Automòbil superesportiu
Un automòbil superesportiu és un automòbil esportiu amb unes prestacions molt superiors a les dels altres automòbils, apropant-se o excedint nivells de competició de cotxes de carrera.[1][2] Solen utilitzar materials poc convencionals en els automòbils de producció en sèrie, com fibra de carboni, Kevlar i aliatges d'alumini, magnesi, molibdè o titani per reduir el pes i obtenir millors prestacions. Per aquesta raó solen ser molt més cars que un esportiu massiu d'altes prestacions, i es produeixen en petites sèries o sota comanda, molts d'ells amb gran part del seu procés de fabricació fet a mà.[3]
Freqüentment aquests automòbils són els que presenten el major desenvolupament tecnològic pel que fa a sistemes de propulsió, seguretat i confort, i de mica en mica aquestes qualitats es van implementant en els automòbils de producció a mesura que les tecnologies van rebaixant el cost o el seu ús comença a ser necessari per al funcionament, la seguretat, etc.
L'aplicació apropiada d'aquest terme és subjectiva i disputada, especialment entre els entusiastes de l'automòbil. Encara que no és una xifra o característica que es pugui catalogar o reconèixer globalment com a acceptable, i fins i tot pràctica, és cert que la gran majoria dels superesportius són aquells que tenen un cost de fabricació per sobre dels 125.000 dòlars estatunidencs, a excepció de berlines de luxe com les de Bentley o Maybach, per exemple.[4]
Sobre els orígens, hi ha consens en què els automòbils que van ser considerats com els primers superesportius van ser el Mercedes-Benz 300 SL "Gullwing", el Ferrari 250 GTO i els Lamborghini Miura i/o Countach, entre els més importants. Hi ha moltes marques de superesportius, especialment italianes, que es mantenen dins de l'exclusivitat del mercat i per tant no són del domini públic, com en el cas de Ferrari o Lamborghini. No obstant això, no és un terreny en què només hi són països com Itàlia, Alemanya o Anglaterra conservant la producció de superesportius dins d'Europa, ja que existeixen alguns fabricants japonesos i estatunidencs que ofereixen els seus propis models, en algunes ocasions, amb models únics d'una sola marca. De 1994 fins a 2005 el superesportiu més ràpid del món va ser el McLaren F1, fins a l'aparició del Koenigsegg CCR. Aquell mateix any, i fins al 2007, el Bugatti Veyron es va convertir en l'automòbil de carreres més ràpid del món, amb una velocitat màxima de 407 km/h, fins que va ser superat pel SSC Ultimate Aero, amb un rècord de 413 km/h (257 mph). Posteriorment, Bugatti va tornar a aconseguir el rècord mundial en presentar el Bugatti Veyron 16/04 Super Sport, amb 1200CV de potència i una velocitat màxima de 431 km/h[5][6]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Collins English Dictionary. HarperCollins Publishers, 2003. ISBN 0-00-710983-0.
- ↑ Ward, Ian «Secondhand Supercars». London's Motor Show Motorfair 85 Official Catalogue.
- ↑ Cheetham, Craig. Supercars. MotorBooks/MBI Publishing, 2006, p. 6. ISBN 978-0-7603-2565-0.
- ↑ «British Ensign Motors». The Times, 11-11-1920, p. 6.
- ↑ Guiness World Records
- ↑ «www.shelbysupercars.com». Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 23 febrer 2012].
Enllaços externs
[modifica]
- Exotic Cars a Curlie
- What's A Supercar? The Debate Rages On - Drive, 27 February 2014