Aurèlia Sancristòfol i Arboix
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 agost 1895  Barcelona | ||
| Mort | 11 juny 1948 (52 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | música, violoncel·lista | ||
| Instrument | Violoncel | ||
).jpg)
Aurèlia Sancristòfol i Arboix (Barcelona, 9 d'agost de 1895 - 11 de juny de 1948), va ser una violoncel·lista catalana.[1][2]
Aurèlia Sancristòfol era filla de Pere Màrtir Sancristòfol i Serch (c. 1853-1926), un industrial manyà natural de Cardona, i de Josepa Arboix i Serret (1859-*),[2] Sota el mestratge de Josep Soler, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, a l'edat de 10 anys va oferir el seu primer recital en públic. Era un concert organitzat pel Foment del Treball a Barcelona. Més tarda va seguir els estudis a París amb André Hecking, gràcies a una beca de l’Ajuntament de Barcelona. El 1918 oferí un recital al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Actuà a vàries ciutats espanyoles i en diferents cicles de música a la Ciutat Comtal, incloses les aparicions amb la Banda Municipal dirigida per Joan Lamote de Grignon.[1][3]
En un concert que oferí al Casino Unió Comercial per a la Beneficència Vilafranquina, acompanyada al piano pel mestre Joan Molinare, hagueren de plegar abans d'hora, al segon ball, "per falta de noies".[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Aurèlia Sancristòfol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Aurèlia Sancristòfol». Intèrprets Catalans Històrics (de l'Associació Joan Manén). [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ Gran enciclopèdia de la música. 1ª ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999-2003. ISBN 84-412-0233-8.
- ↑ Grases, Pedro. Maestros y amigos. 1a ed. Barcelona: Seix Barral, 1981. ISBN 84-322-9559-0.