistència a aquestes aules és voluntària.[4]
Història sobre les aules hospitalàries
[modifica]El primer país que es va preocupar per l'escolarització dels infants ingressats va ser França. A la darreria de la Primera Guerra Mundial, va començar a preocupar-se. Però no va ser fins a la Segona Guerra Mundial quan va introduir, de forma definitiva, l'escola als hospitals francesos. Aquestes es van veure reflectides al decret del 23 de juliol de 1965, on deia que s'obligava a donar atenció escolar als nens i adolescents atesos en establiments sanitaris especialitzats.
A Espanya des del punt de vista legislatiu es va trigar més. La pràctica de les aules hospitalàries ha sigut realitzada des del primer quart del segle xx. Aquesta iniciativa la van tenir infermers, auxiliar, zeladors... És a dir, gent externa a l'escola. Van donar la possibilitat als mestres d'entrar als centres hospitalaris. Va ser al 1912 quan el Ministeri d'Educació reconeix per primer cop «l'escola» als hospitals. El 1950 es van crear les primeres unitats escolars als hospitals de l'Orde de San Juan de Dios. A Catalunya, la primera es va crear al 1953 al Hospital General de Manresa.
Tot i el reconeixement pel Ministeri d'Educació i la creació de les primeres aules no trobem la primera referència legislativa fins al 1980. En aquest moment és quan s'estableix l'actuació educativa que s'ha de fer al centres hospitalaris.. La Constitució diu que tots els espanyols tenen dret a l'educació, sent ells els encarregats d'eliminar els obstacles que hi hagin.[5]
Va ser en aquell moment quan van començar a crear lleis, reals decrets i ordres per definir la política que es portaria a terme en aquestes aules, tant des del punt de vista de l'Educació Especial com de l'Educació Compensatòria. A la Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats aprovada al 1988 van planteja les activitats pedagògiques que es realitzaran als hospitals.[6]
La Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats nombra dos drets relacionats amb l'educació als hospitals que són:[7]
- Continuar estudiant durant l'estada a l'hospital, i disposar del material didàctic necessari que aporti la seva escola, sobretot si l'hospitalització és llarga. L'estudi no ha de perjudicar el benestar del nen/a ni obstaculitzar el tractament mèdic.
- Continuar estudiant quan l'hospitalització és parcial (només durant el dia) o la convalescència es fa a casa.
Al 1998, quan es va realitzar un conveni entre El Ministeri d'Educació i Cultura amb el Ministeri de Sanitat i Consum juntament amb l'Institut Nacional de Salud, per l'atenció educativa dels infants hospitalitzats.
Referències legals
[modifica]- Reial decret 2639/1982 del 15 d'octubre: l'article divuitè fa referència que tots aquells hospitals que tinguin infants en hospitalitzacions de llarga durada, hauran de tenir un servei d'atenció pedagògica per tal de prevenir i evitar la marginació pel que fa al procés educatiu. Actualment no és vigent.
- Llei 13/1982 de 7 d'abril: l'article vint-i-novè, on torna a recalcar que hi ha d'haver un servei d'atenció pedagògica dins dels hospitals. Però com l'anterior tampoc està vigent.
- Reial decret 1174/1983 del 27 d'abril: En aquest Decret tornem a trobar el mateix contingut i a més que també es trobaran aquest serveis en establiments sanitaris privats. En l'actualitat ja no és vigent.
- Llei Orgànica 1/1990 del 3 d'octubre: Amb la LOGSE, es tornarà a fer incidència en l'atenció educativa d'infants hospitalitzats. Ara mateix, la llei educativa és la LOE i per aquest motiu ja no esta en vigor.
- Reial decret 696/1995: al capítol u, article tres sobre l'escolarització ens diu que els centres hospitalaris i rehabilitació han de contar amb un servei escolar per alumnes des de infantil fins a educació secundaria obligatòria. També es tracta d'un Reial decret anterior al actual.
