Austremoni de Clarmont
Estàtua a l'abadia de Mozac | |
Nom original | (fr) Austremoine de Clermont |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Austremonius segle III Itàlia (Itàlia) |
Mort | segle III Clarmont d'Alvèrnia (França) |
Sepultura | Abadia de Mozac (Puèi Domat); cap a l'abadia d'Issoire (Puèi Domat) |
Bisbe d'Alvèrnia | |
← cap valor – Urbice de Clermont (en) → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic |
Període | Alt Imperi Romà |
Alumnes | Nectarius of Auvergne (en) |
bisbe i màrtir | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
Pelegrinatge | Mozac, Issoire, Saint-Yvoine |
Festivitat | 1 de novembre |
Iconografia | Com a bisbe |
Patró de | Clarmont d'Alvèrnia |
Austremoni de Clarmont (Itàlia?, segle iii - Clarmont d'Alvèrnia, ca. 252) va ser el primer bisbe de Clarmont, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Vida
[modifica]Gairebé no hi ha dades sobre la vida del sant. Sembla que era un dels Apòstols dels gals enviats pel papa Fabià I cap al 250 per cristianitzar la Gàl·lia, en el consolat de Deci i Grat.[1] En una carta que el papa Zòsim I escriu a un bisbe gal, esmenta aquest fet.
Llegenda de Sant Austremoni al segle I
[modifica]A partir del segle v, però, es desenvolupa una llegenda apòcrifa que fa Austremoni un dels Setanta deixebles; hauria estat jueu, convertit per Pere apòstol, a qui acompanyà a Roma. D'allí, Pere l'envià a la Gàl·lia, on predicà a l'Alvèrnia, el Berric i el Nivernais.[2] A Clarmont va convertir el senador romà Cassi i el sacerdot pagà Victorí, i des de la seu va enviar els seus deixebles a altres terres: Sirenat (Saint Cerneuf) a Tiern, Màrius a Salers i Nectari i Antoní a altres parts de l'Alvèrnia. Austremoni va morir decapitat a Clarmont l'any 92.
Tot i que la llegenda va passar al Martirologi romà és inversemblant i no té cap fonament històric.
Veneració
[modifica]El culte es desenvolupà sobretot a Clarmont d'Alvèrnia. Gregori de Tours explica que el cos del bisbe fou sebollit a Issoire, on va ser molt venerat. El seu cos es traslladà a Volvic, on hi va ser fins que Pipí el Breu l'any 764, o potser Pipí d'Aquitània el 848, en va fer portar les relíquies a l'abadia de Mozac, malgrat les reclamacions del bisbat de Clarmont i l'abadia d'Issoire. Llavors se n'escrigué una Vita que en popularitzà la llegenda.
A mitjan segle ix, el cap del sant es va portar a Saint-Yvoine i cap al 900 va retornar a Issoire, on havia estat sebollit el sant.
Notes
[modifica]- ↑ Com explica Gregori de Tours a la Historia Francorum, Fabià va enviar-hi set bisbes des de Roma: Gacià a Tours, Tròfim a Arle, Pau a Narbona, Sadurní a Tolosa, Dionís a París, Austremoni a Clarmont d'Alvèrnia i Marcial a Llemotges.
- ↑ La llegenda volia fer el seu primer bisbe molt més antic i company directe dels primers apòstols, com en el cas de Dionís de París.
Enllaços externs
[modifica]-
El sant en un relleu del reliquiari de Sant Calmini (Abadia de Mozac)
-
Escultura a Issoire, s. XVII
-
Estàtua a Saint Austremoine d'Issoire
-
Vitrall de Saint Austremoine d'Issoire, amb el sant entre les bèsties
-
Absis de l'abadia d'Issoire