Aurelio Rodríguez-Vicente Carretero
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1863  Medina de Rioseco (província de Valladolid) | ||
| Mort | 1917 (53/54 anys) Madrid | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escultor, caricaturista | ||
| Obres destacables | |||
Aurelio Rodríguez-Vicente Carretero fou un escultor castellà, nascut a Medina de Rioseco (província de Valladolid) el 1863, i mort a Madrid el 1917.
Va iniciar el 1878 els seus estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts de la Puríssima Concepció de Valladolid i a continuació va ingressar a l'Acadèmia de San Fernando a Madrid. Anteriorment al seu trasllat a Madrid li va ser concedida una beca de l'Ajuntament de Valladolid per prosseguir els seus estudis a la ciutat de Roma. El 1887 rebé la Segona Medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts.
Aconseguí menció honorífica a l'Exposició Nacional de 1895, tercera medalla en les de 1897 (amb Laments, actualment al Museu del Prado) i 1904 i segona medalla en les de 1901 i 1906[1]
Va viure durant un temps a l'Argentina, encara que el 1893 tornà a Madrid, ciutat on va morir.
Entre les seves obres destaquen les realitzades per a la ciutat de Valladolid: el monument al Comte Ansúrez a la Plaça Major, el monument a José Zorrilla a la plaça del mateix nom, el bust de Miguel Íscar al Parc del Campo Grande i la làpida a Emilio Ferrari, també a Valladolid.
Altres obres seves són el Monument als Herois del Moclín a la seva localitat natal, el Monument a Campoamor acabat el 1913, situat a Navia, i el Monument a Isabel la Catòlica a Medina del Campo.