- Reial decret de 299/1996 del 28 de febrer: al capítol tres, la secció dos està destinada a tot el que fa referència sobre les actuacions de compensació educativa dirigida a la població hospitalitzada. Dins trobem tres articles que expliquen des que passa amb escolarització, les unitats escolars de suport a institucions hospitalàries fins a la planificació, el seguiment i l'avaluació de les actuacions. Actualment hi ha una altra llei que ho regula.
- Orde del 22 de juliol de 1999: A través d'aquesta es regulen les actuacions de compensació educativa en centres docents amb fons públics.
- Llei Orgànica 10/2002 de 13 de desembre: A la sessió u, no parla directament de les aules hospitalàries però hem de entendre que la tenen en compte pel que fa la regulació dels principis i recursos necessaris per a donar igualtat de condicions a tots els infants i adolescents. Avui en dia ja no es vigent.[5]
- Marc d'actuació de les aules hospitalàries 2007, Catalunya:[8] A Catalunya actualment es regeix a partir d'aquest document on es redacta el marc d'actuacions que és durant a terme dins de les aules hospitalàries.
Resposta educativa
[modifica]Els docents tenen diferents actuacions i funcions que han de portar a terme:[2]
- Atendre les necessitats educatives dels infants i els adolescents per donar continuïtat al seu procés educatiu en col·laboració amb l'alumne i les famílies.
- Col·laborar amb els docents del centre educatiu d'origen per tal de donar continuïtat, sempre que sigui possible, al mateix pla de treball i vetllar conjuntament per l'aprenentatge de l'alumne/a, la comunicació amb els seus companys, i la seva reincorporació al centre.
- Aprofitar les possibilitats de l'entorn sanitari i la situació d'ingrés hospitalari per incidir i treballar en temes d'educació per a la salut.
- Col·laborar amb la resta de serveis de l'hospital per a una millor i més completa atenció a l'infant.
- Donar un caràcter positiu i un conjunt formatiu als temps lliure durant l'estada a l'hospital.
Objectius generals de les aules hospitalàries
[modifica]Els objectius de les aules tenen un caràcter educatiu/formatiu, s'ha d'aconseguir els objectius pedagògics establerts pels centres de referència com prepara als infants per les diferents situacions que poden patir en el procés hospitalari. El objectius que podem destacar són:
- Proporcionar atenció educativa al alumnat hospitalitzat per assegurar la continuïtat del procés d'ensenyança/aprenentatge, continuant amb el currículum establert. Evitar l'endarreriment que pot suposar la seva hospitalització.[6][5]
- Afavorir, a través d'un clima de participació i interacció, la integració socioafectiva dels infants hospitalitzat, evitant així un procés d'angoixa i aïllament.[6]
- Fomentar la utilització del temps lliure al hospital per estudiar, programant activitats d'oci de caràcter recreatiu i educatiu en coordinació amb altres professionals i associacions que desenvolupin accions en l'hospital.[6]
- Facilitar la integració dels infants i joves en el final del seu període d'hospitalització, aportant-li seguretat i millorant el concepte sobre ell mateix.[5]
- Aconseguir que els infants i els joves siguin capaços de valorar i situar correctament les dimensions reals de la seva malaltia, per reduir també el procés d'angoixa i aïllament.[5]
- Fomentar la comunicació amb els altres.[5]
- Estimular la creativitat a partir de alternatives pedagògiques per així extreure els conflictes psicològics.[5]
- Utilitzar les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per afavorir el desenvolupament afectiu, social i comunicatiu.[5]
Criteris metodològics
[modifica]Aquest criteris que han de tenir en compte que es tracta d'un infant que es troba hospitalitzat i també la propia programació de l'aula de l'escola. Mejía i González (2006) destaquen els següents:[5]
- Globalitzadors: Continguts que s'estructurin a partir d'uns eixos que poden partir del mateix medi sanitari.
- Personalitzats: Una atenció adequada a la seva edat i nivell escolar, tenint en compte les condicions de salut i afectives.
- Participatius: Amb una coordinació amb els agents que participen en el procés educatiu, com les famílies o l'escola d'origen.
- Significatius: Incorporació d'aprenentatge tenint en compte els coneixements previs dels infants.
- Motivadores: Es necessari que sigui activitats motivadores com a conseqüència que es tracte d'un infant hospitalitzat.
