Vés al contingut

Auró del Remei

Plantilla:Infotaula indretAuró del Remei
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusarbre singular
maple tree (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaCamprodon (Ripollès) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióel Remei de Creixenturri Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 17′ 26″ N, 2° 22′ 31″ E / 42.290694°N,2.37538°E / 42.290694; 2.37538
Característiques
Dimensió18 (alçària) m
capçada: 18,7 (amplada) m
Perímetre3,22 m (tronc) Modifica el valor a Wikidata

L'Auró del Remei (Acer campestre) és un arbre que es troba al municipi de Camprodon (Ripollès).

Dades descriptives

[modifica]
  • Alçada total (h): 18,00 m.
  • Volt de canó (c): 3,22 m.
  • Capçada mitjana (C): 18,70 m.[1]
  • Altitud sobre el nivell del mar: 950 m.[2] (la fitxa[1] està equivocada).

La base de tronc de l'arbre és eixamplada i s'endinsa a terra talment com dits. A 1,8-3 m el tronc es divideix en 2-3 besses unides, té una branca horitzontal a 1,8 m direcció nord. Catalogat com MA-31.039.01 Arxivat 2016-09-11 a Wayback Machine.

Entorn

[modifica]

Situat al límit del prat del costat nord del Santuari del Remei, veïnat de Creixenturri a 42°17'26.8"N i 2°22'30.8"E.

Auró i santuari del Remei
Auró tombat de 7 branques

Davant del Remei també creix l'Auró Tombat amb 7 branques que neixen a 1,3 m seguint l'eix del tronc des del marge i pugen verticals (h = 12; c (a 1 m seguint l'eix del tronc) = 2,72; C =13,5)[1]

Arbres singulars més propers

[modifica]
  • Camprodon: arbreda del Passeig Maristany (Castanyer d'Índia, Faig, Plàtan fals, Til·ler)
  • Creixenturri: AS Auró tombat del Remei, amb 7 branques que neixen a 1,3 m seguint l'eix del tronc des del marge i pugen verticals.
  • Beget: AS Roure de Sant Valentí de Salarça; Roureda de Salarça.
  • Ogassa: AS Faig mort de coll de Jou, Oma de la Tuta, Salze de Cal Pubill, Faig de Sant Amanç, Noguera de Fogonella.
  • Sant Joan de les Abadesses: Sequoia de la Fàbrica Espona.
  • Sant Pau de Segúries: Perer d'en Til.
  • Setcases: Pi de les Set Branques d'Ulldeter.
  • Ripoll: AL: Alzina del Capelló, Roure de Sant Vicenç de Puigmal, Roure d'Estiulella, Roure del Mir, Lledoner del Puig del Bruc, Roure de la Barricona; AS: Roure d'Estiula del Serrat, Roure de Isoles, Sòfora pèndula de Can Saiós; DS (arbredes): Fageda de Bonbac (AS: 6 Faigs de la Fageda de Bonbac; Freixe de la fageda de Bonbac).
  • Llaés: AL: Alzina (bifurcada) de la Vila, Roure de la Vila; AS Alzina (rodona) de la Vila; DS (arbredes): Roureda de la Vila

AM= Arbre monumental; AS= Arbre singular; AL= Arbre d'interès local[1]

Història

[modifica]

L'Auró ha vist com fidels peregrins de la Vall de Camprodon i rodalia venien a donar gràcies i demanar favors a la Mare de Déu del Remei. El Remei, molt reformat al s XIX, havia estat la parròquia del poble de Creixenturri. També ha vist com la guerra de 1936-39 destrossava el temple. I poc després va viure intensament la retirada en la que molta gent es va veure obligada a passar per la Vall de Remei de Creixenturri per escapar cap a França, ja que el camí principal aviat va quedar bloquejat.[1]

Referències literàries

[modifica]

Carme de Visa-Sitjar i de Sitjar li dedicà un vers:[1]

«
El vell Auró (del Remei)
"Ai gran arbre cansat,
els anys i anys que han passat,
en mig de fortes ventades,
de terribles xafegades,
la forta erosió del teu niu,
el sol calent a l'estiu,
i a l'hivern el fred intents.
Per esculpir a consciència,
eixa gran magnificència,
que s'ha format amb el temps."
»

Accés

[modifica]

Des de Camprodon o Sant Pau de Segúries prendre la C-38 i fer via fins al veïnat de Creixenturri, en el marge esquerre del riu Ter. Un camí de terra porta al santuari del Remei, visible de lluny per la seva gran alçada. L'arbre es troba al final del prat del costat nord del santuari.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Fitxes d'arbres monumentals». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 31 agost 2016].
  2. «Mapa base topogràfica 1:5000». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2016].