Aureliachoerus
Aparença
Període | |
---|---|
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Suidae |
Gènere | Aureliachoerus Léonard Ginsburg, 1974 |
Espècies | |
Aureliachoerus és un gènere extint de súids que visqueren a Europa des del Miocè inferior fins al Miocè mitjà, fa entre 12,8 i 20 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Alemanya, Eslovàquia, Espanya (incloent-hi la conca del Vallès-Penedès, a Catalunya,[4] i Bunyol, al País Valencià[5]), França, la República Txeca i Suïssa.[1] Eren súids de mida mitjana[2] i generalistes.[6] Els ullals superiors eren curts i arrodonits, mentre que els mascles tenien els ullals inferiors més grossos que en l'hioteri.[2] El nom genèric Aureliachoerus significa 'porc d'Orleans' i es refereix al fet que les seves primeres restes es trobaren a l'Orleanès.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Miocè» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 16 gener 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Prothero i Foss, 2007, «Superfamily Suoidea» (J. M. Harris i L. Li-Ping).
- ↑ Van der Made i Morales, 1999, p. 901.
- ↑ Agustí i Galobart, 1996-1997, p. 14.
- ↑ Van der Made i Morales, 1999, p. 903.
- ↑ Agustí i Antón, 2002, p. 132.
Bibliografia[modifica]
- Agustí, J.; Antón, M. Mammoths, Sabertooths and Hominids: 65 Million Years of Mammalian Evolution in Europe (en anglès). Columbia University Press, 2002. ISBN 0-231-11640-3.
- Agustí, J.; Galobart, À. «Noves localitats amb mamífers fòssils en el miocè de la Conca del Vallès-Penedès». Tribuna d'Arqueologia, 1996-1997, pàg. 9-22.
- Prothero, D. R.; Foss, S. E. The Evolution of Artiodactyls (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2007. ISBN 978-0-8018-8735-2.
- Van der Made, J.; Morales, J. «Aureliachoerus (Suidae, Mammalia) from Agreda and other Miocene localities of Spain» (en anglès). Geobios, 32, 6, 1999, pàg. 901-914. DOI: 10.1016/S0016-6995(99)80872-9.