- Socialitzadors: Planificant activitats en grup.
- Flexibles: Adaptant-nos a les particularitats de cada un.
Avaluació des de l'aula hospitalària
[modifica]L'avaluació de l'aprenentatge es realitza en funció si l'infant/jove té una estada prolongada o molt prolongada.
En el cas dels infants i joves amb una estada prolongada, es realitza un informe del alumne/a per al seu tutor a l'escola, que es fa quan es tramita l'alta mèdica on trobem la programació que ha seguit i les dades qualitatives.
En canvi, els infants i joves amb una estada molt prolongada, l'avaluació es duu a terme de manera permanent i continuada per part del tutor.
És important destacar els diferents elements claus que faciliten el funcionament de les aules, aquests són la coordinació dels docents del centre educatiu, la flexibilitat i adequació de l'estat emocional del alumne/a, els recursos didàctics creatius i motivadors i la utilització de les TIC com a mitjà de comunicació i relació.[5]
Projectes i recerca de les aules hospitalàries
[modifica]Hi ha diferents projectes que utilitzen les TIC en contextos hospitalaris. Pel que fa en l'àmbit internacional trobem el projecte E-Hospital, projecte Europeu; The Starbright Foundation, als Estats Units; Sterrekind, a Holanda; Ciberhosto, a França; Projecte Carolina i Christer, a Suècia; entre altres que trobareu a continuació explicats.
Pel que fa en l'àmbit nacional destaquen Un mundo de estrellas en el hospital, al Servei d'Andalusia; Accions de formació i seguiment d'Educació Bàsica, Vigo Dixital; Teleeducación en Aulas Hospitalarias, realitzat pel MEC; projecte Educalia, a Castella-la Manxa; Murcia Pequesalud, a Múrcia; el projecte ALTER, també a Múrcia; entre altres.[9][10][11]
Projectes internacionals
[modifica]El Projecte E-Hospital, Europa
[modifica]Es tractar d'un projecte transnacional cooperatiu que vol, amb l'ajuda de les TIC, alfabetitzar als adults que es troben hospitalitzats, per tal de facilitar la seva reinserció laboral, el seu aprenentatge, l'adquisició de coneixements i habilitats per la integració social. D'aquesta manera els motiven per tal de millorar el procés de convalescència física i emocional.
Aquest projecte es va portar a terme entre el 2005 i el 2008. En el nostre país un grup de la Universitat de Santiago de Compostela i el Centre de Supercomputació de Galícia són els que ho estan posant en pràctica.[11]
The Starbright Foundation, Estats Units
[modifica]The Starbright Foundation és una fundació dedicada a la creació de projectes per facilitar a infants i adolescents amb malalties de llarga durada que passen llargues temporades ingressats als hospitals, acompanyant-los i retornar-los a la seva infància.
Dins d'aquesta fundació trobem líders del món de la tecnologia, la medicina i l'entreteniment.
La finalitat d'aquest projecte és educar i entretindré a partir de la introducció dels infants i adolescents en els mons virtuals i al mateix temps comunicar-se amb els diferents malalts. A part d'aquesta finalitat volen abordar els problemes bàsics que comporten patí aquestes malalties, com el dolor, la por, la soledat i fins i tot la depressió de no poder fer res.[12]
D'aquest projecte es crea l'anomenat “Mundo de estrellas” a Sevilla.
Sterrekind, Holanda
[modifica]És similar al projecte que es realitza als Estats Units. En aquest cas el món virtual està elaborat en forma de volcà, amb diferents pisos amb els que pot interactuar amb altres jugadors.
Ciberhosto, França
[modifica]És una associació que ofereix mitjans informàtics moderns per entrar a Internet per tal de trencar amb l'aïllament i reduir la distància entre la família i els amics amb els malalts.
Projecte Carolina i Christer, Suècia
[modifica]Aquest projecte està destinat especialment als infants que pateixen problemes de càncer i utilitzen les TIC per ajudar-los a superar les malalties. D'aquesta manera donen oportunitats de comunicar-se amb els seus companys de l'escola ordinal i moure’s amb llibertat en el món virtual.
