Vés al contingut

Aulus Corneli Cos Arvina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAulus Corneli Cos Arvina
Nom original(la) A. Cornelius P.f.A.n. Cossus Arvina Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 321 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Fecial
320 aC –
Cònsol romà

Juntament amb: Gneu Domici Calví
Mestre de cavalleria
Dictador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, herald Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca i República Romana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerres samnites Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCos (família) Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsPubli Corneli Arvina Modifica el valor a Wikidata
ParesPubli Corneli Rútil Cos Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Aulus Corneli Cos Arvina (llatí: Aulus Cornelius P. f. A. n. Cossus Arvina), a qui Titus Livi de vegades anomena simplement Aulus Corneli Arvina, va ser mestre de la cavalleria l'any 353 aC i altra vegada el 349 aC. Formava part de la gens Cornèlia, una família romana patrícia i plebea, i pertanyia a la branca dels Corneli Cos; fou començador, també, de la branca dels Corneli Arvina.

L'any 343 aC, el primer any de la guerra samnita, era cònsol i va ser el primer general que va entrar al Samni, on va patir una emboscada quan marxava per les muntanyes, i va salvar amb prou feines l'exèrcit sobretot gràcies a l'heroisme de Publi Deci. Després va derrotar els samnites i va tornar en triomf a Roma. Va ser altre cop cònsol l'any 332 aC i dictador el 320 aC, en què va derrotar els samnites en una segona guerra. Però alguns autors diuen que la victòria no la va aconseguir ell, sinó els cònsols.[1]

Es tracta del mateix personatge que va ser enviat l'any 321 aC al Samni per recuperar els presoners que els samnites havien deixat lliures després de la batalla de les Forques Caudines, i va ser el fecial d'aquests fets (els fecials eren els missatgers de perpetuar per tradició oral els tractats amb altres ciutats i les violacions d'aquests tractats).[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 378.