Vés al contingut

Tròfim d'Arle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTròfim d'Arle

Escultura, s. XII, al portal de S. Tròfim d'Arle
Nom original(fr) Trophime d'Arles Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementTrophimus
segle III Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III Modifica el valor a Wikidata
Arelatum (actual Arle, França)
SepulturaEsglésia de Sant Tròfim (Arle) 
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
bisbe
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
PelegrinatgeArle
Festivitat29 de desembre (catòlics); 4 de gener (ortodoxos)
IconografiaCom a bisbe, portant els seus ulls; dret amb lleons
Patró deArle

Tròfim d'Arle (Itàlia?, segle iii - Arle, Provença, ~252) va ésser el primer bisbe d'Arle, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Vida

[modifica]

Era un dels set Apòstols dels gals[1] enviats pel papa Fabià I cap al 250 per cristianitzar la Gàl·lia, en l'imperi de Deci i Herenni Etrusc.[2] En una carta que el papa Zòsim I escriu a un bisbe gal, esmenta aquest fet i que Tròfim va ésser enviat a Arle. També una carta de Cebrià de Cartago a Antoní de Numídia, dels anys 250-254, cita la participació d'un bisbe Tròfim en alguns fets de la persecució de Deci, cap al 252.

Possiblement, el bisbe citat sigui el Tròfim d'Arle real, al qual s'ajuntà la llegenda posterior d'un llegendari Tròfim del segle i.

L'any 1152 les suposades relíquies de sant Tròfim van ser transferides dels Aliscamps a la catedral de sant Esteve, que a partir d'aleshores va passar a denominar-se de sant Tròfim

L'església de Sant Tròfim d'Arle, edifici romànic del segle xii edificat sobre una cripta del segle iii és un dels edificis més influents del romànic provençal.

Llegenda de Sant Tròfim al segle I

[modifica]

A partir del segle v, però, es desenvolupa una llegenda apòcrifa que fa Tròfim deixeble de Sant Pau i enviat a la Gàl·lia per Sant Pere.[3] Tot i que la llegenda va passar al Martirologi romà és inversemblant i no té cap fonament històric.

Referències

[modifica]
  1. Farmer, David. The Oxford Dictionary of Saints (en anglès). 5a ed.. Oxford University Press, 2011, p. 426. ISBN 0199596603. 
  2. Fabià va enviar-hi set missioners des de Roma: Gacià a Tours, Tròfim a Arle, Pau a Narbona, Sadurní a Tolosa, Dionís a París, Austromoni a Clarmont d'Alvèrnia i Marçal a Llemotges.
  3. La llegenda es basava en la menció d'un Tròfim als Fets dels apòstols i al fet que la diòcesi d'Arle volgués fer el seu primer bisbe molt més antic i company directe dels primers apòstols, com en el cas de Dionís de París.

Enllaços externs

[modifica]