Projecte SOLAS, Irlanda
[modifica]Es tracta d'un projecte per donar suport a la comunicació i proporcionar un entorn creatiu. Ofereix als hospitals una comunicació segura per mantenir el contacte amb les famílies i amics dels infants hospitalitzats.
També ofereix als nens/es entreteniment com música, contes, obres d'art...
Das digitale Klassenzimmer, Alemanya
[modifica]Das digitale Klassenzimmer significa aula digital, és un projecte que intenta fomentar la participació activa en les classes convencionals. D'aquesta manera poder seguir les classes, realitzar preguntes, comunicar-se amb els companys i veure la pissarra. Pel que fa als deures, es comuniquen a través del correu electrònic.
Aquesta plataforma fa servir el portar de mitjans didàctics anomenat Merlin Didakt. Aquest ofereix tant materials d'ensenyament d'alta qualitat com continguts digitals significatius com pel·lícules d'entreteniment, vídeos experimentals i didàctics, imatges, entre molts altres.[13]
Projecte Aít Eile, Irlanda
[modifica]La finalitat d'aquest projecte és desenvolupar un entorn segur per als infants a Internet. I millorar tant la comunicació com la socialització amb families, amics i professionals de la salut. D'aquesta manera millorar l'auto-estima i el sentiment de poder i control.
Red Nacional Acercándore @l Mundo, Argentina
[modifica]En aquest projecte volen que els infants hospitalitzats puguin estar en contacte amb altres en situacions similars. Un altre dels propòsits és que tots els nens/es puguin accedir a un ordinador i que aquest conti amb accés a Internet.
Aquesta programa proporciona a les diferents institucions materials didàctics, activitats, capacitació pedagògica i ordinadors per poder aconseguir la seva finalitat.[14]
Projectes nacionals
[modifica]Un mundo de estrellas en el hospital
[modifica]El projecte es va iniciar al 1998 al servi d'Andalusia de salut de l'Hospital Universitari Virgen del Rocío. La finalitat és apropar als nens hospitalitzats al món de les TIC i aprendre a fer servir els ordinadors a través del joc. Al mateix temps volen comunicar els diferents infants hospitalitzats mitjançant videoconferències i xats.
Un mundo de estrellas es va crear per donar resposta a les necessitats especials, motivacions i activitats dels menors, per tal de prestar una atenció integral, tenint en compte tant les necessitats físiques com sanitàries dels infants. Actuen amb infants dels 3 als 18 anys.
A mesura que ha passat el temps, aquest projecte s'ha anat renovant tan pel que fa les infraestructures com els continguts, la incorporant noves prestacions i serveis, els nous continguts lúdics (jocs, activitats adaptades a les edats...), noves eines de comunicació, entre moltes altres novetats. Com ells diuen tots els projectes s'han adaptar, evolucionar i renovar-se per tal d'adaptar-se als nous avenços.[15]
El projecte també ha creat un espai web amb diferents zones on trobem continguts i entorns diferents, adaptats a les edats i als nivells cognitius. Les tres zones són: zona de infants, fins als 12 anys; zona d'adolescents i, per acabar un espai amb pel professorat amb accés restringit.[16]
Accions de formació i seguiment de Educació Bàsica, Vigo Dixital
[modifica]Aquest projecte planteja crear les AHD, aula hospitalària digital, per tal de facilitar el procés educatiu dins de les aules hospitalàries. A través d'aquesta plataforma poden desenvolupar les diferents unitats didàctiques.
Teleeducación en Aulas Hospitalarias, MEC
[modifica]Aquest projecte es va iniciar al 1997. Es realitza en 29 aules hospitalàries. La finalitat és aportar les eines tècniques, formatives i organitzatives necessària per crear un espai d'aprenentatge, comunicar i donar suport als alumnes de les aules hospitalàries, per part del Ministeri d'Educació i Cultura. Han sigut reposables de la creació d'espais electrònics dins de les aules entre altres accions.
Les accions que s'han portat a terme des de 1997 són:
- Creació d'un espai electrònic integrat al món educatiu, a portant els equips necessaris.
- Formar als alumnes mitjançant els professors en les eines de l'intercomunicació i l'accés al coneixement.
- Creació d'una red de recolzament que potenciï la comunicació dels infants i adolescents amb el seu entorn habitual.
- Realitzar activitats formatives i recreatives fent servir aquestes reds.[17]
Projecte Educalia, Fundació la Caixa
[modifica]És un recurs creat per la Fundació la Caixa, per alumnes des de l'educació infantil fins a secundària. S'utilitzen per realitzar les diferents activitats amb les Aules Hospitalàries d'aquesta comunitat. Les activitats que es troben dins de la plataforma són d'aprenentatge mitjançant el joc. A Astúries també existeix aquesta plataforma amb el nom de Educastur.
CiberCaixa hospitalària
[modifica]Denominem CiberCaixa hospitalària, als espais lúdics i educatius que trobem al hospital. Actualment als Estat Espanyol han agafat aquest nom. Ha estat impulsat per l'Obra Social de la Fundació “la Caixa” al any 2001.[18]
Des de la Cibercaixa, intenten reduir el impacte de la hospitalització infantil tant en el menor com en les seves famílies. També ofereixen petits espais d'entreteniment, comunicació i aprenentatge, dissenyat especialment per a ells, dins del hospital. Per acabar, fomentar la relació i el retrobament dels infants amb les seves famílies.
Com hem dit abans, estan situades dins dels hospital i estan dirigides als infants i joves hospitalitzats perquè tinguin una zona d'oci i comunicació.
En aquests espais tant els infants com les famílies poden trobar:
- Un espais específic on els petits poden connectar-se en internet i divertir-se amb programes educatius, interactius i jocs. Per als infants i joves que no es poden moure de les habitacions disposen també d'ordinadors portàtils.
- Una zona per a la lectura i audiovisual amb llibres, vídeos i DVD.
- Un espai d'activitat específiques d'oci i formació, què poden utilitzar amb l'ajuda d'un adult o ells sols per tal de desconnectar de la tensió emocional de viure a un hospital.
Murcia Pequesalud, Hospital de la Arrixaca (Múrcia)
[modifica]Es tracta d'un portal d'Intranet, actualment només es accessible en l'hospital de la Arrixaca de Múrcia. Va sorgir del Centre Tecnològic d'Informació i Documentació Sanitària de Consergeria de Sanitat i Consum del Govern espanyol, amb col·laboració d'hospitals de la Regió de Múrcia i la Fundació de Cajamurcia.
L'objectiu principal d'aquest projecte és aportar un portal on trobar contingut per tal de comunicar-se, jugar i aprendre per als infants i adolescents que es troben hospitalitzats. Per accedir al portal es proporcionaran portàtils i material multimèdia així com auriculars, càmeres web, etc.
Projecte ALTER, Múrcia
[modifica]Aquest projecte ALTER (Alternativas Tlemáticas en Aulas Hospitalarias) s'ha pogut realitzar a través de la finançament de la Fundació Séneca de la Regió de Múrcia. Es va portar al terme durant l'interval d'anys del 2009 al 2013. Els objectius d'aquest projecte són tres:[19][20]
- Dissenyar un protocol de atenció educativa per aquells alumnes ingressats en un hospitals durant una llarga durada.
- Posar a prova i validar el protocol fent un seguiment.
- Formular el protocol en la seva versió final.
Aula@encasa, Ciutat Real
[modifica]Aquest projecte va ser iniciativa del Equip d'Atenció Educativa Hospitalària i Domiciliaria i va esta actiu des dels 2004 fins al 2007. Volia que els infants que es trobaven a casa encara sense poder assistir a classe poguessin accedir als mateixos recursos que hi ha en els centres educatius i que poguessin experimentar totes les possibilitats de comunicació mitjançant les videoconferències, tutories i exàmens a través d'Internet.
Per tal que tots tinguin les mateixes igualtats, aquest projecte facilitarà l'accés a les TIC durant el període de convalescència.
Web Teca Coorporativa
[modifica]Es tracta d'un projecte que en aquest cas no va adreçat als infants sinó als docents que es troben dins dels equips d'atenció educativa en hospitalària i domiciliaria. A través d'ella poden col·laborar i compartir informació o webs interessants per a la tasca educativa.
Roadmap per l'ensenyança de les ciències amb TIC, MICCIN
[modifica]El finançament d'aquest projecte va ser per part del Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya al any 2009.
L'objectiu que es van proposar van ser:
- Construir una base de dades on trobar pràctiques educatives i recursos utilitzats en el context hospitalari.
- Elaborar una ruta de les visions, barreres, facilitadors i estratègies a seguir amb les TIC dins de les aules hospitalàries.
- Donar accés als resultats obtinguts de la transmissió de les recomanacions.[11]
Aulashospitalarias.es
[modifica]En aquest cas també va destinat als professorat. Trobem un espai virtual amb recursos i estratègies útils per treballar en l'atenció educativa amb infants hospitalitzats, ja sigui al hospital, a l'atenció domiciliaria o en el centre ordinari. D'aquesta manera tots es troben coordinats, i no realitzen les mateixes tasques ni s'obliden de treballar cap tema.
En definitiva, el seu objectiu es reunir en un únic espai materials per a totes les etapes educatives i oferir col·laboració entre els diferents professionals.
Va ser impulsat pel Programa d'Agrupacions de Centres Educatius i el Ministeri d'Educació, Cultura i Deport del govern espanyol.[11]
Aula en línea
[modifica]La creació d'aquest portal és gràcies a la Obra Social de Caixa Madrir, l'Associació d'Educació per a la Salut (ADEPS) del Hospital Clínic San Carlos de Madrid, l'Associació Protégeles i la Consergeria d'Educació de la Comunitat de Madrid.
L'aula en línea és un portal segur i gratuït amb la finalitat de normalitzar un entorns pedagògic, socio-sanitari i afectiu per als infants i adolescents hospitalitzats, pares, professors i amics.
Els objectius principals d'aquest projecte són:
- Afavorir la comunicació i interacció entre el menor hospitalitzat i el seu entorn.
- Posar a disposició del menor i els equips docents els recursos tecnològics en un entorn segur, per tal de facilitar el seu aprenentatge i la recuperació física i emocional.
- Facilitar la coordinació dels diferents professionals que es relacionen amb els diferents infants i adolescents hospitalitzats.[11]
Relació hospital/domicili/escola
[modifica]Un cop el pacient té l'alta hospitalària i, encara no està capacitat per anar físicament a l'escola, durant un període superior a 30 dies, el mestre de l'aula hospitalària del hospital en el qual ha estat ingressat realitzarà un atenció domiciliaria, amb el fi de continuar amb l'adaptació del currículum.[4]
Quan els metges consideren que l'infant pot tornar a assistir a les classes de forma presencial i regular, aquest mestre traslladarà l'avaluació feta al centre de procedència. Donat el cas que l'infant necessites un reforç a l'escola, aquesta té l'obligació de facilitar-li un ajut.
Si en una aula hi ha algun infant que provingui d'una altra comunitat o país, com que no es pot realitzar la coordinació amb els centres de procedència, aquest es dura a terme amb els mestres de la pròpia aula hospitalària i els mestres de l'atenció domiciliària.[21]
Hospitals amb aules hospitalàries a Catalunya
[modifica]A Catalunya hi ha un total de deu hospitals amb aules hospitalàries, vuit d'elles a la comarca de Barcelona, una a la comarca de Girona i l'última a la comarca de LLeida. Al hospital de la Vall d'Hebron, té dos aules hospitalàries, una la maternoinfantil i l'altre a la planta de traumatologia i rehabilitació.[22]
Hospitals | Adreça | Població | Mestres |
---|---|---|---|
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | Sant Antoni Maria Claret, 167, pavelló Santa Victòria | 08025 Barcelona | 2 |
Hospital de la Vall d'Hebron | Pg. de la Vall d'Hebron, 119-129 | 08035 Barcelona | 4 |
Hospital del Mar | Pg. Marítim, 25 | 08003 Barcelona | 1 |
Hospital Clínic | Villarroel, 170, escala 11, 4a planta | 08036 Barcelona | 1 |
Hospial Germans Trias i Pujol | Av. del Canyet, s/n, 5a planta. Maternal | 08916 Badalona | 1 |
Hospital Sant Joan de Déu (ALTHAIA) | Dr. aon Soler, s/n | 08243 Manresa | 2 |
Hospital de Sant Joan de Déu | Pg. Sant Joan de Déu, 2 | 08950 Esplugues de Llobregat | 4 |
Corporació Sanitària Parc Taulí | Parc Taulí, s/n, 2a planta. Pediatria | 08208 Sabadell | 2 |
Hospital Universitari Josp Trueta | Av. de França, s/n | 17007 Girona | 1 |
Hospital Arnau de Vilanova | Av. de l'Alcalde Rovira Roure, 80 | 25198 Lleida | 1 |
Referències
[modifica]- ↑ «Aules hospitalàries» (en català). [Consulta: 10711/2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Aules hospitalàries». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «Aules Hospitalàries (AH)». Arxivat de l'original el 2019-05-04. [Consulta: 4 desembre 2018].
- ↑ 4,0 4,1 «Aula hospitalària» (en castellà). Hospital Germans Trias i Pujol. [Consulta: 4 desembre 2018].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 Violant Holz, Verónica; Molina Garuz, Mª Cruz; Pastor Vicente, Crescencia. Pedagogía Hospitalaria (en castellà). Barcelona: Laertes S. A.. ISBN 978-84-7584-823-5.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Aulas Hospitalarias. Marco Teórico» (en castellà), 2011. [Consulta: 18 novembre 2010].
- ↑ «Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ Departament d'Educació, Generalitat de Catalunya «Marc d'actuació de les aules hospitalàries». Aules Hospitalàries, 1-2007.
- ↑ Prendes Espinosa, María Paz; Sánchez Vera, María del Mar; Serrano Sánchez, José Luis Posibilidades educativas de las TIC en las aulas hospitalarias. JETT, 3, 1, 11-02-2019, pàg. 37-48. ISSN: 1989-9572 ISSN-e 1989-9572.
- ↑
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Olivera Santa-Catalina, Marta. Experiencias con TIC en una aula hospitalaria: análisis del proyecto CiberCaixa (tesi) (en castellà). Extremadura: Universitat d'Extremadura, 2014-2015.
- ↑ «The STARBRIGHT Foundation - Organizations - TakingITGlobal» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2019].
- ↑ «Das Digitale Klassenzimmer - Fördergelder - Ausstattung - Schule» (en alemany). [Consulta: 27 abril 2019].
- ↑ «Red Nacional Acercándote @l Mundo - Argentina» (en castellà). [Consulta: 29 abril 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Bienvenido a Mundo de Estrellas». Arxivat de l'original el 2016-02-13. [Consulta: 29 abril 2019].
- ↑ «Bienvenido a Mundo de Estrellas». Arxivat de l'original el 2019-04-03. [Consulta: 29 abril 2019].
- ↑ «.: LA PECERA :.». Arxivat de l'original el 2019-04-24. [Consulta: 29 abril 2019].
- ↑ «CiberCaixa Hospitalària». Obra Social "la Caixa". [Consulta: 19 novembre 2018].
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20120622053233/http://diversidad.murciaeduca.es/publicaciones/aahh2011/docs/prendes.pdf “Proyecto ALTER: Alternativas Telemáticas en Aulas Hospitalarias, una experiencia educativa”]» (en castellà). Arxivat de l'original el 2012-06-22. [Consulta: 11 febrer 2019].
- ↑ Prendes Espinosa, Maria Paz. ALTER, alternativas telemáticas en Aulas Hospitalarias, una experiencia educativa (tesi) (en castellà), 2014.[Enllaç no actiu]
- ↑ «[blocs.xtec.cat/aulahospitalariavh/files/2015/01/LES-AH-A-CATALUNYA.pptx Les aules hospitalàries a Catalunya]». Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2018].
- ↑ Departament d'Educació i Universitats, Generalitat de Catalunya. Atenció Educativa a l'alumnat que pateix malalties prolongades. Barcelona: Servei de Difusió i Publicacions, Setembre 2006, p. 7.